Rita Barberá, exemple de l’abandó del valencià per part del PP

Rita Barberá fa gairebé un quart de segle que governa a l'Ajuntament de València sense donar mostres de voler aprendre o comunicar-se en la llengua del seu poble, aquella amb la qual s'han escrit obres mestres de la literatura universal com Tirant lo Blanc i que utilitzen 10 milions de persones. El seu desconeixement de la llengua va quedar palès a la Crida, un acte que serveix d'inici de la festa de les falles, en el qual va barrejar paraules en castellà (“el fred del verano”) amb altres inventades i irrecognoscibles (“dejeim”).

Ni tan sols davant d'un acte tan clar de menyspreu per la llengua dels valencians, el Partit Popular s'ha atrevit a criticar l'alcaldessa. El seu partit ha preferit qualificar d'“anècdota” l'escàndol del tradicional acte faller. Demanar responsabilitats —per exemple per part del president valencià, Alberto Fabra, que es trobava a escassos metres de Barberá durant aquell espectacle vergonyós— hauria suposat una política que és aliena al PP: la defensa del valencià a les seves intervencions públiques.

Per això va cridar gratament l'atenció divendres que el Rei Felip VI utilitzés correctament la llengua de Tirant lo Blanc en bona part del discurs pronunciat a València en ocasió del lliurament de la Distinció de la Generalitat que el Consell li va concedir per la festivitat del 9 d'Octubre. Felip VI va fer un esforç, a pesar que el valencià no és la seva llengua, però es van notar els seus coneixements de la variant dialectal occidental, el català.

Tot i això, no va ser més fluït el valencià del president de la Generalitat, que es va limitar a llegir en aquesta llengua el decret de concessió. Alberto Fabra s'expressa en castellà, malgrat que procedeix d'una zona valencianoparlant com Castelló i que s'ha preocupat de rebre classes de valencià.

Fabra ha estat el màxim responsable del tancament de Radiotelevisió Valenciana, amb la qual, com ha reiterat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, “ha desaparegut una eina fonamental i imprescindible per a la pervivència” del valencià, la promoció del qual va ser “un dels principals motius de la seva creació i existència”. El primer president de la Generalitat del PP, Eduardo Zaplana, no es va expressar pràcticament mai en valencià.

El 1995, quan el PP va guanyar les eleccions per primera vegada, la Generalitat va abandonar durant una dècada les prestigioses enquestes d'ús i coneixement del valencià del Servei d'Estudis i Investigació Sociolingüístics, instrument imprescindible per seguir l'evolució de la llengua. De les dues úniques enquestes que s'han fet després (el 2005 i el 2010), es dedueix una forta caiguda tant en “les capacitats de comprendre i parlar la llengua com en l'ús”, segons constata l'antropòloga Raquel Casesnoves, a la Revista de Llengua i Dret, en un dels escassos estudis recents.

Però hi ha diferències territorials. La zona que més ha retrocedit tant en l'ús com en les opinions favorables a la normalització lingüística entre el 1995 i el 2010 és la ciutat de València i la seva àrea metropolitana. És a dir, l'àmbit de Rita Barberá. Amb la seva insòlita al·locució, a força de caloret (una altra paraula inventada a la qual li va canviar, a més, el gènere) i altres errors lingüístics, l'alcaldessa de València pertany al segment majoritari de població que s'expressa en castellà en aquesta zona metropolitana. El 2010, la gent que reconeixia que parlava castellà a casa era el 71,8%, davant del 19,8% en valencià. Només cinc anys abans les proporcions eren de 67% per 24,12%.

Per això no estranya que un estudi de finalització de grau dirigit pel professor Manuel Perucho de la Universitat de València, a partir d'aquestes mateixes enquestes tractades amb diferents mètodes matemàtics, predigués que el 2050 menys de la desena part de la població serà valencianoparlant, si es manté l'actual política lingüística. Alguns dels màxims representamtes polítics que governen a València, per si de cas, ja han oblidat la seva pròpia llengua.