El moment del Barça

Els gols del Barça ja no cauen necessàriament de manera suau i serena com les fulles a la tardor, temps en què manava Guardiola al Camp Nou i Mourinho al Bernabéu, sinó que ara la porteria rival també es pot fer saltar amb rematades violentes més pròpies de les nits de tempesta, quan se succeeixen els llamps i trons, moments volcànics que estan més d’acord amb la personalitat de Luis Enrique.

El tècnic asturià no està en deute amb ningú, no li importa què dirà la crítica ni sent la necessitat de marcar tendència, i encara menys d'entrar en la dialèctica del seu amic Guardiola, sinó que es remet als resultats i simpatitza a la sala de premsa amb l’afició del Barça. Ha convertit cada partit en un repte fins a quadrar un equip competitiu i que arriba en la seva plenitud a la final de la Lliga de Campions.

Luis Enrique no està en deute amb ningú, no li importa què dirà la crítica ni sent la necessitat de marcar tendència

El Barça ha convertit en dolents tots els rivals que semblaven els millors del quadre quan se sortejaven els encreuaments de la Copa d'Europa. No va tenir compassió del Manchester City, que va domesticar amb una cadena de fins a 23 passades i possessions de dos minuts, va escorxar després el Paris Saint-Germain i va rematar més tard el Bayern de Munic en una eliminatòria de màxima intensitat emocional i futbolística per la presència de Guardiola a la banqueta del rei de la Bundesliga. Els blaugrana en van tenir prou amb l'anada per resoldre pràcticament les eliminatòries, fins i tot quan es van disputar al Camp Nou. El campió anglès, el francès i l'alemany han caigut contra el que aspira a ser campió de la Lliga espanyola. Una trajectòria suficient perquè es deixi de parlar del Barça sempre en comparació als altres i se l’admiri per si mateix només com a aspirant a guanyar la Champions.

Luis Enrique ha sabut posar l'equip en forma, ha recuperat futbolistes de la talla de Piqué i Alves, i sobretot ha generat les millors condicions perquè triomfin Messi, Luis Suárez i Neymar. Els registres de l'equip són diversos, pot jugar de maneres diferents en funció del contrari i de les circumstàncies, sap llegir les situacions del partit i assumeix que es faci publicitat de les seves virtuts, com va fer Guardiola. Va assegurar el tècnic del Bayern, qui coneix millor que ningú les característiques del planter blaugrana, que el Barça té el millor contraatac del món i no hi ha cap antídot contra Messi, per després explicar que ha vist els seus jugadors més prims, més fins i més ràpids que mai, sobretot el 10. I així va passar: Messi i tres vertiginoses transicions manejades pel sentit del joc de l'argentí, els desmarcatges de Luis Suárez i l'efectivitat de Neymar van tombar el Bayern de Munic.

Els davanters combinen molt bé, gens egoistes sinó generosos, com si cadascun hagués assumit un rol diferent pel seu propi bé i el del Barça. Ambiciosos, formen la societat de la maça, que actua amb determinació a la recerca de títols. A ningú se li ha acudit preguntar pel seu futur, per l’ADN, per l'estil, per si són feliços al Barça. Al cap i a la fi no se sap ni qui serà l'entrenador ni el president la temporada que ve al Barça. Hi ha una conjura al Camp Nou per atacar cada cita com si fos l'última, famolencs de glòria els vells i els nous, conscients que és l'ocasió ideal per atacar la Copa d’Europa.

El dia després, per bé o per mal, els llampecs il·luminaran el Camp Nou.