“No ho recordo bé. Li vaig donar la puntada de peu de forma espontània”
El noi que va derrocar d'una coça i sense motiu una dona a la Diagonal de Barcelona, acusat de vexacions injustes i lesions
Des de la setmana passada, des que es va adonar que el món sencer podia veure el que havia fet, Mario García Montealegre ha viscut fugint de si mateix. Semiamagat a casa dels seus pares, a Talavera de la Reina (Toledo). Ha volgut desaparèixer, esborrar-se del mapa, de Facebook, d'Instagram, de Twitter, de totes les xarxes socials en les quals havia creat un compte, el d'un estudiant de la Complutense de 24 anys. Però aquesta voluntat d'eliminar les seves empremtes només va servir per donar-li més pistes a la policia, que aquest cap de setmana confirmava que era ell el protagonista d'aquest vídeo viral que a última hora d'aquest dimecres ja havien vist més de 166.000 persones a Youtube, i pujava a un ritme de 3.000 visionats per hora.
Ell, el que marca el compte enrere amb els dits d'una mà –tres, dos, un...– mirant a la càmera del mòbil del seu amic Álvaro –de cognom Gragera i de 25 anys–, mentre fixa el seu objectiu. Ell, el que agafa impuls. Ell, el que es llança per l'esquena, amb nocturnitat i traïdoria, i propina una puntada de peu descomunal a la cama a una dona que esperava al costat d'una amiga en un pas de vianants de l'avinguda Diagonal. La va fer caure a terra. No l'havia vist mai.
Ho va fer –“No ho recordo bé”, va advertir el Mario als agents– perquè “va sorgir de forma espontània”, va declarar dimarts al matí, després de presentar-se a la citació de la policia pel seu propi peu i voluntàriament a la comissaria de Talavera.
“El Mario és el típic que habitualment fa ximpleries, bromes de mal gust, coses per fer la gràcia i les gravem per veure-les entre amics”, va voler explicar aquest dimecres el seu amic Álvaro –i autor i distribuïdor del vídeo– als agents, mentre prestava declaració a la mateixa comissaria.
El Mario és el típic que fa ximpleries, bromes de mal gust”, diu el seu amic
L'impuls “espontani” li “va sorgir” al Mario a les 6.00 del matí del diumenge 22 de febrer, després d'una llarga nit de festa i a la sortida d'una discoteca propera. Els amics havien anat a passar el cap de setmana a la capital catalana.
Després “va sortir corrent”, segons va explicar l'Álvaro, que va assegurar que ell es va quedar “fins a veure que la dona s'aixecava i se n'anava caminant”. “Jo no sabia què anava a fer”, es justificava davant els agents, després d'haver eliminat el vídeo del mòbil i –insistit pel Mario– haver intentat retirar-lo mil i una vegades de tot arreu sense èxit.
Tots dos estan acusats d'una falta per vexacions injustes i el Mario, a més, d'una falta –o delicte, segons ho qualifiqui el jutge– de lesions. Han quedat en llibertat amb càrrecs.
Ella, Gloria Gema N.S., de 48 anys, la dona que atònita i estesa a terra només va poder dir: “Però què fas, gilipollas?”, es va presentar l'endemà en una comissaria de l'Eixample, amb un esquinç al turmell i encara adolorida per la caiguda, per posar una denúncia contra aquest desconegut que l'havia agredit perquè sí.
El vídeo, d'escassos 10 segons, va partir del telèfon de l'Álvaro –via WhatsApp– cap als mòbils d'altres col·legues: “Tenim un grup els amics”, va explicar. I d'allà al Facebook, Youtube, Twitter... Ja era imparable. Una imatge viva de la violència gratuïta viralitzada a la xarxa. La suposada “broma de mal gust” va provocar la indignació per les xarxes –es va arribar a crear una etiqueta amb el nom del presumpte agressor– i va convertir els riures dels amics en pànic.
La col·laboració ciutadana ha estat més eficaç que una investigació”
Unes hores més tard el correu de la Unitat d'Investigació Tecnològica (UIT) que està obert al públic (redesabiertas@policia.es) començava a rebre missatges en els quals la gent identificava l'agressor. “És un tio de Lleida”, “És un noi de Barcelona”, “Pot ser Mario García Montealegre”, deia un lacònic email. Els agents, a part d'analitzar a consciència el vídeo amb la finalitat d'identificar l'agressor, van comprovar una per una les identitats apuntades pels internautes. Un va encertar de ple, amb nom i cognoms.
“Vam comprovar el perfil del Mario i vam veure que estava esborrant els comptes que tenia obertes a les xarxes socials”, explica el cap de la secció de Xarxes de la UIT. “Això ens va fer sospitar i vam començar a seguir-lo fins que vam confirmar que efectivament era ell el cap de setmana passat a Barcelona”.
La col·laboració ciutadana “ha valgut més que cap investigació”, asseguren els policies. Per la seva banda, també els Mossos van rebre cinc trucades de ciutadans que identificaven el jove com un veí de Talavera de la Reina. Des del principi es va convertir en el principal sospitós.
La policia encara no sap qui va ser, des de quin servidor i en quina xarxa es va penjar per primera vegada el vídeo.
El caràcter viral de les imatges li ha donat una altra dimensió a aquesta agressió i una repercussió que ha obligat a pronunciar-se fins i tot a representants polítics toledans com el subdelegat del Govern José Julián Gregorio –també de Talavera de la Reina–,que qualificava els fets de "greus i vergonyosos" i confiava que les autoritats judicials “facin ara la seva feina” i, insistia, que si és falta o delicte “ho determinarà el jutge d'acord amb les proves que hi hagi”.
Els dos detinguts van tornar aquest dimecres a casa. El Mario, a la dels seus pares a Talavera; i l'Álvaro, a Huelva, on viu. L'idèntic origen dels seus progenitors els va convertir en amics en aquesta ciutat toledana des de la qual van projectar el seu futur. Res els va fer pensar que els deparava la fama (funesta).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.