“Lluitem contra el feixisme que encarna l’Estat Islàmic”

La guerra a Síria i l'Iraq ha atret milers de combatents estrangers —europeus en un nombre significatiu— però la brutalitat de l'Estat Islàmic (EI) està galvanitzant un cert suport forà entorn dels grups que hi lluiten en contra, especialment els kurds. Els qui combaten el gihadisme han començat doncs a rebre voluntaris de l'exterior —també espanyols— si bé amb un flux molt menor que el que ha engrossit les files de l'organització gihadista dirigida per Abu Bakr al-Bahgdadi.

El grup de brigadistes espanyols —que pertanyen a Reconstrucció Comunista, una escissió de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya— va arribar a Síria a principis d'any i, integrat en un batalló compost per membres de diferents nacionalitats, va establir la seva base a Serekaniye (Ras al-Ayn, en àrab), una ciutat controlada per les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda que ha expulsat a l'EI de diverses parts de Síria i s'oposa tant al califat com al règim de Baixar al-Assad.

Els brigadistes espanyols asseguren que allà van rebre entrenament militar i, durant uns dies, van ser enviats a lluitar al front, un punt corroborat a aquest diari per fonts de la intel·ligència turca i un periodista local.

“Excepte alguns camarades de la nostra organització, ningú no sabia que veníem. Però hi ha vegades que cal deixar de banda la teva pròpia felicitat i fins i tot la felicitat de la gent que més t'importa”, assegura un dels voluntaris espanyols, que es fa anomenar Paco Arcadio, en una de les diverses entrevistes telefòniques mantingudes amb aquest diari durant les últimes setmanes.

El combatent declina confirmar quantes persones integren la “delegació” espanyola per “raons de seguretat” i només reconeix la presència de dues persones, tot i que la font d'intel·ligència esmentada creu que el nombre és més important.

Els motius que han empès a aquests joves a prendre les armes per combatre l'Estat Islàmic són el que denominen l'“internacionalisme proletari” i donen suport la lluita “revolucionària” de les forces kurdes: “No és una lluita contra l'islam, sinó per la convivència entre diferents cultures, i no només a favor dels kurds, sinó de tota la humanitat. No podem caure en el simplisme de dir que això és culpa de l'islam i promoure així moviments racistes i xenòfobs. Nosaltres no lluitem contra els musulmans, lluitem contra el feixisme que encarna l'Estat Islàmic, com es va lluitar a Espanya el 1936 o a Stalingrad el 1943”.

La situació a Serekaniye (Síria) no era gaire complicada, però ara al batalló de brigadistes se'ls ha complicat la situació. Fa un mes, la direcció de la milícia kurda YPG va decidir destinar els combatents estrangers al capdavant de Sinjar (l'Iraq), a l'altre costat de la frontera que l'EI i la guerra han esborrat.

Sinjar és un dels punts calents de l'ofensiva contra l'EI després que l'estiu passat fos arrasat pels gihadistes, que van matar centenars de veïns —la majoria kurds de religió yazidita— i van provocar un gran èxode. A Sinjar hi ha moviment de tropes, afirma Arcadio, mentre a l'altra banda del telèfon se senten trets i explosions. L'espanyol assegura haver participat ell mateix en operacions de fustigació envers l'Estat Islàmic, per exemple l'última setmana de març, quan al costat d'altres companys diu que va atacar una posició enemiga en un atac en què van morir 15 gihadistes.

Reconquistar Sinjar tindria una importància cabdal ja que així les forces kurdes tallarien una de les principals vies de comunicació entre els territoris que controla l'EI a l'Iraq i Síria. No obstant això, les ordres no estan clares ja que al camp antigihadista s'hi barregen diverses organitzacions: a més de les YPG, hi ha milícies yazidites i cristianes, i militants de grups armats de Turquia, a més de les tropes peshmerga del Govern kurd de l'Iraq. I els recels entre aquests grups són més que notoris.

Segons el brigadista ara és bon moment per a l'ofensiva ja que “la moral de l'EI està destrossada” després d'haver estat expulsat de la ciutat siriana de Kobane o de la iraquiana de Tikrit: “Hem comprovat com en els atacs de les [milícies] YPG, fins i tot tenint ells més armament i millor i sent les YPG inferiors en nombre, el Daesh es retira abandonant els seus companys ferits i l'armament”. L'Institut per a l'Estudi de la Guerra, amb seu a Washington, comparteix aquesta visió i considera que els últims atacs de l'EI en països com Iemen o Líbia estan destinats a “contrarestar la percepció del seu declivi a l'Iraq”.

En les últimes setmanes un australià i un britànic han mort a les files de les milícies kurdes. Però Arcadio assumeix els riscos: “Combatrem fins que només ens quedi una bala al carregador, la que impedirà que ens capturin amb vida. No els donarem [a l'EI] el plaer d'executar-nos en públic”.