Sergi Vidal s’apropia de la festa canària

Sergi Vidal ha aigualit la festa al Gran Canària i ha portat aquest Joventut 2014-2015 que ha recuperat la seva identitat i els seus orígens a la semifinal que l'enfrontarà al Reial Madird (21.30, TVE). Amb 33 anys, l'aler badaloní ha estat un dels fills pròdigs que ha tornat a casa aquesta temporada, 14 anys després d'abandonar-la per un llarguíssim periple per alguns dels més distingits equips de l'ACB.

Sergi Vidal ha capitanejat en tota l'extensió de la paraula un Joventut vibrant, dinàmic i indòmit. Els seus 21 punts, els seus quatre triples i la bestial esmaixada amb la qual ha decidit el partit han dibuixat la sortida del túnel d'un club que no arribava a la Copa des del 2011 i que no passava la barrera dels quarts de final des del 2008. Llavors, a Vitòria, va guanyar el títol. Va ser el cant del cigne d'un esplèndid equip en el qual figuraven Rudy Fernández, Ricky Rubio i Mallet, el base que també ha tornat aquesta temporada a Badalona. L'entrenador de la Penya en aquella època era Aíto García Reneses, precisament l'entrenador que ara porta les regnes d'un Gran Canària que una vegada més s'ha convertit en un dels grans animadors de la Copa, aquesta vegada per partida doble, com a amfitrió. Però ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra, en uns quarts de final per novena ocasió i que només ha superat una vegada, a Vitòria fa dos anys.

El Gran Canària ha tornat a pagar la festa. La frescor, la desinhibició i els recursos del conjunt badaloní han desinflat l'equip amfitrió, tan animós com la seva entregadíssima afició, però que s'ha fos quan el remolí verd-i-negre ha entrat en ignició. Tot i així, no ha estat un partit lineal. Ha estat una muntanya russa. Els canaris s'han recuperat i han remuntat. El mateix que ha fet la Penya en l'últim quart.

Les escomeses de Mallet i Hannah, la parella de bases que s'han alternat en la direcció i sobretot en la responsabilitat de tirar per la tangent quan han vist el més mínim espai per penetrar fins al cèrcol, li han donat els primers avantatges a un Joventut que ha trobat a faltar el croat Suton, baixa per lesió.

Tavares ha dominat el rebot en la primera part, però només ha llançat una vegada en aquest període, dues en un partit en el qual no ha anotat. I el Gran Canària només ha estat dues vegades a la línia de tirs lliures. L'equip canari no ha aconseguit treure un mínim benefici ofensiu del seu prometedor pivot de 2,20 metres. El Joventut ha agafat un bon avantatge abans del descans (21-29).

Newley i Kendall han definit el canvi de perfil ofensiu canari en la segona part. Els atacs de l'equip de Aíto han estat molt més profunds, més difícils de contenir per la defensa del Joventut. Les fuetades de Kuric i el degoteig de tirs lliures han esperonat l'equip canari, dominador per complet en un tercer quart en el qual ha arribat a gaudir d'un botí de vuit punts (49-41).

El Joventut ha titubejat davant la defensa en zona que li ha plantejat ocasionalment l'equip canari, però se n'ha refet a temps. Amb dos triples de Sergi Vidal ha tornat a atrapar el Gran Canària (53-56). I a partir d'aquí ha funcionat com un rellotge i ha fet caixa gràcies també a l'aportació de Llovet i Abalde i a la versatilitat i el tremp de Savané.

El Joventut ha tornat. Després de tres anys d'absències de la Copa, encara a la penombra de la seva llarga travessia del desert a causa de les seves dificultats econòmiques, ha trobat el botó adequat. Un entrenador de llarg recorregut, criat a la casa, Salva Maldonado, i una fórmula igualment d'acord amb els seus principis fundacionals: una col·lecció de jugadors de la casa, una amalgama de veterans i joves i un èxit de primera magnitud.