_
_
_
_
LA BATALLA ELECTORAL DE LA COMUNITAT DE MADRID

Podem se situaria com a segona força a la Comunitat de Madrid

El PP baixa de 72 a 38 diputats. Per arribar a la majoria absoluta calen tres partits

Vicente G. Olaya

Si s'haguessin celebrat divendres passat, 20 de febrer, unes eleccions autonòmiques a Madrid, només una coalició formada per tres partits com a mínim —amb independència que fossin d'esquerres o de dretes— podria governar la regió amb majoria absoluta, segons els resultats del sondeig fet per Metroscopia per a EL PAÍS.

Más información
Clima polític i social a Espanya
Podem toca sostre i Ciutadans es consolida com a quarta força
La sortida de Gómez situa el PSOE en primer lloc i relega Podem
La decisió de Sánchez altera el mapa electoral madrileny
PSOE i PP confien encara a recuperar terreny perdut

El PP, amb 38 escons d'un total de 129 del Parlament autònom, s'enfonsaria en les expectatives de vot, però seguiria sent la formació política més avalada pels electors (28% de paperetes davant del 51,7% assolit fa quatre anys). Ara té 72 diputats. Podem sorgeix com a segona força política regional (24,6% de vots i 34 diputats), seguida del PSOE, amb un 17% de suports i 23 parlamentaris, tan sols per davant de l'“aparició fulgurant”, diuen els experts, de Ciutadans (15,8% de vots i 21 escons).

IU i UPyD gairebé es quedarien fora del Parlament, amb un 5,5% i un 5% dels vots, respectivament. Únicament els partits que superin la barrera del 5% poden entrar a l'Assemblea madrilenya. El marge d'error de l'enquesta és de +/-2,9 punts. Això significa que les dues formacions podrien obtenir, respectivament, 7 i 6 diputats (ara en tenen 13 i 8) o ser extraparlamentàries per tan sols unes dècimes. Aquesta situació complicaria encara més la possibilitat de possibles coalicions electorals.

El PSOE, malgrat retrocedir pel que fa als comicis del 2011 —perdria 13 parlamentaris—, té el polític més ben valorat de l'espectre electoral de Madrid: Ángel Gabilondo obté 15 punts de suport (la diferència que hi ha entre els qui l'aproven i el desaproven), mentre que els més rebutjats pels electors són Juan Carlos Monedero, de Podem, (-48 punts) i Tania Sánchez Melero (-41).

Aguirre és la preferida pels votants del PP

El sondeig (1.200 entrevistes fetes els dies 19 i 20 de febrer) mostra, així, un panorama polític molt fragmentat i inèdit al Parlament madrileny: cap dels partits supera, per primera vegada des de les primeres eleccions del 1983, el 30% dels suports. “Els madrilenys”, indica Metroscopia arran dels resultats de les últimes cinc enquestes (entre el 8 de setembre de 2014 i el passat dia 20), “han anat expressant, sondeig rere sondeig, un desig de canvis en l'estat de la regió i en la manera de procedir dels partits que els representen”.

Malgrat això, els resultats de l'últim sondeig s'han de llegir tenint en compte que l'estudi s'ha dut a terme “abans de la designació oficial dels candidats dels quatre principals partits (PP, Podem, PSOE i Ciutadans) per a la presidència de la Comunitat”. Metroscopia sosté que “la possible estirada electoral més o menys important dels respectius caps de llista” pot ser un “factor que tingui una rellevància especial”.

IU i UPyD freguen el 5% i serien la clau dels pactes 

Dels tres noms que han sonat com a possibles candidats del Partit Popular, Esperanza Aguirre és la que aconsegueix més suports dels votants (79 punts positius), seguida de Cristina Cifuentes, actual delegada de Govern a Madrid, (64) i Ignacio González, president de la Comunitat (59 punts). Dels tres, i després de consultar tots els convocats a les urnes amb independència del partit que votin, Cifuentes és la que registra menys rebuig: -9 punts. Per darrere queden González (-32) i Aguirre (-35). En el cas del PSOE, “destaca poderosament Ángel Gabilondo”, amb un grau de coneixement del 85% i 15 punts positius de mitjana, que pugen fins a 21 entre els votants de Podem i a 14 si només es tenen en compte possibles seguidors de Ciutadans.

Ell i Antonio Miguel Carmona (2 punts positius), aspirant socialista a l'Ajuntament, són els únics que reben més suport que rebuig. De fet, la “àmplia popularitat de Gabilondo”, sosté Metroscopia, “pot contribuir, en les setmanes properes, a rellançar novament les expectatives de vot socialista, després de la caiguda immediata, després de l'ascens sobtat que es va registrar arran de la destitució de Tomás Gómez”. Pel que fa a això, el relleu del secretari regional del PSOE els sembla correcte al 72% dels simpatitzants.

Gabilondo i Carmona registren més suport que rebuig

A l'extrem contrari quant a acceptació com a candidats, hi ha Juan Carlos Monedero, que aconsegueix 44 punts menys de suport entre els seus possibles votants que Esperanza Aguirre entre els seus, o 42 menys que Gabilondo entre els del PSOE.

Tania Sánchez, l'excandidata d'IU que ha creat una plataforma de convergència d'esquerres, només obté un saldo positiu de suports entre els votants de Podem (21), mentre que els seguidors del PSOE la rebutgen àmpliament (-35).

Quant al coneixement dels possibles candidats, Esperanza Aguirre és reconeguda per tots els enquestats (100%), seguida de Juan Carlos Monedero (93%) i de Cristina Cifuentes (86%). En canvi, de Luis Alegre (Podem) i de Antonio Miguel Carmona només n'han sentit parlar o els coneixen el 39% i el 67% dels electors, respectivament.

El sondeig de la signatura demoscòpica també remarca que l'aparició en el panorama electoral madrileny de Podem i Ciutadans ha atret l'atenció pública, cosa que “es tradueix en una destacada mobilització política” que elevaria a 6,5 punts la participació calculada pel que fa als comicis del 2011, que va ser del 65,86%.

Juan Carlos Monedero, el més mal valorat

No obstant això, pel que fa a l'anomenada intenció directa de vot —la resposta espontània i immediata que donen els entrevistats quan els pregunten, però que no té per què reflectir el que decideixin finalment—, el 26,6% va respondre que encara no sap qui votarà.

Finalment, el sondeig reflecteix que el 72% dels ciutadans està “poc o gens satisfet” amb la situació actual de la Comunitat de Madrid. En canvi, si analitza aquesta resposta en funció de les preferències polítiques, els seguidors del PP estan en un 76% dels casos “molt o força” satisfets (27% si voten Ciutadans), una dada que ressalta molt perquè els que donen suport al PSOE o a Podem només creuen que això és veritat en el 4% i el 6% dels casos, respectivament.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Vicente G. Olaya
Redactor de EL PAÍS especializado en Arqueología, Patrimonio Cultural e Historia. Ha desarrollado su carrera profesional en Antena 3, RNE, Cadena SER, Onda Madrid y EL PAÍS. Es licenciado en Periodismo por la Universidad CEU-San Pablo.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_