_
_
_
_
_

Nadal s’aixeca en el fang

El balear guanya Mònaco en una pista negada i alça el seu primer títol des de fa un any

Juan José Mateo
Nadal, durant el partit contra Mónaco.
Nadal, durant el partit contra Mónaco.Victor R. Caivano (AP)

No va importar la pluja que va obligar a retardar l'inici de l'enfrontament, i que després el va interrompre. Va ser igual que la terra s'enfangués i que durant una estona la pista es convertís en un fangar. Rafael Nadal va guanyar 6-4 i 6-1 Juan Mónaco i va celebrar el seu primer títol des del que va aconseguir a Roland Garros 2014, el 65è del seu palmarès i el 46è sobre argila, amb el qual va igualar el rècord de Guillermo Vilas. Va ser un petit pas en la seva recuperació competitiva després de passar set mesos de lesions (canell, esquena) i dolor (apendicitis) el 2014, però va tenir efectes immediats en la classificació: va permetre que el campió de 14 grans recuperés el número tres mundial.

Mónaco, en el seu partit amb Nadal.
Mónaco, en el seu partit amb Nadal.MARCOS BRINDICCI (REUTERS)

"Quan les coses no surten bé durant un temps, tot és difícil, sembla que no arriba, però si un hi posa il·lusió i treball, la recompensa ve", va dir. "L'inici de l'any ha estat complicat, però a poc a poc vaig trobant les sensacions. M'ha fet molta il·lusió guanyar aquí”, va afegir el guanyador, que en la segona quinzena de març afrontarà el Masters 1.000 d'Indian Wells, sobre ciment. “Objectiu completat. M'enduc una sensació i un record inoblidable”.

Si hi ha un termòmetre del joc de Nadal, un element que mesuri la seva confiança i examini l'agressivitat de la seva proposta, aquest és el drive paral·lel. Després d'un començament dubitatiu, marcat per les difícils circumstàncies del joc, que impossibilitaven els desplaçaments, el favorit va trobar en aquest llançament el millor aliat. Nadal no és encara Nadal, perquè això exigeix que un home sembli un gegant, però està fent passos en la bona direcció. La pilota encara no corre com solia, i les cames encara no l'ajuden tant com abans, però cada partit de la setmana el va veure millor, i cada enfrontament dels dos últims tornejos, amb l'excepció del que va perdre contra Fognini a Rio, va ser un progrés. Mónaco no el va pressionar prou com per descobrir si les espurnes brillants se subjectaven sobre bases sòlides. Va capitular ja a la caseta, derrotat per la llegenda.

Abans, David Ferrer havia completat un inici de curs de somni: l'espanyol va vèncer 6-3 i 7-5 Nishikori en la final d'Acapulco, cosa que fa que hagi guanyat tres títols en els quatre tornejos que ha disputat el 2015, i ha derrotat pel camí dos top ten com el japonès Nishikori i Berdych. Des del 1985, que ho va aconseguir Lendl, cap tennista havia celebrat copes en terra i ciment en setmanes consecutives. Amb 32 anys, aquest és el millor reflex de la il·lusió de Ferru. Amb 28, res mostra millor la de Nadal que el seu èxit argentí: el va celebrar igual que si fos el primer títol.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_