_
_
_
_

Serrat i Buenafuente, en contra de les megarotondes de Menorca

Personalitats que estimen l’illa fan una crida popular per aconseguir replantejar les obres

Crida en contra de les megarotondes de Menorca.
Crida en contra de les megarotondes de Menorca.juan barbosa

La ferida oberta a la terra i a la societat per les obres que s’estan duent a terme a la carretera general de Menorca, que travessa l’illa, continua. El cantant Joan Manuel Serrat, el presentador Andreu Buenafuente, i el periodista Iñaki Gabilondo són algunes de les personalitats que demanen que es paralitzin les obres, que preveuen la construcció de sis rotondes, quatre de les quals de dos pisos, tot just en un tram de 10 quilòmetres, els que separen les poblacions de Maó i d’Alaior.

“No volem que es facin aberracions, el meu desig és que respectin l’illa”, ha explicat aquest dimecres Buenafuente a través d’un vídeo difós pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), associació ecologista sense ànim de lucre que treballa a les Illes Balears des de l’any 1973. El GOB ha fet avui una crida des de Barcelona per demanar la mobilització popular “de la gent que estima l’illa” per tal de forçar el Consell Insular a replantejar les obres.

Más información
Menorca té un trau obert
Protesta de SOS Menorca al Consell per la carretera de Maó a Alaior
Alguna cosa passa per Menorca
Una ferida d'asfalt a la terra de Menorca

L’entitat ha presentat la campanya #SOSMenorca, que inclou un manifest per a la modificació del projecte cap a alternatives menys agressives per al medi ambient i menys costoses. Aquest manifest es pot firmar a través de la pàgina web del GOB, i ja li han donat suport, a més de Buenafuente, Serrat i Gabilondo, nombrosos representants del món acadèmic, empresarial, cultural i comunicatiu. Molts han signat presencialment el manifest aquest migdia en un acte celebrat a l’Espai Mallorca, com els periodistes Lídia Heredia i Marçal Sintes, l’economista Guillem López Casasnovas, i la presidenta de la Fundació Palau de la Música, Mariona Carulla.

D’altres no han pogut ser-hi presents, però han volgut sumar-se a la crida popular enviant missatges de suport. “Fa 30 anys que visito Menorca, forma part de la meva vida. Vull sumar-me a la campanya contra les rotondes”, ha explicat Gabilondo a través d’un vídeo. “Sóc amic, veí i enamorat de Menorca. Rebutjo les quatre megarotondes”, ha dit Serrat. L’actriu Àngels Gonyalons creu que el projecte actual “destrueix de forma lamentable allò que som: una illa petita i singular”. El periodista Joaquim Maria Puyal ha dit que “cal preservar l’illa dels atacs mediambientals. Amb això hem de ser clars, decidits i valents”. El cantant ciutadellenc Cris Juanico ha qualificat “d’actuació bàrbara” les obres.

Els treballs s’han començat a executar al tram entre Maó i Alaior de la carretera Me-1, que és coneguda com la carretera general i segons el GOB és el “mirador de l’illa”, ja que és la principal via de comunicació i travessa el territori de llevant a ponent. El manifest diu que “els quatre enllaços a doble nivell” ideats en aquest primer tram adjudicat “poden significar una pèrdua paisatgística molt gran” i que estan “sobredimensionats”.

Jaume Obrador, president del GOB Menorca, i Miquel Camps, responsable de Territori de l’organització, han relatat aquest dimecres totes les traves que segons ells han patit des que es van presentar al Consell Insular 16 propostes per modificar la carretera i se'n va escollir una. El projecte guanyador no el van poder consultar tot i les repetides demandes fins que no es van presentar a la seu de l’Administració amb un “advocat i un notari”, han explicat els representats del GOB. Però alhora aquest projecte guanyador, segons el GOB, després “va ser cuinat” pel Consell i quan es va engegar era molt més enorme que l’inicial.

“Per això sempre hem dit que no és un projecte tècnic, sinó polític”, ha dit Camps. Les quatre rotondes a doble nivell situades en sòl rústic equivalen a 35 camps de futbol, segons els càlculs de l’entitat ecologista, que ha exposat també l'existència d'informes tècnics contraris a les obres actuals. “Hi ha una rotonda que no du enlloc al costat d’on s’ha de fer una planta, i l’accionista d’aquesta planta és el constructor de la carretera”, ha afirmat Camps.

El GOB engega aquesta crida popular sota el lema "Qui estima Menorca no la destrueix" perquè creu que ara les obres estan en un moment clau: només tres mesos després de començar els treballs les empreses que els executen (Antoni Gomila SA i Dragados) demanen cobrar 3 milions d’euros més, un 38% més del previst. Per això aquests dies les màquines que han de reconvertir en ciment els camps per on pasturen les vaques s’han aturat i els operaris només estan fent paret seca. Els constructors diuen que el projecte està mal fet. L'Administració els remet als plecs i plans que van fer servir per fer comptes.

El GOB creu que, donada la situació, és el moment de negociar i intentar fer “una carretera que sigui un exemple d’excel·lència paisatgística”. L’entitat està a favor de fer modificacions a la carretera, però amb menys impacte per a l'illa, que és reserva de la biosfera. Per això ha treballat una proposta de tres enllaços alternatius i una rotonda en superfície. “Equivaldria a quatre camps de futbol”, han explicat Camps i Obrador. El GOB també es remet a un informe del Govern, que diu que a Menorca no hi ha cap punt negre a les carreteres.

L’entitat vol traslladar les firmes aconseguides a través del manifest tant al Consell Insular com a tots els partits polítics que concorreran a les properes eleccions. “Menorca ha de mantenir la identitat i la riquesa natural. Encara hi som a temps!”, clou el document.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_