El pacte amb l’Eurogrup obre les primeres fissures al Govern grec

Brussel·les ha rebut avui una primera llista de reformes amb prou feines esbossades que hauran de ser especificades abans que acabi el dilluns. Però fins i tot amb vaguetats o inconcreciones, al primer ministre grec, Alexis Tsipras, probablement li resulti més fàcil convèncer els seus socis de l'Eurozona que aplacar la temptativa de rebel·lió que ha esclatat en el seu partit. Cinc destacats membres de Syriza han criticat sense embuts l'acord aconseguit divendres amb l'Eurogrup. Entre ells hi ha dos noms de pes, Panaiotis Lafazanis, titular de Reconstrucció Productiva, Medi Ambient i Energia –un dels tres superministeris econòmics del Govern–, i Manolis Glezos, eurodiputat i figura totèmica de l'esquerra.

El ministre Lafazanis, que ha reiterat en diverses ocasions el seu rebuig ideològic a les privatitzacions –un punt sobre el qual Atenas ha començat a matisar–, va assegurar en una entrevista en un diari local: “No podem permetre que es castigui la voluntat popular i el programa electoral; la troica i els rescats ja són passat i no cal reconstruir-los”.

Lafazanis és la nota discordant de l'executiu, però, en comparació del nonagenari Glezos, es va quedar curt. L'home que als 18 anys va despenjar la bandera nazi de l'Acròpoli va instar ahir els simpatitzants de Syriza a manifestar-se sobre el pacte. “Canviar el nom troica pel d'institucions; el de memoràndum [rescat] per acord, i el de prestadors per socis no canvia res”, va dir Glezos, que també es va disculpar “davant els votants de Syriza per haver participat en aquesta il·lusió” de canvi. El Govern va sortir al pas amb un comunicat segons el qual el vell heroi de la resistència “deu estar mal informat sobre les difícils negociacions” en curs.

Lafazanis és l'únic representant de l'ala més esquerrana de Syriza al Govern, però hi ha altres sectors del partit menys rellevants que Lafazanis que demanen ja el cap de Tsipras pel fet de "rendir-se" als dictats europeus. La resistència ja s'havia posat de manifest aquesta setmana en l'elecció del nou president de la República, un lloc representatiu que tradicionalment acostuma a ocupar un membre del partit de l'oposició.

Tsipras no va poder fer que prosperés el seu candidat, el conservador Dimitris Avramópulos, actual comissari d'Immigració i en el seu moment ministre de Defensa amb Andonis Samaràs, per l'oposició interna. Per això va optar a última hora per un altre membre de Nova Democràcia, Prokopis Pavlópulos, de perfil més suau i a qui certs corrents de l'esquerra "agraeixen" que no recorregués a l'Exèrcit el desembre de 2008, quan era ministre de l'Interior i el carrer es va incendiar en protesta per l'assassinat a les mans d'un policia de l'adolescent Alexis Grigoropulos. Pavlópulos va ser triat amb 233 vots.

Esperem i estem gairebé segurs que aconseguirem un sí de les institucions Iannis Varufakis

Mentrestant, Brussel·les va rebre ahir una primera llista de reformes molt preliminar, un document de tres pàgines escasses amb idees molt generals. El Govern grec treballa a contrarellotge per presentar la llista definitiva avui dilluns. I a partir d'aquí arribarà l'examen de les tres institucions anteriorment conegudes com a troica (Comissió Europea, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu), que els ministres de Finances de l'Eurozona avaluaran dimarts per teleconferència. Ningú espera un accident després de l'acord de divendres, farcit de concessions per part de Grècia. Però els europeus fa dies que deixen anar que hi ha un greu problema de confiança amb l'executiu de Tsipras, amb ferides que només van començar a cicatritzar després del pacte.

“Grècia no hauria de pensar que hi haurà una aprovació automàtica a la seva llista de reformes”, van explicar ahir a aquest diari fonts de la Comissió, que ha adoptat el paper de mediador enfront d'un FMI i un BCE menys suaus amb Grècia. “Hem detectat les lògiques resistències dins de Syriza, però l'escenari central és una llista prou ambiciosa perquè no hi hagi problemes: el Govern grec és molt conscient de la delicada situació econòmica, fiscal i financera”, van explicar les mateixes fonts.

“Grècia no hauria de pensar que hi haurà una aprovació automàtica a la seva llista de reformes”, diu Brusel·les

Els europeus esperen una llista molt centrada en les reformes de naturalesa estructural, sense xifres concretes pel que fa a les mesures de despesa i ingrés. La línia central de les reformes serà la lluita contra l'evasió fiscal, la corrupció i les reformes del sector públic. Divendres el Govern va deixar clar que no pensa en pujades de IVA ni en retallades de pensions per no descarrilar encara més la recuperació. I durant les dues últimes setmanes ha flirtejat amb la idea de pactar una reforma laboral amb l'Organització Internacional del Treball i un decàleg de mesures amb l'OCDE, el think tank dels països desenvolupats.

No està clar que això sigui suficient per qui probablement torna a tenir la clau del cas grec: el BCE va retirar a Grècia la possibilitat que els seus bancs obtinguin liquiditat a Frankfurt a canvi de deixar deute públic grec a la finestreta, i ha deixat clar que no desfarà aquest camí mentre no vegi que el programa financer de Grècia pot tenir una conclusió reeixida.

La banca i una pèssima posició fiscal són els punts més febles de Grècia a curt termini: després d'una sensacional fugida de capitals des de la convocatòria d'eleccions, la deterioració del sector financer –i la por a un pànic financer en cas de no arribar a un acord– va ser el principal motiu del sí de Tsipras divendres passat al pacte. Grècia mantindrà les seves línies vermelles, diu una vegada i una altra el seu Govern, mentre fonts del mercat asseguren que a Atenes se li acaben els diners aquesta setmana.