Lorenzo, des de les entranyes

Va avisar. Pilotaria per pur instint. Des de les entranyes. Sense pensar en com fer-ho, en quina se suposa que és la millor manera d'agafar les corbes, en si és més eficient fer derrapar la moto i frenar no només amb el tren davanter, sinó també amb el darrere, en si cal sacrificar el pas per corba per aixecar abans la moto i sortir més ràpid en acceleració, en si Valentino ho fa així o Márquez ho fa aixà. A Lorenzo, que n'ha guanyat molts, van començar a ser-li igual les recomanacions sobre com pilotar les 1.000cc i aquests pneumàtics Bridgestone més durs quan va deixar de guanyar. I va decidir guiar-se pel seu propi instint. I donar curs al seu talent. I així va ser com va guanyar a Jerez, amb el seu estil, el de sempre, el que el va fer campió, el que li permet pilotar amb comoditat. Sense tenir al cap res més que el circuit.

Lorenzo, que va dominar totes les sessions lliures fins a la de classificació, va treure partit des del primer minut a l'asfalt del circuit de Jerez i al pneumàtic més tou. Amb prou agafada per no patir a la frenada, podria pilotar com ell volgués. I això va fer. Va brodar el que per a ell és una cursa perfecta: sortida des de la pole, primer en la primera corba, primer en la primera volta, un segon d'avantatge després de sis girs, quatre un cop aconseguit l'equador de la prova, i una última volta en la qual es va permetre alçar el braç esquerre uns segons per saludar l'afició.

El seu ritme impressionant –va signar el rècord de la pista a la segona volta: 1m, 38'7s i es va mantenir durant molts minuts en els 39 de mitjana– va ser suficient per guanyar la cursa. No va necessitar fer cap maniobra, tal era la perfecció del seu pilotatge. A Márquez, que va intentar seguir-lo des de l'inici, el va anar perdent de vista així: una dècima per tram, quatre dècimes per volta, victòria assegurada.

Si el triomf del de Yamaha –no guanyava des del gran premi del Japó, l'octubre de l'any passat– va tenir mèrit, la carrera de Márquez no va ser menys. Després d'un cap de setmana en el qual va treballar al ralentí per exigències del guió –va ser operat d'una fractura al dit petit el dissabte passat– i en el qual va passar menys minuts a pista dels habituals per no esgotar-se massa, va poder apropar-se bastant als temps de Lorenzo i (molt més important encara) imposar un ritme millor que el de Rossi. La diferència entre tots dos era de només unes dècimes, dues, tres, quatre. A l'inici el d'Honda rodava més ràpid. Però va començar a trobar-se malament: en no poder forçar massa el braç esquerre, a causa de la delicadesa amb què maniobrava amb la mà, va acabar estressant massa el dret: i va aparèixer la síndrome compartimental –“Vaig començar a notar molt dolor al braç i gairebé no podia moure els dits”, va explicar–; però va trobar una solució. Com que rodava sol va abaixar lleugerament el ritme, per relaxar-se físicament i agafar forces. Quan va veure que tenia Valentino a un segon (a set voltes del final) va tornar a forçar una mica el ritme. I va salvar la segona plaça. Un resultat que li sembla magnífic.

Rossi, per la seva banda, no va poder fer una nova gesta aquesta vegada. En cap moment del cap de setmana va ser capaç de sentir-se tan còmode com el seu company d'equip. I aquestes escasses dècimes són les que valen per guanyar curses. Si a les primeres voltes va ser Pol Espargaró qui li va posar problemes (va trigar tres voltes a avançar-lo), en els últims girs va ser el pneumàtic davanter el que va començar a complicar-li la vida. I va haver de renunciar a un duel final amb Márquez com el d'Argentina.

No va haver-hi ni rastre aquesta vegada de les Ducati. Iannone, que s'havia classificat en la primera fila, va sortir malament i no va poder remuntar més que la sisena posició final; Dovizioso va fer un mal inici, va sortir de la pista i va haver d'escalar des de l'última posició per acabar novè. Crutchlow va ser el primer de la resta, quart. El rei Joan Carles, de nou a Jerez, va gaudir de les curses, es va passejar pel podi, va xerrar amb els protagonistes i va lliurar el trofeu a Lorenzo. I, després de la visita reial, el Mundial arribarà a la cinquena cita del calendari amb quatre pilots (Rossi, Dovizioso, Lorenzo i Márquez) separats per només 26 punts. Tot un gust.