Espanyol i Rayo, un punt amb gust de res

Tots dos tenien el mateix objectiu: la permanència. Tots dos somiaven amb el mateix: Europa. L'empat no ha servit a cap dels dos equips. Amb la salvació a la butxaca, l'Espanyol i el Rayo, que bregaven per la setena plaça que dóna el visat per a l'Europa League (sempre que el FC Barcelona guanyi la Copa del Rei), han signat taules en un partit ciclotímic, que ha començat divertit, s'ha convertit en un plom i ha acabat intens. La sorpresa: els golejadors, Insúa i Héctor Moreno, s'estrenen a la xarxa aquesta temporada per tancar un empat amb gust de res.

La classificació convidava l'Espanyol a buscar el partit. Fa temps que la paraula Europa sembla una quimera en boca del quadre blanc-i-blau. No obstant això, amb el descens en l'oblit i amb la setena plaça a l'abast, els nois de Sergio González buscaven destruir el derrotisme dels últims cursos, quan es desinflaven en cada recta final de la Lliga. Els punts, en canvi, no muten el llibret del quadre de Paco Jémez. Sempre valent, tan li fa que el pressioni el descens o que se'l convidi a somiar amb els llocs d'Europa. Malgrat tot, ni una cosa ni l'altra. La gosadia de l'Espanyol ha durat un quart d'hora i l'alegria del Rayo no ha arribat de visita a Cornellà.

Acostumat a esperar agrupat al seu camp, l'Espanyol ha fet un pas endavant. Ha elevat la línia de pressió i s'ha plantat ben a prop de la defensa del Rayo. La idea, clara: que els nois de Jémez no respirin amb la pilota. El pla inicial ha funcionat. Fins que en el minut 12, quan l'afició blanc-i-blava ha posat fi a la seva vaga de cants (en retret contra els Mossos d'Esquadra i la seguretat del club perquè la setmana del derbi li van tancar les habitacions on guarden les seves pertinences), el quadre de Sergio González ha disposat de quatre situacions clares de gol davant de Toño.

L'Espanyol s'ha desinflat i el Rayo ha començat a dominar la pilota. Sempre hi havia una samarreta més de l'equip de Paco Jémez a la medul·lar. I a la primera que l'equip visitant s'ha plantat davant de Casilla, Insúa ha obert el tauler. Mitja hora de joc i ja havia passat tot el millor. Perquè, a partir de llavors, el partit ha entrar en un garbull d'impressions, de joc somnolent i protestes, que només s'ha despertar quan faltaven quinze minuts, quan l'Espanyol, amb més gallardia que futbol, ha acorralat el quadre madrileny.

La recepta blanc-i-blava: centrades a l'olla. Quan desapareix Sergio García, l'Espanyol ja no té més arguments. En un d'aquests esclats de bomba a l'àrea, Héctor Moreno ha buscat Stuani, però l'uruguaià no ha connectat el centre i la pilota s'ha colat a la porteria de Toño. 1-1. Prou. Un empat. Dos golejadors inèdits. I res més.