Netanyahu aconsegueix la reelecció a Israel

Benjamin Netanyahu ha guanyat les eleccions a Israel. Amb pràcticament tots els vots escrutats, el Likud ha obtingut 29 escons, en contraposició amb els 24 de la coalició de centreesquerra Unió Sionista en un Congrés de 120 membres. El resultat difereix del que sorgia de les enquestes a peu d'urna, que donava un empat entre les dues formacions. Amb aquesta victòria, Netanyahu inicia el quart mandat, el tercer consecutiu.

Netanyahu va jugar fins a l'últim moment les seves cartes, fins i tot sota la taula. L'autoritat electoral va haver d'intervenir d'urgència en plena jornada de votacions quan el primer ministre israelià va oferir una conferència de premsa i va pretendre que fos retransmesa en directe per ràdio i televisió. L'esforç desesperat del líder del Likud en la recta final de la campanya sembla que li ha servit per guanyar.

Els sondejos a peu d'urna havien pronosticat un empat i el president d'Israel, Reuven Rivlin, havia recomanat ahir a la nit un pacte de gran coalició entre les dues forces principals. Però un somrient Netanyahu es va felicitar, ja de matinada a Tel Aviv davant els seus seguidors, per la “victòria” del Likud sobre les enquestes i va convidar els partits conservadors a formar un “Govern nacional”, en què es va comprometre a donar respostes a la preocupació dels ciutadans sobre el cost de la vida i al problema de l'habitatge. Herzog també va desobeir ahir a la nit la crida del cap de l'Estat en comparèixer davant els seus partidaris i anunciar que intentarà amb totes les seves forces constituir un “Govern social” que busqui “la pau amb els veïns”.

Plebiscit

Netanyahu confiava a poder consagrar-se a les urnes en una espècie de plebiscit a la seva carrera política. El seu objectiu és convertir-se en el primer ministre que més temps ha estat en el poder en la història d'Israel. Aquesta estratègia, que el va portar a avançar les eleccions el desembre passat, va fallar davant l'eficaç campanya duta a terme per Herzog. El líder de l'aliança de centreesquerra Unió Sionista ha confirmat finalment que protagonitza un desafiament a l'hegemonia que ha exercit la dreta israeliana des del 2001. El candidat laborista va cridar obertament a triar entre “esperança i desesperació” després de dipositar el seu vot.

El líder del Likud es va veure obligat a donar un brusc cop de volant a la dreta al final de la campanya, que el va allunyar de l'electorat de centre, per no quedar relegat per Herzog. En l'embranzida final, el primer ministre va buscar atreure els colons jueus en anunciar que si retenia el poder vetaria la creació d'un Estat palestí.

L'estratagema li ha permès romandre a flotació i no ser derrotat pel centreesquerra, però ha tingut, en canvi, baixes a les files dels seus aliats, com el ministre d'Economia i líder de Casa Jueva, Neftalí Bennett, la llista del qual baixa a nou escons, i el ministre d'Afers Exteriors, l'ultradretà Avigdor Lieberman, que es queda amb cinc diputats a les seves files.

“La campanya ha estat marcada pel personalisme per sobre dels programes dels partits”, va analitzar ahir els resultats l'exportaveu diplomàtic Yigal Palmor. “Hi ha un empat entre els dos grans partits, però també entre blocs a esquerra i dreta. Assistirem a una complexa negociació que pot allargar-se més d'un mes i en què no es descarta cap opció”. Un 71,8% dels electors, lleugerament per sobre de la mitjana de comicis anteriors, va exercir el seu dret al sufragi.

Gideon Rahat, professor de Ciència Política de la Universitat Hebrea de Jerusalem i analista electoral, va reconèixer al seu torn que “el tomb que ha fet Netanyahu al final de la campanya, quan ja estava prohibida la publicació de sondejos, pot haver estat determinant per forçar un empat amb Herzog”. “El que sembla segur és que el cap del Likud va tenir un atac de pànic en veure les enquestes”, va dir irònic.

En opinió d'aquest analista, el líder d'Unió Sionista s'ha quedat estancat en les seves expectatives. “Queda per veure si la renúncia a última hora de la seva aliada Tzipi Livni [exministra de Justícia i d'Afers Exteriors] a alternar-se amb ell en el poder ha afectat els resultats”, va advertir.

El professor Rahat va destacar l'èxit del partit centrista Kulanu, de l'exministre de Comunicacions Moshe Kahlon, que s'estrena en la Knesset amb 10 escons, com una de les claus dels comicis. La popularitat de Kahlon en l'anterior Gabinet de Netanyahu es va disparar quan va aconseguir abaratir les tarifes de la telefonia mòbil després d'obrir el sector a la competència.

Els 11 escons que sumen els també centristes de Yesh Atid, de l'exministre de Finances Yair Lapid, els permetran entrar en el joc dels pactes per garantir la governabilitat en decantar-se per Netanyahu o per Herzog.

Malgrat la seva proximitat ideològica amb el Likud, els partits dels ultraortodoxos jueus –Shas (sefardita, amb set escons) i Unió de la Torà i el Judaisme (asquenasites, sis escons)– poden acabar donant el seu suport al candidat de centreesquerra si els garanteix els interessos econòmics, especialment en el camp de l'educació.