La nit que un mite culer va voler guanyar el Barça

Rares vegades s'haurà donat el cas que un entrenador vulgui guanyar un equip i que tota la seva família, i la majoria dels seus amics, no tinguessin gaire clar si realment desitjaven la victòria de l'equip del seu fill, marit o pare o la del rival al qual s'enfrontava. Això és el que va passar al Camp Nou la nit del retorn de Josep Guardiola, al capdavant ara del Bayern de Munic, a casa. Va ser en el dia de l'aniversari de la Valentina, la seva filla petita, sòcia del Barça, que va assistir al partit.

“No espero cap homenatge, només que l'afició animi el Barça”, va dir en la vigília. I això és el que va passar: no li van fer cas a Guardiola, però van animar, i molt, el seu equip. Mai 15 minuts devien haver fet tan mal al Camp Nou a Guardiola, a qui Messi va trinxar. “No diré qui és el Leo, o el que en penso. La millor manera de controlar aquests jugadors és que participin al menys possible i això es fa tenint tu la pilota. Ho hem intentat i Messi en dues accions bones, i en què estàvem mal col·locats, ens ha enxampat”, va apuntar. Ahir, ningú no li va tenir compassió. Ell tampoc no esperava res més. Així és el futbol, l'hi van ensenyar a la Masia.

Pep va demanar a la seva família i amics que no pugessin a l'hotel, on s’havia instal·lat el Bayern de Munic, perquè l’ajudessin a interpretar el seu retorn al Camp Nou de la manera més natural i professional possible. Així que, poca cosa o cap, li va recordar durant el matí, mentre els seus jugadors visitaven el parc d'atraccions que corona la muntanya del Tibidabo, que el partit no era normal, que es jugaria al Camp Nou. Ell va posar de la seva part: va desconnectar el telèfon i va demanar al seu àngel de la guarda, Manel Estiarte, que blindés la porta. “Les sensacions han estat bones. He estat centrat en el partit”, va declarar ell al final de l’enfrontament.

No va poder evitar, esclar, que en arribar al Camp Nou li caigués una abraçada darrere l'altra, perquè després de 30 anys és el que té. Inclosa la del seu amic Luis Enrique, l'entrenador del FC Barcelona. Però amb això ja hi comptava: amb els treballadors, amb Carles Naval, el delegat durant la seva època de jugador i els seus anys d'entrenador, i amb l'afectuosa salutació de Sergi Nogueras pels passadissos de l'estadi, el que va ser el seu cap de premsa. I va agrair veure'ls.

Contra jugadors d’aquest nivell sempre estàs exposat a una pèrdua de pilota prop de l’àrea” Pep Guardiola, tècnic del Bayern

No li venia tant de gust veure Messi, senzillament per la seva qualitat futbolística. Va imaginar un partit en què intentava tapar els camins de Leo a força de cobertures defensives i valentia ofensiva. I no li va anar malament del tot: “Volíem monopolitzar la pilota. I hem tingut el control durant la primera part. Hem acabat bé el primer temps, quan el Barça no ha tingut gaire possessió”, analitzava. Però, sempre hi ha un però. “Després de l'1 a 0 hem perdut una mica l'estímul. I l'últim gol ha estat una pena, perquè amb un 2-0 encara tens alguna oportunitat, però un 3-0 ens ho posa molt difícil. El resultat és dur. No sé si reflecteix el que ha estat el partit o no”.

El que sí que sabia, i així ho havia dit un dia abans, és que el talent de Messi és ingovernable. “Tal com sento el futbol, la millor manera d'atacar i defensar és tenir la pilota. Ens ha anat bé en el passat. Però contra jugadors d'aquest nivell sempre estàs exposat a una pèrdua de pilota prop de l'àrea”, va sentenciar.

Pep va passar el partit dempeus, corregint les posicions dels jugadors sobre el camp, elegant i actiu, com sempre, fins que el de Rosario va aniquilar els seus desitjos d'arribar viu al partit de tornada a l’Allianz Arena. Dos cops, dues mossegades, van arruïnar tot l'esforç del català per aconseguir que un Guardiola, per una vegada a la vida, sortís content d'una victòria d'un equip vestit de blanc al Camp Nou. Ningú no va dir que fos fàcil tenir un duel amb Messi.