El ‘cacic’ Messi

Assegura la llegenda que un dia, encara en temps de Pep Guardiola, llavors entrenador del FC Barcelona, li van preguntar a Leo Messi, “Com veu l'equip?”. I el jugador, aclaparat per la precària situació de l'equip, va respondre: “Demanin-l'hi al tècnic, que té la solució, o així l'hi he sentit dir. Pel que sembla s'aixeca molt d'hora al matí i va a una habitació fosca i allà troba la resposta a qualsevol problema”.

Messi no va parlar mai malament de Guardiola i el tècnic sempre va disposar l'equip perquè el 10 del Barça triomfés, com va quedar constatat en la vigília del clàssic del 2-6, quan l'entrenador va convèncer el futbolista perquè jugués de fals 9. La relació de tots dos va quedar tocada el 2012 després de la derrota a la Lliga amb el Madrid i l'eliminació a la Champions amb el Chelsea.

El davanter ja no només exerceix de golejador, sinó que funciona com a futbolista total

No va trobar resposta Guardiola, que es va imposar un any sabàtic, i Messi es va lliurar a Tito Vilanova. La mort del tècnic i una seriosa lesió van provocar la dimissió del futbolista, especialment manifesta amb Tata Martino, fins que la seva ànima competitiva es va despertar en el lliurament de la tercera Pilota d'Or per a Cristiano Ronaldo. El portuguès va afirmar el seu propòsit d'igualar-se amb Messi amb quatre. Aquell dia l'argentí es va jurar que competiria per guanyar la cinquena, circumstància que passava perquè el Barça muntés un equip capaç de recuperar el tron de la Lliga i competir per recuperar el títol de la Champions.

I el Barça va deixar de ser un equip d'autor, lliurat a Guardiola, i es va convertir en l'equip de Messi sense desmerèixer la figura de l'entrenador, Luis Enrique. El tècnic asturià, una figura intervencionista, va topar amb la figura de l'equip, que creu merèixer un tracte apart, cosa que passa per disputar tots els partits, no ser substituït i molt menys canviat, fins i tot en períodes de vacances com el de Nadal.

Luis Enrique no va alinear Messi a Anoeta i es va armar un gran escàndol al Camp Nou. El futbolista va declarar la guerra i l'entrenador va haver d'empassar-se la saliva, sobretot quan va transcendir que en un entrenament es van tirar els plats pel cap. Pel que sembla el míster exercia d'àrbitre, cosa mai vista en un entrenador, que acostuma a delegar en el seu segon en els partidets dels jugadors, sempre proclius a baralles, i la figura de l'equip el va desafiar per una falta no cobrada, conflicte que va provocar l'enfrontament obert entre Luis Enrique i Messi. La mediació de Xavi va evitar que la cosa anés a més i el tècnic va desistir d'expedientar el 10 pel seu desafiament posterior a la visita a Anoeta.

El protagonisme del 10 ha augmentat amb la permissivitat i complicitat del tècnic

El conflicte no va anar a més, sinó que cadascun va assumir la seva responsabilitat, coincidents en la necessitat que l'equip recuperés l'ambició de guanyar tots els títols que estiguessin en litigi. Avui no es discuteix la importància de l'entrenador ni de Messi. La prova més evident de la implicació de l'argentí és la seva actuació contra el València. Messi va exercir de futbolista total per la seva implicació en el joc i en el resultat: 2-0. Va marcar el segon gol, el número 400 del seu compte, va rematar prèviament a la creueta en un lliure directe, va assistir Luis Suárez en l'1-0, i es va convertir en el futbolista referencial del Barça. El de Rosario va exercir de cacic d'acord amb la litúrgia argentina, la mateixa que assenyala els futbolistes que marquen les pautes de l'encontre, normalment des del lloc de 5. Messi va auxiliar la defensa per treure la pilota davant la pressió del València, va ajudar a combinar els mitjos en situacions d'inferioritat numèrica i va ser determinant com a davanter, associat a Suárez i Messi o com a punt final, aspecte que va quedar clar en el 2-0.

El 10 va ser un jugador universal en un partit difícil pel Barça. Va assumir la responsabilitat que li tocava des del seu litigi amb Luis Enrique. Va jugar com mai, va competir com no se l'havia vist, es va desplegar pels sectors del camp, va exercir com a líder amb la complicitat del tècnic. Tots dos es necessiten sense ser còmplices, sabedors que la fi justifica els mitjans: cal guanyar i després ja discutiran sobre el botí.