_
_
_
_

Nadal es queda sec

Fognini derrota per 1-6, 6-2 i 7-5 el mallorquí, de genolls a terra per una rampa

Juan José Mateo
Nadal, durant el partit amb Fognini.
Nadal, durant el partit amb Fognini.VANDERLEI ALMEIDA (AFP)

Fabio Fognini va derrotar per 1-6, 6-2 i 7-5 Rafael Nadal en semifinals del torneig de Rio i es va citar aquest diumenge amb David Ferrer (7-5 i 6-1 a Haider Maurer) en la lluita pel títol (22.00, C+). Per sobre del resultat, va quedar la imatge d'un tennista apagat, que no va poder capitalitzar la seva bona arrencada del partit (set i break) i es va diluir a mesura que avançaven els minuts, probablement pagant que el partit del dia abans de quarts havia acabat molt tard (3.30). Sense moure's amb soltesa, Nadal és menys Nadal. Adolorit com ell va acabar la trobada, ningú no pot optar al triomf. A mitjans del tercer set, el mallorquí va començar a tenir una rampa. Va acabar clavant un genoll a terra, incapaç de moure's pel dolor que sentia en un abductor. Una cosa mai vista.

Fognini.
Fognini.Felipe Dana (AP)

Fognini va arrencar d'esborrall en esborrall. Dessagnant-se pel revés. Sense ficar cap pilota dins. Nadal no va fer més preguntes. En un tres i no res, es va endur la primera màniga i es va avançar amb break en la segona. Semblava una victòria de catifa vermella. Un passeig militar. No obstant això, aquest Nadal encara no té la consistència necessària per trepitjar l'accelerador i no mirar enrere. No remata perquè el servei no l'acompanya. El revés li va a ratxes. Li costa consolidar els avantatges i manar en els pilotejos que disputa amb el seu segon servei. Amb l'únic suport del drive no va poder contenir les escomeses del talentós italià, que a més es va moure com els àngels, defensant i contraatacant com manen els cànons del tennis de terra batuda.

Nadal va sumar 12 errors no forçats solament en la segona màniga. Es va enfrontar a l'àrbitre, que li va fer jugar un punt amb segon servei perquè va considerar com a reiterades pèrdues de temps entre punt i punt (“Demanaré que no m'arbitris mai més. Ets el que més pressió em causa amb diferència del circuit. No puc més. No puc més”, li va dir al jutge de cadira, el brasiler Carlos Bernardes). Aquests segons preciosos en els quals l'espanyol va intentar agafar aire van retratar perfectament els seus problemes.

Després de guanyar el partit de quarts de final, contra Cuevas, cap a les 3.30 de la matinada, el campió de 14 grans va semblar mancat de forces i sense la suficient força a les cames per afrontar un nou desafiament amb prou feines 24 hores més tard. Als 28 anys, intervingut el segon set el favorit va començar a moure's pitjor i va obrir una porta que Fognini va derrocar a pilotades. L'espanyol va lliurar la segona màniga sense barallar-la fins a l'última pilota, amb un break concedit en blanc, senyal que alguna cosa no funcionava.

I així es va arribar al tercer set. Amb l'italià pujant i el mallorquí baixant. Amb Fognini en un somni i Nadal en un malson. Amb l'aspirant picant la pilota tocat per la inspiració dels déus i el favorit picant-la com si seguís el consell d'un mal amic. L'ombra del número tres, en qualsevol cas, és allargada. Un tennista no arriba a dominar com ell una superfície sense que això deixi la seva petjada en el vestuari. Un competidor no entra al top-10 dels guanyadors de sempre (713 partits guanyats) sense que els contraris prenguin nota i en conseqüència li tinguin respecte. Com si estigués espantat per l'oportunitat que se li presentava, que era la de signar la derrota número 25 del tità de l'argila en la seva superfície favorita, Fognini va oferir a Nadal tres pilotes de break en l'arrencada del parcial decisiu.

Que el número tres no aprofités cap d'aquestes oportunitats va fotografiar les seves dificultats. No el va acompanyar el físic ni la raqueta. Quan va buscar un guanyador, no el va trobar. Quan va intentar allargar el punt, va deixar pilotes curtes que va atacar el seu contrari. Quan va voler cobrir-se el revés en les deixades, va deixar la pista oberta, estenent una invitació franca al fet que Fognini li posés la seva signatura al piloteig. Va arribar tard a diverses deixades. Va intentar buscar a la xarxa el que no trobava des de la línia de fons. L'italià, finalment, va conquistar el partit malgrat que el seu rival va tenir una deixada interessant a les seves mans amb 5-5 i 30-30. Nadal jugarà ara a Buenos Aires. Fins a l'Argentina se'n va el mallorquí, amb males sensacions: no va dominar amb claredat cap dels seus quatre partits al Brasil, va acabar amb una rampa i el primer torneig des de Roland Garros sobre terra, el seu bressol, el va deixar sense premi.

Sobre la firma

Juan José Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_