_
_
_
_

Norrebro, el barri danès on no tothom condemna la violència islamista

El presumpte terrorista va morir en una de les zones més multiculturals de Copenhaguen

Luis Doncel (enviat especial)
La primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, aquest dimecres al funeral d'una de les víctimes dels atemptats de Copenhaguen.
La primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, aquest dimecres al funeral d'una de les víctimes dels atemptats de Copenhaguen.Jacob Ehrbahn (AP)

La taca a terra revela el lloc exacte on va acabar el malson. És aquí on va caure abatut diumenge a la matinada Omar el-Hussein. Abans havia matat dos homes i n'havia ferit cinc. A tot just uns centenars de metres hi ha la casa on el jove danès d'origen palestí va visitar uns amics unes hores abans de morir. Som al barri de Norrebro, un dels més diversos de Copenhaguen, amb una gran presència de persones de la comunitat musulmana. A diferència del que és habitual a la resta del país, aquí les reaccions a l'atac més important que ha sofert Dinamarca en dècades no són unànimes.

Just al costat del rastre de sang hi ha Adnan Avdic. Ell no creu que El-Hussein sigui el responsable de la tragèdia. “El veritable culpable és el dibuixant que ens va humiliar a tots els musulmans amb les seves caricatures de Mahoma”, diu aquest bosnià que viu a Dinamarca des dels anys noranta. I el que va disparar a sang freda a dos innocents no té cap responsabilitat? “Va fer el que va considerar oportú”, es limita a respondre. No és l'únic dels consultats que expressa idees semblants. “Fer broma sobre l'Holocaust està castigat, i em sembla bé. Però per què no passa el mateix si et burles de l'islam?”, conclou.

“El dibuixant que ens va humiliar és el culpable”, diu un resident bosnià

En Mohamed expressa una opinió completament diferent. Ell és un estudiant d'enginyeria que va arribar a Dinamarca procedent de l'Iraq ara fa una dècada. Com la majoria de musulmans, considera ofensius els dibuixos del profeta publicats en mitjans de comunicació europeus, però no per això justifica els actes de terrorisme. “Conec gent de per aquí que opina que El-Hussein va fer el que havia de fer, però jo crec que això només ho diuen els més ignorants. Per mi és evident que si véns a un país has de respectar les seves normes. Si no, vés-te'n a un altre”, respon mentre exerceix d'amfitrió ensenyant el barri al foraster. Tot i els discursos equidistants que es poden sentir al carrer, les organitzacions musulmanes del país han condemnat sense matisos el doble atac.

Els rams de flors omplen aquests dies el centre cultural i la sinagoga on van morir dues persones. Però l'homenatge no s'ha dedicat només a les víctimes. Al lloc on va morir el presumpte assassí també han aparegut rams, que més tard han estat retirats per amics per considerar que, segons la tradició musulmana, les flors són per a les noces, no per als funerals. El dimecres, no hi havia res que identifiqués el lloc on la policia va abatre El-Hussein.

Pels carrers de Norrebro conviuen dones cobertes amb xador i hipsters que van amb bicicleta. Però el percentatge d'estrangers es dispara als edificis de protecció oficial de Mjolnerparken. L'administració d'aquests blocs s'ha vist obligada a emetre una nota desmentint la informació publicada per diversos mitjans que allà hi havia viscut El-Hussein. Més que l'allau de periodistes que pregunten pel presumpte doble assassí, als signants de la carta els preocupa la deterioració de la bona convivència que s'ha assolit en els últims anys.

“Abans hi havia molta criminalitat, però la situació ha millorat moltíssim. Aquí ens ajudem els uns als altres. Ja sigui perquè t'has quedat sense ous o per demanar a un veí que et vagi a buscar el fill a l'escola”, sosté mentre es fuma una cigarreta davant de casa seva Emelie Hansson, una de les poques persones d'origen danès que viu en aquest edifici de maons vermells. “Quan em vaig traslladar aquí a molts els va semblar estrany, però jo no em puc imaginar cap lloc millor per viure”, afegeix.

Un bon estudiant que es va radicalitzar a la presó

L'institut d'educació secundària VUC Hvidovre és la imatge de l'èxit escandinau. Unes instal·lacions modernes amb ordinadors per tot arreu destinades a bons estudiants. Per aquí va passar Omar el-Hussein —el danès d'origen palestí de 22 anys que dissabte passat va cometre un atemptat gihadista—, encara que dimecres ningú volia parlar-ne. “El director de l'institut ha fet públic un comunicat on diu que El-Hussein era un bon estudiant amb molt de talent. Les lleis daneses ens impedeixen donar més dades”, deia un treballador del centre. Els alumnes, entre esquius i divertits per l'interès del periodista estranger, no donaven gaires més pistes a la sortida de classe, mentre xerraven entre ells amb cigarretes a la boca o jugaven a futbol. “De vegades tenia un comportament agressiu, però habitualment era amable i molt intel·ligent. Treia bones notes i tenia amics. Era un bon company”, deia fa dies a France Presse una companya de classe.

Malgrat aquesta imatge de bon noi, El-Hussein va ser expulsat de l'institut al novembre del 2013 per apunyalar un home en una estació de Copenhaguen. Condemnat a dos anys de presó, va sortir en llibertat al gener, només unes setmanes abans del doble atac del cap de setmana passat, segons l'emissora de ràdio danesa DR. Els serveis secrets admeten que havien rebut el setembre passat un informe de les autoritats penitenciàries que alertava d'“un risc de radicalització” durant la seva estada a la presó. Davant les crítiques generades, la intel·ligència danesa respon: “Els elements de l'informe no feien pensar que planejaria un atac”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Luis Doncel (enviat especial)
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_