La riba descurada

La cimera informal celebrada aquest dilluns a Barcelona entre els representants d'Exteriors dels 28 membres de la UE i de 8 dels 10 països de la riba sud mediterrània és la primera trobada d'aquest nivell que se celebra des que es va crear la Unió per la Mediterrània el 2008. Per això, encara que la cita no tenia com a objectiu aconseguir cap acord concret, el sol fet de celebrar-se té ja una gran significació. Els últims atemptats gihadistes a París, Copenhaguen i Tunis han fet més apressant la necessitat de concertar una política comuna que permeti combatre eficaçment la creixent amenaça del terrorisme islamista. La cimera ha de canalitzar el que de fet és una rectificació de la política de la UE respecte dels veïns del sud.

D'aquesta política de veïnatge depèn l'evolució de tres problemes que preocupen creixentment Europa: la seguretat, la immigració i la dependència energètica, d'alguna manera tots relacionats i que només poden abordar-se eficaçment des de la cooperació. En els tres fronts s'ha produït un empitjorament que ha fet prendre consciència de la mútua fragilitat i de la necessitat d'unir esforços per a resoldre'ls.

L'amenaça terrorista no només suposa un problema de seguretat a Europa, sinó que posa en escac els febles intents de democratització dels països del sud i el seu progrés econòmic. El conflicte de Síria, la deriva de Líbia cap a un Estat fallit –els dos únics països absents ahir– i les conseqüències d'una guerra civil entre dues maneres d'entendre l'islam han convertit el Mediterrani en l'escenari d'una greu crisi que el 2014 es va saldar amb 3.500 morts per naufragi. La guerra empeny milers de refugiats al camí de la immigració il·legal, i agreuja els creixents fluxos de desplaçats per raons econòmiques. Són urgents mesures que esmorteeixin el drama humà i al mateix temps permetin un control de la immigració respectuós amb els drets humans.

L'estabilitat de la zona és també vital perquè Europa tingui opcions energètiques que li permetin reduir la dependència de Rússia: el 30% de l'energia que importa la UE procedeix d'aquest país.

Tots aquests són problemes complexos que justifiquen corregir la política de veïnatge amb els països del sud que la UE va emprendre el 2011. Després de fer autocrítica per haver donat suport a règims autoritaris, Europa va adoptar un nou marc de relacions amb aquests països subjecte a un principi de condicionalitat que supeditava els possibles acords de cooperació als progressos democràtics. Aquest requisit i el fet de tractar tots els països com un bloc homogeni (quan no ho és) han estat un obstacle que ha posat en crisi tot el model.

La reunió ha de servir per debatre i compartir una nova política i demostrar que el sud també és una prioritat per la UE, en vigílies de la cita de maig a Riga amb els veïns de l'Est.