Mig de Messi, mig de Hart

El Barça es diverteix amb el Manchester City. El litigi només se sosté en el sorteig i en la prèvia, quan es parla d'inversions i de plantilles, de la Lliga anglesa i de l'espanyola, de les coses de la vida més que de futbol, perquè quan la pilota es posa en joc la sensació és que el partit durarà l'estona que li doni la gana al FC Barcelona i sobretot a Messi. No hi ha hagut cap altre color que el blaugrana, al Camp Nou i a l'Etihad, molt superior futbolísticament el Barça. Únicament la falta d'efectivitat barcelonista ha permès sobreviure al City.

Els blaugrana han perdonat a l'anada i la tornada, han vist sempre el partit tan fàcil que s'han abandonat progressivament i al final s'han lliurat a un exercici perillós, una espècie de ruleta russa en què el gol pot caure en qualsevol porteria, fins i tot al Camp Nou: si Hart li va parar un penal a Messi a Manchester, Ter Stegen li ha aturat una pena màxima a Agüero a Barcelona. La jugada ha posat el punt final a uns moments d'angoixa per la incapacitat barcelonista de governar un xoc i una ronda protagonitzada pels encerts i els errors del Barça.

Pellegrini no troba la manera d'enfrontar-se al Barça. Tot i que li dóna moltes voltes a cada partit, sempre acaba signant la derrota, ja sigui amb 10 o amb 11 futbolistes, hi hagi Touré o no, hi posi un davanter o dos o canviï de laterals, com aquest dimecres, en què Sagna ha ocupat la plaça de Zabaleta. El City té un justificat complex d'inferioritat i, jugador per jugador, és menys equip que el Barça, per més que el xilè sigui un bon client del Camp Nou. I si s'escau qualsevol comparativa, llavors apareix Messi. El futbol gira avui al voltant del 10.

Si Hart li va parar un penal a Messi a Manchester, Ter Stegen li ha aturat una pena màxima a Agüero a Barcelona

Les selectives acceleracions de l'argentí han esquarterat els anglesos, molt exigits en la defensa del seu arc, erràtics en la combinació i fins a un cert punt intimidadors en atac per les entrades de Touré, la subtilesa de Silva, la represa d'Agüero i les arribades de Kolarov, despenjat de Messi. La pilota pertanyia majoritàriament de sortida als citizen i les ocasions eren dels blaugrana, que recuperaven bé i ràpid, animats per l'agressivitat de Neymar, la pausa i el regateig d'Iniesta i el talent de Messi. Res que no se sabés ja al Camp Nou.

L'equip visitant sembla que té el control del partit mentre el local aguanta en les transicions per estar més prop del gol i de Messi. Així ha ocorregut a la Lliga i a la Champions. També davant del City. Les quatre arribades protagonitzades pels blaugrana en la primera mitja hora han provocat tres targetes i un pal de Neymar. A la cinquena ha arribat el gol: Alba ha robat l'esfèrica a la sortida de la seva àrea, ha llançat la contra per a Messi, que ha atret quatre defenses a l'extrem dret abans de canviar el joc a l'esquerra per Rakitic, excel·lent en la definició davant Hart.

Rakitic ha aturat la pilota amb el pit i l'ha xutat en la sortida del porter, una acció exquisida i sorprenent si es tenen en compte les rematades fallides posteriorment pels barcelonistes, que no han estat encertats amb els xuts, ni tan sols Luis Suárez, a qui el pal ha negat el 2-0. El partit ha quedat definitivament a la mercè de Messi. Les repetides sotanes del 10 no només han deixat en evidència els seus marcadors, sinó que també han retratat Neymar. Els del brasiler són adorns personals mentre que els de l'argentí encenen el joc, enlluernen el rival, embelleixen el Barça.

Els blaugrana han perdonat a l’anada i a la tornada, han vist sempre el partit tan fàcil que s’han abandonat progressivament i s’han lliurat a un exercici perillós

Ni el descans ni la sortida de Navas han alterat el pols del FC Barcelona ni tampoc de Messi, excel·lent com a passador, reiteratiu com a rematador, cada vegada més universal, de vegades Di Stéfano, en ocasions Maradona, extrem o davanter centre, un malson per al City. No hi havia més jugador de l'equip anglès sobre la gespa que l'excel·lent Hart. El partit s'ha convertit en un atac i gol del Barça fins que Messi ha fet una pausa. Els barcelonistes han dimitit sorprenentment i han acceptat un anar i venir que ha permès l'exhibició de Ter Stegen i Hart.

El joc s'ha obert de porteria a porteria i hi ha hagut diverses ocasions, especialment del Barcelona, que no han trobat porta ni amb Neymar ni amb Luis Suárez, tan negats en el xut com el mateix Messi i Agüero, vençut davant el porter blaugrana després d'un penal que li han fet entre Mascherano i Piqué. El desordre ha estat tan monumental com superba ha resultat l'actuació de Hart, que ha ofert un recital.

La quantitat de rematades barcelonistes ha estat tan nombrosa com la de pilotes que ha perdut quan el partit ha embogit per a sort del City. L'absència de Busquets ha eixamplat el desequilibri blaugrana i ha augmentat la percepció que al Barça de Luis Enrique són més importants les jugades que el futbol, la pressió que l'elaboració, el físic que el talent, més que res perquè la classe es dóna per suposada, sobretot amb Messi. Els blaugrana no saben especular, ni defensar o descansar amb la pilota, com si fos pecat tenir-la, amagar-la, guardar-la, impossible per al rival.

No és estrany, per tant, que per un moment el partit anunciï golejada i després amenaci amb un empat, senyal que falta guiatge i tremp, fluïdesa i pausa, excessiu en el vertigen, convençuts els jugadors i l'entrenador que amb Messi, Neymar i Suárez sempre cantaran un gol més que el contrari, sobretot si és el City. De ben segur que estan convençuts del mateix per diumenge contra el Madrid. El Barça té la possibilitat de fer un cop a la Lliga després de classificar-se per a la final de Copa i ser quartfinalista de la Champions.