A votar

Tots els partits han aconseguit convertir la campanya per a les eleccions autonòmiques i municipals en una prova decisiva abans de les generals, com demostra la intensa implicació dels dirigents màxims de cada formació, Mariano Rajoy inclòs. Sense descartar el pes dels candidats que realment concorren a les urnes, el que està en joc és un cicle polític de fons iniciat a les europees de 2014, caracteritzat per forts vents de canvi.

Quatre anys enrere es van establir les bases d'una hegemonia política inèdita en el sistema democràtic espanyol, que va dotar el Partit Popular de majories contundents. No perquè augmentés significativament els seus vots —a les generals de 2011, poc més de mig milió de sufragis addicionals sobre les de 2008—, sinó pel desastre del Partit Socialista, del qual tant li està costant recuperar-se, després de veure's abandonat per quatre milions d'electors.

La situació actual és diferent, sobretot pel contrapès que suposen Podem i Ciutadans. Encara que es quedin lluny del tomb que ambicionen, aquestes opcions no tenen res a perdre en la jornada d'avui. Tot el que guanyin serà positiu per a elles, ja que són noves a la palestra —excepte Ciutadans a Catalunya—; mentre que PP, PSOE, IU, UPyD o els partits nacionalistes i independentistes estan sotmesos a les comparacions amb el passat. Més enllà del que ofereixi el recompte, s'obre l'oportunitat d'un pluralisme més constructiu i dialogant. Els partits hauran d'aprendre a pactar, primer per resoldre la governabilitat de les institucions autonòmiques i locals, i després, per treballar en les reformes indispensables en aquest país.

Ningú diria que alguns actors polítics són conscients d'això, després d'una campanya caracteritzada per desqualificacions i incidents propis dels temps en què es buscava la polarització. Des de l'acusació d'afinitats terroristes i totalitàries a Manuela Carmena —després d'una trajectòria vital que desmenteix per si sola unes desqualificacions tan grolleres—, fins a la filtració de dades fiscals de diversos polítics (els d'Esperanza Aguirre entre ells) o la resistència a la retirada d'estelades en edificis institucionals de Catalunya, una escuma de brutícia ha enfosquit les propostes serioses i els debats de fons.

És cert que no és la primera vegada que es vulnera la neteja de la competició electoral. En tot cas, queda encara més clara la necessitat que els electors llancin un missatge contundent, i recordin als actors polítics que no se'ls espera al toll dels vicis de la vella política. L'augment de l'interès dels joves per la vida pública contribuirà molt positivament al canvi de cicle i a confirmar els senyals que les noves generacions estan veritablement interessades en el futur del seu país i no en agressions personals gratuïtes o violacions de la legalitat.

El millor antídot contra els vells vicis es troba a les urnes. Els electors ja han pres les seves determinacions i el que és decisiu és que avui s'apropin als col·legis electorals en gran nombre, per materialitzar l'acte de sobirania més gran del qual disposa cada ciutadà en democràcia. El ventall d'opcions a la seva disposició s'ha ampliat i, malgrat el manteniment del sistema de llistes tancades i bloquejades, les possibilitats de triar són reals i redueixen els pretextos per desistir o refugiar-se en l'escepticisme.

Sense participació política no es pot mantenir viva la democràcia, la legitimitat de les institucions s'esquerda i les reformes necessàries s'ajornaran amb més facilitat. Espanya ha d'assistir avui a una gran votació democràtica.