Egipte condemna a 20 anys de presó l’expresident Mursi
El líder islamista està acusat d'incitar a la violència per enfrontaments quan era al poder
L'expresident egipci Muhammad Mursi ha estat condemnat aquest dimarts al matí a una pena de 20 anys de presó en el primer dels cinc processos judicials pels quals ha estat imputat des que va ser derrocat en un cop d'Estat l'estiu del 2013. Mursi estava acusat, amb una quinzena de dirigents dels Germans Musulmans, l'històric moviment islamista que va vèncer en les eleccions lliures, les posteriors a la revolució del 2011, d'incitar a l'assassinat de manifestants opositors durant el seu Govern.
L'expresident va ser absolt dels càrrecs més greus que afrontava, com el d'assassinat premeditat, que li podrien haver implicat la pena de mort. No obstant això, sí que va ser declarat culpable d'intimidació i d'incitació a la violència i a la tortura pels enfrontaments davant del palau presidencial a finals del 2012, quan encara era al poder, en què van morir 10 persones, entre les quals hi havia un periodista. La majoria dels altres mandataris islamistes imputats en aquest procés, entre ells el secretari general del braç polític de la Germandat, Essam al-Erian, també van rebre una condemna de 20 anys de presó. Segons va informar el diari oficialista Al-Ahram, els advocats de Mursi pretenen recórrer contra la sentència.
Després del cop, les noves autoritats van aplicar una severa repressió contra qualsevol veu opositora, inclosos els joves revolucionaris que van liderar la revolta que va destronar l'exdictador Hosni Mubarak. Com a resultat d'aquesta política, es calcula que unes 40.000 persones van ser arrestades i més de 3.000 van morir en manifestacions i enfrontaments de carrer.
La majoria de les víctimes eren membres o seguidors dels Germans Musulmans, la cúpula dels quals va ser escapçada i s'enfronta a una multitud de processos judicials. Per exemple, el seu guia suprem, Muhammad Badie, està imputat en 43 processos diferents, i ja rebut una condemna ferma a la pena de mort.
Els càrrecs contra Mursi que han quedat vistos per a sentència fan referència als fets ocorreguts la nit del 5 de desembre del 2012, quan van morir almenys deu persones en aldarulls entre partidaris i detractors del president islamista davant del palau d'Ittihadiya. Segons la Fiscalia, Mursi presumptament va ordenar als seus seguidors que dispersessin per la força una asseguda de protesta contra una controvertida declaració constitucional que havia signat uns dies abans. En els altres quatre processos en curs, Mursi està acusat, entre altres càrrecs, d'espionatge i de conspirar amb milícies estrangeres atacs contra les forces de seguretat egípcies.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.