Ni Luis Enrique ni Messi

Hi ha partits que no són fàcils de jugar, sobretot perquè guanyar es dóna per fet i, per extensió, es compta amb aconseguir el liderat provisional, s'especula amb la possibilitat que Messi atrapi Cristiano en el trofeu Pichichi i es dediquen més pàgines a la Champions i al Manchester City, el rival del dimarts, que al Màlaga, el visitant d'ahir a la Lliga, la millor manera que té la premsa esportiva de masturbar el lector, frase d'Enric González. Hi ha una lògica en els pronòstics quan l'equip acumula 11 victòries seguides i va com una seda des d'Anoeta. Fins i tot es relativitza el paper de l'entrenador, que simplement ha d'encertar l'alineació, gestionar els egos i assumir que l'equip funciona amb el pilot automàtic des que Messi es va endollar.

L'embolcall resulta tan embafador que ja no es parla de futbol, sinó que es discuteix sobre la paternitat de l'èxit i les opcions de guanyar la Lliga i la Champions. Hi ha tanta excitació que ningú no atén el marcador del partit en joc al Camp Nou. No es repara que les millors ratxes dels grans equips sempre estan amenaçades per un mal partit, dies difícils propiciats per un error com el d'Alves en què s'imposa guanyar com sigui, jornades en què es precisa tant de l'esperit i de la posada a punt propiciada per Luis Enrique com del talent de Messi.

La sort del Barça passava precisament per superar tardes negades com la d'ahir amb el Màlaga, el mateix equip que no va concedir al Barça ni un tret a La Rosaleda: 0-0.

A tots dos els correspon carregar amb la derrota després de discutir sobre la victòria

El Màlaga va tornar a denunciar els vicis que semblaven oblidats al Barça des del triomf a Sant Sebastià: la dificultat per gestionar l'atac posicional, la falta de pausa i finor per acabar les jugades, la impossibilitat de crear ocasions i un excés de previsibilitat davant Kameni. Al Barça li costa combatre les transicions defensives i corregir-se quan no apareix el desequilibri de Messi i Neymar. El 10 no va poder resoldre ni tampoc no van servir els canvis de Luis Enrique. A tots dos els correspon carregar amb la derrota després de discutir sobre la victòria, senyal que el Barça no està per celebrar res sinó per jugar els partits aparentment més senzills com el del Màlaga, excel·lent en el plantejament de Gracia.

Els entrenadors són imprescindibles per guanyar un partit i les figures resulten indispensables per guanyar títols, i de moment el Barça no guanya aquells partits aspres que arriben de tant en tant i d'imprevist, com el del Màlaga d'ahir. La prioritat ara és tornar a vèncer i deixar d'explicar i de somiar amb la Lliga, la Champions i el Pichichi. El desencís de l'afició va ser tan monumental com l'angoixa de l'equip i la impotència de l'entrenador.

Per guanyar qualsevol partit, abans cal jugar-lo. Només els equips campions resolen aquestes jornades. I de moment el Barça encara és un aspirant.