Hillary i la videopolítica

El que és important d'una campanya són els electors, i Hillary Clinton s'hi dirigeix en aquest vídeo, on mostra la seva esperada candidatura per a les eleccions presidencials nord-americanes del novembre del 2016. “Cada dia, América necessita un defensor, i jo seré aquest defensor”, assegura l'exsenadora en el vídeo que ha utilitzat per anunciar la seva candidatura de manera oficial.

En el vídeo, de tan sols dos minuts i divuit segons, l'equip de campanya no es dirigeix a tots els nord-americans, sinó més aviat als nord-americans que la voldrien votar. Hillary coneix bé els fonaments de la videopolítica en l'era digital. Tots els que apareixen en les imatges eren voluntaris i tots havien d'explicar com canviarien les seves vides l'any que ve, i com podria relacionar-se aquest canvi amb Hillary. Hi havia molts més entrevistats, però només es van escollir aquests per una raó en concret: és just el perfil de votants que necessita la campanya de Clinton i és just el perfil de persones que, amb les seves vides, poden fer emocionar la gent que té vides, necessitats i somnis semblants.

El vídeo intenta que, a partir dels relats de cadascuna d'aquestes persones –totes diferents i amb vides diferents– puguem fer nostres les seves vivències i les seves esperances, a través de les seves emocions en parlar davant la càmera. Es tracta que els votants demòcrates –que abans han estat d'Obama– sentin empatia amb aquestes persones i famílies, i que se sentin representats per Hillary i tornin a anar a les urnes.

En el vídeo parlen una dona blanca gran, una mare de família monoparental que parla d'educació al costat de la seva filla petita, dos germans hispans (parlant en espanyol) que obriran una empresa, una dona blanca –amb el seu fill– explicant que l'any que ve vol tornar a treballar, una jove asiàtica, una parella jove gai que es casarà l'any que ve, un nen negre, una àvia blanca a punt de jubilar-se, una parella interracial, un treballador blanc i, ja en el minut 1.30, Hillary Clinton. Després d'ella, imatges constants de famílies i de treballadors blancs joves, i piquen l'ullet una vegada més al matrimoni homosexual amb una parella de dones. Tot amb una estètica moderna, lluminosa, alegre. Hillary vol mostrar que coneix el seu públic, que els entén, i que està preparada per millorar les seves vides, per convertir-se en la seva defensora. Vol arribar a ser la campiona d'una societat campiona. I, en l'altra cara de l'oferta, la defensora d'una societat de drets per la qual val la pena lluitar.

Classe mitjana, urbana, dones, afroamericans, homosexuals, joves, urbans, treballadors joves, emprenedors, hispans… tots són el públic demòcrata, en el que és una clara segmentació electoral ja des de la primera iniciativa de campanya. Es tracta de tornar a convocar-los a les urnes, d'aconseguir que Hillary els emocioni des del principi, en un vídeo que recorda els primers vídeos electorals d'Obama el 2008, on els protagonistes eren les persones.

El 2012, van votar a favor d'Obama el 93% dels afroamericans, el 71% dels hispans i només el 39% dels blancs. També van votar demòcrata el 60% dels joves i el 62% dels habitants urbans, així com el 55% de les dones (entre les quals, el 65% de les solteres). En política, tot comunica. Hillary es dirigeix directament als seus potencials votants, no perquè es tornin demòcrates –la majoria ja ho són– sinó per motivar-los per anar a votar i ajudar la campanya. I tot, en només dos minuts i divuit segons. La videopolítica, combinada amb les xarxes socials, i amb estratègies de multipantalla és guanyadora. I moltíssim més barata que qualsevol espot de campanya. Hillary ho sap. Per això pot guanyar: entén la societat a la qual vol representar i liderar. I parla el seu llenguatge.