El Fons Monetari Internacional abandona la negociació amb Grècia

La crisi grega té caràcter circular i estructura de malson. “El temps s'ha acabat”: la frase més repetida de les negociacions amb Grècia durant els últims cinc mesos s'ha tornat a sentir aquest dijous en boca d'alts funcionaris de la Comissió Europea, del Consell, del Bundesbank alemany i del Fons Monetari Internacional, potser amb més cruesa que mai. L'FMI, en el penúltim gest teatral d'aquesta saga, ha abandonat la mesa de negociacions a Atenes. I el president del Consell, Donald Tusk, ha ofert a Brussel·les la millor interpretació d'aquesta jugada. “El temps de la negociació s'ha acabat: és hora d'arribar a un acord”, ha dit.

Els creditors van lliurar a Grècia la seva última oferta dimecres a la nit, de la mà del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker. El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha fet durant els dos últims dies l'enèsim esforç diplomàtic amb una marató de reunions al més alt nivell, amb els esmentats Juncker i Tusk, i també amb el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Les diferències entre les dues parts persisteixen. Però tant Europa com el Fons es planten aquí: el veredicte dels creditors és que Grècia ja coneix els objectius fiscals dels tres propers anys (superàvits fiscals de l'1% el 2015, el 2% el 2016 i el 3% el 2017) i depèn d'ell decidir com aconseguir-los amb una proposta fiable que s'ha de formar, sí o sí, en el proper Eurogrup, el 18 de juny.

Hi ha raons tant objectives com subjectives que expliquen aquesta data límit. Diversos parlaments nacionals haurien de votar aquest pacte perquè s'ampliï l'actual programa, probablement fins al març de l'any que ve. Grècia s'ha anat quedant gradualment sense diners i a final de mes ha de fer front a un venciment de 1.600 milions amb el Fons, als quals cal sumar-hi 6.700 milions amb el BCE durant el juliol i l'agost. L'economia grega s'ha aturat, els ingressos públics han caigut, la fugida de dipòsits va gangrenant la banca grega i, en fi, no funciona. Juntament amb tot això, raons més passionals: els creditors estan avorrits d'ofertes i contraofertes, els europeus i els funcionaris del Fons busquen com bojos posar punt final a unes converses que s'han perllongat durant mesos sense gaire èxit.

“Estem molt lluny de l'acord”, ha dit un portaveu de l'FMI. “Encara hi ha grans diferències en la major part dels assumptes clau. Grècia no pot complir la majoria dels seus objectius fiscals sense reformar les pensions”, ha afegit. Les dues parts s'han anat acostant en els objectius de superàvit, en la pujada de l'IVA, en pensions i en la reforma laboral. Però queda una empenta final, que Tsipras es resisteix a donar perquè no li serà gens fàcil vendre un acord d'aquestes característiques a casa, amb la facció esquerra del seu partit fent amenaces de trencar la baralla. “La gent està perdent la paciència”, ha dit aquest dijous Juncker. “Tsipras ha de ser una mica més realista. No hi ha temps per regatejar. El proper Eurogrup serà crucial”, ha afegit Tusk al final de la cimera entre la UE i l'Amèrica Llatina.

Un vell adagi europeu diu que la tensió ha de pujar al màxim abans d'arribar a un acord de compromís. Les borses han saludat aquest dijous aquesta recrudescència de la tensió amb fortes pujades, de fins al 8% a Atenes. La crisi grega s'ha convertit en un embolic inintel·ligible, però al final es resumeix en una frase senzilla: Tsipras pot fer un gir com el que van fer uns altres abans que ell, o pot arribar al proper Eurogrup sense la proposta que volen sentir els seus creditors i arriscar-se a una suspensió de pagaments. “Grècia és massa petita per caure”, diu l'economista Ken Rogoff, de Harvard: Atenes no sortirà de l'euro perquè confia a seguir rebent fons, i els europeus no s'arriscaran al fet que un país que suposa l'1,8% del PIB de la UE revisqui la crisi de l'euro. La solució és prorrogar i fingir: signar l'acord i ampliar el segon rescat actual uns mesos a l'espera que el mercat aplaudeixi la jugada. És això, o un accident.