Miracle de Thiago Silva

Thiago Silva, el capità brasiler del PSG, va protagonitzar un d'aquests miracles del futbol sorgit quan ningú no s'ho esperava. Es va elevar per sobre de tota la defensa del Chelsea, va pujar al cel de Stamford Bridge, per sobre de la coroneta de Terry, i va fer un gol de cap per a la posteritat del club parisenc. Era el minut 114 de la pròrroga i la pilota va entrar en paràbola a sobre dels llarguíssims braços de Courtois, que havia salvat un minut abans una altra rematada de cap de Thiago Silva. El central brasiler es va redimir així d'un error anterior gravíssim: un penal absurd per picar amb les mans una pilota dins de l'àrea. El penal que, ja en la pròrroga, semblava donar al Chelsea el pas definitiu als quarts de final. Però la justícia va agafar cos a Londres poc després. Dirigit pel tremp de Thiago Motta i per la classe inabastable de Pastore, el PSG havia jugat 90 minuts amb un home menys després de l'expulsió immerescuda d'Ibrahimovic mitja hora després de començar el partit. Però ni tan sols així va renunciar a un joc exquisit en les formes i en el fons, en una lluita constant contra les adversitats. En el somriure pretesament irònic de Mourinho hi havia molta amargor. El seu equip havia estat un manual de mediocritat, sempre a remolc del bon gust del seu rival. “Un equip que no sap defensar dos córners, no es mereix passar. Ells s'han merescut passar. Cal acceptar-ho. No és moment de plorar”, va reconèixer el tècnic portuguès després del partit. El PSG, de pas, obtenia la revenja del curs passat, quan va caure a quarts de final davant el conjunt londinenc. 

Ibrahimovic s'havia passat mitja hora sense tocar pilota. Avorrit. A l'espera d'una passada decivisa. El seu equip, el PSG, es desplegava amb elegància pel centre del camp, governat per Motta i Pastore, però moria a la vora de les torres defensives del Chelsea, presidides pels llargs braços dissuassius de Courtois. I just quan va decidir entrar en acció, se li va acabar l'esbarjo. Un xoc lateral amb Oscar, com a molt una targeta groga al davanter suec per haver arribat tard, va acabar, tanmateix, amb els seus ossos a la dutxa. Assetjat pels jugadors del Chelsea, l'àrbitre, Bjorn Kuipers, un holandès de 41 anys, va expulsar Ibra sense cap dubte. Encara que després en tinguessin molts i va voler compensar el seu error amb un altre, eludint un penal de Cavani sobre Diego Costa a l'àrea parisenca.

L'equip francès va aconseguir sobreposar-se a l'expulsió d'Ibrahimovic

Laurent Blanc va recompondre el PSG en replegar el seu equip deixant solament Cavani en punta. El Chelsea, convidat a fer un atac estàtic, va destapar les seves enormes limitacions. Malgrat el desavantatge numèric, el quadre parisenc va seguir imposant la seva aposta per l'estètica. L'arrencada de les jugades estava a càrrec de Motta i de Verrati, la prolongació en mans de Pastore i la finalització havia de ser cosa d'un Cavani molt desafinat. Seguint aquest guió, el petit Verratti va tenir una arrencada de geni, va deixar enrere dos rivals amb un canvi de ritme i va servir Pastore. El volant argentí no va perdre el temps i va enviar de primeres Cavani, davant la perspectiva d'encarar Courtois. L'uruguaià podria haver buscat el tir ras al pal llarg, però va preferir driblar el meta blue. Després d'aconseguir-ho i amb la pilota perfilada a la seva esquerra, va disparar a totes davant l'arribada despeserada d'Azpilicueta i Cahill. El pal va repel·lir el tir davant la desesperació de Blanc des de la banda.

El ball de passades curtes i triangulacions del PSG va superar un Chelsea obsessionat amb no córrer riscos. L'àrbitre podria haver acabat per fer tornar boig el PSG quan va saldar amb una groga una entrada per darrere a Thiago Silva més dura que la d'Ibrahimovic a Oscar en la primera part. L'esforç va començar a passar-li factura al PSG, especialment a Verratti, que demanava el canvi. El travesser estava a punt de caure al cap de Sirigu quan Cahill va rematar de sobte a la sortida d'un córner. El xoc semblava sentenciat quan David Luiz, un ex del Chelsea esbroncat a Stamford Bridge, va pujar a rematar un córner. Ho va fer al primer pal de manera violenta, amb una potència descomunal davant la qual Courtois no va poder ni parpellejar.

Només llavors, amb l'1-1 i la pròrroga a la vista, Mou va llançar els seus jugadors a l'atac. I va iniciar el temps de prolongació amb l'entrada de Drogba, el dia del seu 37 aniversari. L'ivorià va assistir estupefacte, com un espectador més, a l'encreuament de cables de Thiago Silva, que va picar amb la mà la pilota dins de l'àrea en un salt amb Zouma. Sense cap necessitat. El penal el va transformar amb un toc molt suau Hazard. La fi de la història si no fos per la rebel·lia de Thiago Silva. Qualsevol altre s'hauria enfonsat. Ell es va encarar dues vegades a la porteria blue. En la segona va superar l'envergadura de Courtois. I va castigar la mesquinesa del Chelsea de Mou.