El FC Barcelona té una defensa de campionat

Luis Enrique va arribar al Barça amb dues càrregues que adornaven el seu currículum com a tècnic. Una era que no tenia bona relació amb Totti i l'altra és que els seus equips amb prou feines sabien defensar [amb el Roma va encaixar 54 gols, igual que amb el Celta]. Passat els mesos, cap axioma s'ajusta a la realitat: el 10 del Roma, amb el qual sí que va tenir alguna picabaralla, després corregida, va passar a veure’l aquest any amb la seva família en una visita que van fer a la ciutat; i el Barça, una jornada abans que s’acabi la Lliga, en què s’enfronta al Deportivo, és l'equip menys golejat de la competició amb diferència. Tan sols ha encaixat 19 gols –en 23 partits ha deixat la porteria a zero, 32 si sumem totes les competicions–, xifra que resisteix poques comparacions.

Pinto tirava la defensa cap enrere i Bravo i Ter Stegen fan el contrari

“Si es mira la línia de la defensa, en el fons són els mateixos de l'equip que va guanyar l'última Champions. Només canvia Alba per Abidal”, explica un jugador del vestuari. “Es va crear un gran debat pels centrals, però Piqué i Mascherano segueixen sortint d’inici. Tot i que és veritat que Bartra i Mathieu han tingut un rendiment molt bo quan els ha tocat jugar”, apunta un altre futbolista del Barça. El que ha passat, en qualsevol cas, és que els laterals han dut a terme una gran temporada –Alves s'ha posat en forma al final del curs i Alba no ha patit les lesions que el van llastrar en l'exercici anterior– de la mateixa manera que Piqué ha recobrat la seva millor versió i Mascherano està a gust amb les curses cap a enrere. Una qüestió gens trivial.

Al final de la temporada anterior, l'àrea esportiva va decidir prescindir de Pinto, per més que fes enfadar el seu amic Messi. Entenien que la seva època havia passat i que no era un porter de garanties, com es va demostrar en el tram final del curs, quan Valdés es va lesionar greument. No és que fes moltes pífies, sinó que no transmetia seguretat i la defensa es tancava enrere com una cosa natural. “Amb Ter Stegen i Bravo passa al contrari, perquè juguen avançats, dominen el futbol amb els peus i són molt valents en les pilotes que es queden a esquena de la defensa”, expliquen des del club. “Però en aquest equip defensen tots”, exposa Luis Enrique. “Des de Messi, que sempre escull bé el moment de la pressió, fins als superporters que tenim”, reitera Piqué. Les xifres ho aclareixen.

“El nostre era un altre futbol”

Només el Madrid de la temporada 1964-65 va encaixar menys gols que aquest Barça. Van ser 18, tot i que en vuit jornades menys perquè la Lliga tenia 16 equips. “Sortíem molt poques vegades a defensar-nos”, recorda el davanter Amancio; “perquè érem superiors a molts equips”. I afegeix: “Però no crec que ens puguem comparar al Barça, perquè era un altre futbol, altres camps, un altre material, una altra medicina esportiva…”. També el Deportivo va deixar la porteria de Liaño en 18 gols el 1993-94, però va acabar segon. Així que l'altre precedent equiparable al Barça és el València del 1970-71, que en va rebre 19. “Teníem una defensa molt compacta, forta, que sobresortia en el joc aeri i que tenia ajudes dels mitjos”, explica el migcampista Pepe Claramunt; “però no pressionàvem com el Barça, sinó que esperàvem més enrere”. Tot i que el central Jesús Martínez matisa: “Aquell any va arribar Di Stéfano a la banqueta i vam fer la novetat d’aplicar el fora de joc perquè jugàvem en línia. No teníem un lliure, sinó que si el davanter rival se n'anava cap a la dreta l’agafava jo, i si se n’anava cap a l'esquerra se n'encarregava Aníbal. Ens van fer molts uns contra un al porter, però Abelardo va estar sensacional”.

Tots van triomfar com el Barça que, un partit abans d’acabar la Lliga, ha firmat un registre d'una altra època. I, de pas, ha tret una càrrega a Luis Enrique.