Els colossos vencen els virtuosos

El Madrid és un equip, de vegades bo, en ocasions molt bo i també en determinats moments dolent, depèn del marc, del rival i de les circumstàncies, capaç en qualsevol cas de jugar bé i malament al Camp Nou. Ahir a la nit va tenir molt la pilota i va anul·lar Messi una bona estona. Tanmateix, no en va tenir prou per guanyar, ni tan sols per empatar, massa pusil·lànime davant la contrarietat, poc consistent, rebentat a l'hora de partit, superat a les àrees pel Barça. Van tenir més caràcter els blaugrana, sobretot Bravo, Mathieu i Luis Suárez, decisius al Camp Nou.

Els colossos van ser més importants que els virtuosos en el clàssic, per sort del Barça. La victòria dels blaugrana va tenir molt mèrit perquè sense semblar tan equip com el Madrid van saber guanyar un partit molt complicat i difícil, van tenir coratge per sobreviure sense el 10, mai van defallir, es van batre amb valentia i van certificar merescudament el seu liderat: ja són quatre punts d'avantatge respecte al Madrid. Suárez va ser determinant per subratllar la jerarquia barcelonista en l'instant crucial, quan la Lliga semblava decantar-se a favor del Madrid.

Així com les alineacions estaven cantades, no hi havia referències sobre com es mesurarien els dos equips en un mateix partit i no per separat, blaugrana enfront de madridistes, un símptoma que tots dos encara tenen problemes de definició de joc, per més que coincideixin en el fet que l'èxit passa necessàriament per proveir els seus tres davanters: Bale, Benzema i Cristiano contra Messi, Suárez i Neymar. Tan bon punt es va posar en joc la pilota, fins i tot amb el gol pel mig de Mathieu, el Madrid va activar abans i millor els seus davanters que el Barça.

Luis Suárez va ser determinant per subratllar la jerarquia barcelonista

La personalitat blaugrana és tan camaleònica que en cinc minuts es va desplegar de tres maneres diferents i aparentment oposades: una paret Iniesta-Suárez, una pilotada de Piqué o una sotana de Messi a Kroos. La quarta va ser una falta treta per Messi i rematada de cap a gol per Mathieu, que es va anticipar a Ramos i Casillas. El Madrid té un problema d'atenció en les jugades d'estratègia i un dubte existencial en Bale, meitat davanter i meitat migcampista, ahir més responsabilitzat, solidari i treballador en la divisòria que en el Bernabéu.

Malgrat l'absència d'un mig centre defensiu, els madridistes es van organitzar bé al voltant de Modric. Ajudava Bale, estrenyia Ramos, coordinava Modric, tapava Isco la banda dreta del Barça i es despenjava Marcelo, capaç de vigilar de cua d'ull Messi i de crear superioritats numèriques en cada arrencada, excel·lent com a proveïdor de Cristiano Ronaldo. El portuguès va rematar al travesser abans d'embocar dins de l'àrea un cop de taló del distingit Benzema, habilitat per una passada filtrada de Modric.

El tremp de Xavi va ajudar el Barça i la falta de gasolina va perjudicar el Madrid

El gol de Cristiano va treure definitivament del partit el Baça. No tocaven pilota els blaugrana, sotmesos descaradament, reiteratius en les pèrdues de l'esfèrica, cada vegada més accelerats, discontinus i imprecisos, vulnerables, orfes de lideratge d'ençà que Carvajal va fer mal a Iniesta al turmell. El Madrid va treure la pilota al Barça de tal manera que Messi va desaparèixer i es van veure els molts defectes que té Neymar, desballestat i temerari, com si no sabés que cada jugada mal acabada suposava mitja ocasió per al Madrid.

El brasiler va fallar un gol cantat amb 1-0. La següent jugada va suposar l'1-1 i el monòleg del Madrid, més fluid i profund, amo i senyor del partit, despullat el Barça del cuir, reduït a la seva àrea, per a desesperança del Camp Nou. El descontrol blaugrana i la falta de govern demandaven la intervenció en el descans de Luis Enrique. L'entrenador no feia canvis, i seguia tocant i jugant el Madrid. Cap jugador va simbolitzar millor la classe i la categoria blanca que Benzema, només reduït per Bravo.

El Madrid mastegava el futbol i el Barça voleiava. No hi havia mitjans blaugrana en el camp, sinó que el partit es va convertir en un diàleg defenses-davanters, prou per al 2-1. Alves va colpejar l'esfèrica per a la carrera de Luis Suárez, i l'uruguaià va culminar el seu desmarcatge amb un control excel·lent amb la dreta, va aguantar l'entrada de Pepe i va creuar sobre la sortida de Casillas. Vertical i directe, sense cap pausa, els blaugrana es van lliurar al vertigen i a les transicions, fins a confondre el Madrid, que va perdre la serenitat i es va exposar a les molt bones contres del Barça.

Els blaugrana es van apoderar magistralment del partit, cada vegada més ben situats, més valents i més ben orientats, impossibles de defensar per a l'esgotat Madrid. Neymar va comparèixer per rematar fins a tres vegades consecutives davant Casillas i a Messi se li van escapar per un dit dos xuts de gol abans de provocar una excel·lent intervenció del porter del Madrid. Hi va haver molts i repetits errors en l'equip d'Ancelotti, cansats i reduïts pels nois de Luis Enrique, que va canviar els seus tres migcampistes per calmar el Camp Nou.

El tremp de Xavi va ajudar el Barça en la mateixa mesura que la falta de gasolina de Modric va perjudicar el Madrid. Amb el marcador a favor, res a veure quan va marcar l'1-0, els barcelonistes no van donar opció als madridistes, fora de forma, molt per sota físicament del Barça. Aquest és el mèrit de Luis Enrique. Ha aconseguit posar en molt bona forma un equip acusat de vegades de perdre el temps amb la pilota i dependre excessivament de Messi. El Camp Nou no va ser ahir a la nit Messilàndia, sinó que es va lliurar sense reserves al temperament irreductible del seu Barça.

Al Madrid de res li va servir dominar el gruix del partit perquè el Barça va ser millor en els moments decisius, en els passatges que resolen els clàssics, en els detalls importants com els dels gols, per més que intervingués Bale, una miqueta anul·lat. El Barça vol guanyar cada partit i la Lliga sense importar-li gaire la identitat com a equip que sí que sembla que és últimament l'obsessió del Madrid. El temps passa i els papers es canvien, fins i tot en un clàssic jugat al Camp Nou.