L’enviat de l’ONU alerta que el Iemen avança cap a la guerra civil

Les espases segueixen empunyades al Iemen. Ni la crida del Consell de Seguretat a la matinada de dilluns, ni les protestes locals estan servint per frenar l'avanç huthi. Jamal Benomar, l'enviat especial de l'ONU, ha alertat que el país avança cap a la guerra civil. No és la primera vegada que els iemenites senten aquest advertiment. Però en aquesta ocasió, sense Govern, amb la capital presa pels rebels, el president atrinxerat al sud, les forces de seguretat dividides i l'Estat Islàmic (EI) aprofitant el buit de poder, una fractura a l'estil libi agafa caires de realitat.

“És il·lusori pensar que els huthis tindran èxit a agafar el control de tot el país. És igualment erroni pensar que el president [Abd Rabbuh Mansur] Al-Hadi pugui reunir prou forces per alliberar el país dels huthis”, va manifestar Benomar durant la seva intervenció davant la reunió extraordinària del Consell de Seguretat.

En la seva opinió, si qualsevol d'ells ho intenta, només portarà al país “una guerra civil”, com les que s'estan vivint a l'Iraq, Líbia o Síria. Al final de la trobada, els 15 membres del Consell de Seguretat van reafirmar el suport al “president legítim” i a la necessitat de preservar “la unitat” del Iemen.

El problema és que Al-Hadi amb prou feines disposa d'una part de l'Exèrcit, no té milícia pròpia i té poca base popular, ni al sud del país, d'on és originari i ha trobat refugi arran de la pugna amb els huthis, ni molt menys al nord. Els seus únics suports vénen dels que s'oposen a l'avanç d'aquest grup, sobretot entre els veïns del Iemen. El ministre d'Exteriors saudita, el príncep Saud al-Faisal, ha assegurat aquest dilluns que si no s'aconsegueix una solució pacífica, els països àrabs “prendran les mesures necessàries” contra el que Riad considera una agressió organitzada per l'Iran.

És cert, com assenyala Benomar, que els milicians d'Ansar Al·là (nom del grup rebel dels huthis, el clan que el lidera) tampoc no tenen capacitat militar suficient. Fins i tot si sumen els 100.000 homes en armes que estimen els analistes, es tracta majoritàriament de vilatans de les muntanyes del nord armats amb vells kalàixnikovs. Però tenen l'ajuda, més professional, dels fidels a l'expresident Ali Abdul·là Saleh en les diferents forces de seguretat.

El país no té esquelet que l’aguanti”, descriu un analista

Saleh, que va governar del 1978 al 2012, ha fet causa comuna amb aquests rebels, als quals va combatre durant la dècada passada. Tot i que no ha explicat aquest tomb, convé recordar que només va cedir el poder davant l'enorme pressió internacional i presumptes garanties per a ell i la seva família, que ha anat perdent. Al-Hadi, a qui ell havia nomenat vicepresident, va rellevar el seu fill, Ahmed, i els seus dos nebots al capdavant de les principals forces de seguretat, i l'any passat una resolució de l'ONU va obrir la possibilitat de sancionar-lo.

“El Iemen és com un invertebrat, al qual demanen que es posi dret, però no té un esquelet que l'aguanti”, descriu gràficament el diplomàtic i analista iemenita Mustafa Noman.

Amb la seva ja de per sí mateixa fràgil economia completament paralitzada i l'ajuda financera saudita suspesa després de la presa del poder pels huthis, dos terços dels 24 milions d'habitants necessiten assistència, segons la mateixa ONU. A aquesta situació al límit (10 milions no tenen prou menjar i 850.000 nens estan greument desnodrits) se suma ara el creixent perill d'atemptats a mesura que el conflicte adquireix caires sectaris.

El Iemen, que fins a la revolució del 1962 va ser un imamat zaidista, sempre ha tingut molts problemes, però la convivència entre la minoria d'aquesta branca de l'islam xiïta i la majoria sunnita no era un d'aquests. Ara l'afiliació xiïta zaidista dels huthis, que van començar com un moviment evangelitzador i s'han convertit en una poderosa milícia, està servint de coartada per a altres interessos.

D'una banda, l'Aràbia Saudita, país que tradicionalment ha tutelat la política iemenita i amb qui comparteix 1.500 quilòmetres de frontera, veu els huthis com un instrument de l'Iran i de la seva vella aspiració d'estendre la revolució islàmica. Tot i que Teheran diu que només proporciona suport moral i les acusacions que els envia armament no s'han provat mai, aquests rebels miren l'Iran com a model, molts dels seus simpatitzants han estat becats allà els últims anys i els mitjans estatals els ovacionen.

De l'altra, la branca local d'Al-Qaida, primer, i ara l'EI, que divendres passat va sorprendre en responsabilitzar-se dels atemptats del Sinai i que aquest dilluns s'ha atribuït la mort de 29 soldats a la província de Lahij, ataquen els huthis per encoratjar el sectarisme. Algunes tribus sunnites del Iemen ja han començat a col·laborar amb aquests extremistes violents per frenar l'avanç rebel.

El mateix líder d'Ansar Al·là, Abdul-Malik al-Huthi, ha utilitzat aquesta amenaça com coartada per a la crida a la mobilització general que va fer diumenge. No obstant això, la seva retòrica antioccidental i la seva associació amb l'Iran impedeixen la col·laboració amb els EUA i els seus aliats enfront d'aquest enemic comú que és l'EI.