Reformar el futur

La presidenta en funcions de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha iniciat els contactes per buscar els vots o les abstencions necessàries per aconseguir la seva investidura al Parlament andalús. La situació de partida no és senzilla i exigeix un esforç de responsabilitat i esperit de consens per part dels partits polítics. En aquests temps en què les majories absolutes són gairebé impossibles, és necessari el diàleg per aconseguir acords que facilitin la governabilitat, no només a Andalusia, sinó també a tots els municipis, comunitats autònomes i fins i tot al Govern estatal. I per a això, és millor apostar pel futur i basar els pactes en els projectes, en comptes d'intentar ajustar comptes amb el passat.

El 16 d'abril es constituirà el Parlament andalús, que estarà format per 47 diputats del PSOE, 33 del PP, 15 de Podem, 9 de Ciutadans i 5 d'Esquerra Unida. A partir del 28 d'abril es podria celebrar la primera sessió d'investidura, per a la qual Susana Díaz necessitaria una majoria absoluta (55 vots); un fet descartable en aquests moments.

A partir de llavors, el PSOE andalús tindrà dos mesos per buscar acords de cara a una segona sessió d'investidura. Per a això en tindria prou amb una majoria simple, que es produiria amb l'abstenció del PP, o de Podem i Ciutadans junts. Si acabat aquest termini ningú aconsegueix la majoria simple, haurien de convocar-se eleccions una altra vegada.

A més a més, es dóna la circumstància que el termini dels dos mesos coincideix amb la campanya de les eleccions municipals i de 13 comunitats autònomes. Aquest fet condiciona la postura dels partits que amb el seu vot o la seva abstenció poden facilitar la investidura de Susana Díaz. De fet, després dels primers contactes mantinguts per la presidenta en funcions amb els representants de Podem i de Ciutadans, ja s'han produït alguns xocs dialèctics per les condicions de partida exigides pels partits de nou encuny.

En una negociació, totes les postures són legítimes. Però per arribar a acords és imprescindible que les parts cedeixin en les seves posicions inicials a la recerca d'un acord satisfactori i responsable. Per això, no s'entén que els representants de Podem i de Ciutadans s'encastellin en què, mentre no dimiteixin dels seus càrrecs públics els expresidents de la Junta, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, no hi ha cap mena d'opció per facilitar la investidura.

De què serveix obtenir aquestes dues dimissions si no s'aconsegueix que canviïn els usos i costums de governança a Andalusia? Seria molt més raonable que els representants de les dues forces polítiques emergents plantegessin reformes de present i futur, en comptes de buscar triomfs sobre el passat. És l'hora de la regeneració i per això s'ha de canviar tant la forma de governar com la de negociar acords. A Andalusia i en el conjunt d'Espanya.