Europa donarà diners als països dels immigrants per contenir l'èxode
Brussel·les oferirà més recursos a països com Tunísia, Sudan i Egipte perquè controlin millor les seves fronteres i evitin que els immigrants accedeixin als ports del Mediterrani
La Unió Europea ha ofert aquest dijous el primer pla concret per intentar contenir l'arribada d'immigrants del sud i millorar el salvament marítim d'aquells que pateixen un naufragi. Pressionats pel drama del vaixell que es va enfonsar amb 900 persones en la seva ruta cap a Itàlia la setmana passada, els caps d’Estat i de Govern es van reunir d'urgència i van adoptar un compromís que combina mesures de solidaritat amb unes altres que en el fons tracten de mantenir les tragèdies allunyades d’Europa. Brussel·les oferirà més recursos per a països com Tunísia, Sudan i Egipte perquè controlin millor les seves fronteres i evitin que els immigrants accedeixin als ports del Mediterrani.
La diplomàcia europea sap que, sense resoldre els conflictes d’Àfrica i el Pròxim Orient, l'única manera de contenir els fluxos d'estrangers és obstruir les vies de sortida. Per això els líders van acordar donar més diners a diversos Estats africans perquè supervisin les rutes que condueixen principalment a Líbia, el punt de partida de la majoria dels vaixells. Les entrades irregulars provinents d'aquesta zona es van triplicar amb escreix el 2014, segons dades de Frontex, l'agència europea de fronteres, fins a superar les 170.000.
Conscient que aquest ritme no disminuirà a curt termini, la UE va plantejar triplicar el pressupost destinat a les dues operacions de vigilància –tot i que fan salvament marítim quan detecten algun vaixell en situació de naufragi– al Mediterrani. La proposta de multiplicar per tres els recursos, plantejada pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va rebre el suport de la majoria dels Estats, entre els quals França i Alemanya, segons fonts del Consell Europeu, que representa els Estats membres. En el cas de Tritó, l'operació que vigila les costes italianes, aquest increment suposaria acostar-se als nou milions d'euros mensuals.
“Es tracta d'evitar el tràfic d'éssers humans en vaixells, es tracta de lluitar contra les causes d'aquesta migració, però, sobretot, es tracta de salvar vides humanes i de prendre les mesures necessàries per fer-ho”, va assegurar la cancellera alemanya, Angela Merkel, abans d'entrar a la reunió. El president francès, François Hollande, va criticar veladament l'actuació d’Occident a Líbia, que va abandonar poc després de la intervenció per derrotar Gadafi el 2011, en instar a “corregir els errors del passat”.
Aquesta solidaritat, amb el suport de països anteriorment crítics amb el desplegament de vaixells al Mediterrani, tancava també algun element enverinat. El primer ministre britànic, David Cameron, va comprometre una quantitat inusitada d'equips (un vaixell de guerra, dos patrullers i tres helicòpters), però amb un requisit ineludible: “Evidentment, amb les condicions correctes. Que la gent que rescatem sigui traslladada al país segur més proper, probablement Itàlia, i no tingui dret immediat a demanar asil al Regne Unit”, va declarar davant la premsa. Cameron va repetir aquest argument en la reunió de líders, tot i que cap va arribar a retreure-l’hi, expliquen fonts comunitàries.
Amb les imatges fresques dels immigrants que han sobreviscut als últims naufragis, els caps d’Estat i de Govern no es volien enfrontar a Brussel·les. Per això van pactar un text moderat que, així i tot, suposa un pas endavant respecte de la situació actual. Els líders es van comprometre a acollir almenys 5.000 refugiats, dels quals ara són en camps de l’ACNUR, l'agència de l’ONU per als refugiats, i que podran viure a Europa almenys fins que la situació dels seus països –principalment de Síria– millori. Europa ha mostrat fins ara una escassa solidaritat en aquest terreny i l'any passat va acollir 7.600 persones sota aquest programa, segons dades de l’Eurostat, l'agència estadística comunitària. “El màxim desafiament de la trobada pot ser la discussió sobre qüestions difícils com ara l'acollida i la reubicació de demandants d'asil”, va vaticinar el president del Consell Europeu, Donald Tusk.
Per acceptar totes aquestes mesures d'obertura els països de la línia més escèptica respecte a incrementar aquesta obertura han imposat alguns requisits. Un consisteix a accelerar les devolucions de tots aquells immigrants que surten dels seus països pel que Brussel·les considera raons econòmiques. És a dir, no fugen de cap conflicte i, per tant, no tenen dret a reclamar asil en territori comunitari. Per a aquest contingent, el Consell Europeu preveu engegar un programa de retorn ràpid que els torni als països que els acceptin. El programa l’haurien de dissenyar els Estats més exposats (és a dir, Itàlia, Malta, Grècia i Espanya) i seria coordinat per Frontex. En la pràctica, el compromís pot ser més retòric que real. La UE ja té programes de retorn ràpid, amb vols especialment noliejats per retornar immigrants i l'organització dels quals coordina Frontex.
Els països membres emeten ordres d'expulsió a unes 250.000 persones cada any, segons dades d'aquesta agència comunitària. Fonts diplomàtiques asseguren que es tracta de fer que tots agafin el vol de tornada, cosa que no sempre passa.
Un dels elements clau d'aquesta declaració aprovada aquesta nit queda per definir. Es tracta de la presumible operació militar que ha de permetre confiscar i destruir vaixells l’objectiu dels quals sigui traslladar immigrants a través del Mediterrani. La major part dels països hi dóna suport, però esperen determinar amb quin mandat es fa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.