El funeral d’Estat per l’accident dels Alps és una missa catòlica

El funeral d'Estat per les víctimes de l'accident de l'avió de Germanwings als Alps, el 24 de març, serà una missa catòlica i no una cerimònia civil o ecumènica, oberta a diverses confessions religioses. Finalment, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha imposat el seu criteri, desatenent reiterades peticions de la Generalitat de Catalunya i al desig, expressat discretament, del Govern central. Tots dos reclamaven una cerimònia similar a la que es va desenvolupar a la catedral de Colònia (Alemanya), amb la intervenció del cardenal catòlic local, Rainer Woelki, i de la presidenta de l'Església Evangèlica de Westfalia, Annette Kurschus. La Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (FEREDE), que agrupa 2.400 congregacions protestants amb uns dos milions de fidels, rebutja enèrgicament que “aquest mal anomenat funeral d'Estat consisteixi en un ofici religiós d'una sola confessió”, i recorda que la responsabilitat d'organitzar actes institucionals d'aquest tipus no és del cardenal arquebisbe, sinó dels Governs d'Espanya i Catalunya.

Al funeral a la catedral de Colònia del dia 17, amb rang d'acte d'Estat, hi van assistir el president i la cancellera d'Alemanya, Joachim Gauck i Angela Merkel, respectivament, de religió protestant; el ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz; la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, i el secretari d'Estat de Transports de França, Alain Vidalies. A l'eucaristia de demà dilluns a la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona, a les 18 hores, hi assistiran els Reis, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el president de l'Executiu català, Artur Mas.

“Les institucions de l'Estat han tingut una oportunitat única per donar exemple de respecte a la diversitat, no només davant la ciutadania espanyola i catalana, sinó també davant d'Espanya i la resta del món, però han cedit a les pretensions anacròniques d'un sector de l'Església catòlica, molt poderós encara, atrinxerat en la nostàlgia d'un temps i una Espanya els canvis de la qual es neguen a reconèixer”, lamenta FEREDE.

Les negociacions amb el cardenal Martínez Sistach, que fa 78 anys d'aquí a tres dies, pretenien la celebració d'una anomenada “cerimònia de la paraula” i no d'una missa únicament catòlica. Amb les gestions fracassades, la Generalitat no ha ocultat el seu empipament “per l'entossudiment” del cardenal, que, segons informa InfoCatólica, no s'oposava al fet que després de la missa prenguessin la paraula representants d'altres religions, però s'ha negat que no se celebrés un funeral autènticament catòlic. “La postura del cardenal ve donada pel fet que l'Església catòlica creu en l'eficàcia de les misses celebrades pels difunts, cosa en què no creuen ni protestants, ni jueus ni musulmans”, sosté aquest mitjà digital. 

En el funeral d'Estat a la catedral de Colònia, a la part religiosa de l'acte van seguir intervencions de l'estament polític, que va obrir la cap del govern de Renània del Nord-Westfalia, Hannelore Kraft, seguida del president Gauck i dels representants d'Espanya i França, Fernández Díez i Vidalies.

El president i el secretari executiu de FEREDE, José Luís Andavert Escriche i Mariano Blázquez Burgo, respectivament, van enviar una carta el 20 d'abril passat a la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, amb còpia a la Casa del Rei i a la Generalitat, en què sol·licitava que l'acte en memòria de les víctimes fos “una cerimònia institucional d'acord amb els principis de neutralitat i no confesionalitat continguts a la Constitució”. Afegia que l'ideal seria celebrar un acte solemne de caràcter civil, en un lloc civil i presidit per l'autoritat civil, en el qual hi hagi també “una participació multiconfesional i representativa de les diferents creences i ideologies de les víctimes”, dels seus familiars i de “altres possibles sensibilitats culturals i ideològiques”.