Pochettino se surt amb la seva

A White Hart Lane es xiuxiuava que a Mauricio Pochettino se li havia acabat el crèdit, que un club tan sanejat en l'àmbit econòmic no es podia conformar amb la baralla al fang. “Aquesta competició és tan apassionant com exigent”, explicava el tècnic mentre s'escarxofava al sofà de la meravellosa ciutat esportiva del Tottenham. “Tots els equips hi posen una intensitat tan accentuada que es fa molt complicat obtenir resultats positius”. Però també va fer un aclariment: “És qüestió de temps que l'equip agafi els automatismes, que sàpiga com treure la pilota de darrere, com manejar-la al mig i com guanyar-se posicions de tir a dalt”. El club londinenc ha tingut paciència i ara Pochettino, que ha guanyat set dels nou últims partits, ja treu el cap a Europa, amb només un punt de desavantatge de la zona Champions, ocupada pel Manchester United.

→ Joel Robles (Porter de l'Everton; 24 anys). No és un bon any per a l'Everton ni per al sensacional entrenador Roberto Martínez, que li costa encertar la tecla perquè funcioni un equip confeccionat per a cotes més altes que perdre's a la zona mitjana de la taula. Però l'espanyol Joel Robles va resultar providencial davant del Liverpool (0-0), atès que no va encaixar cap gol. I bé que hauria pogut fer-ho, assetjat per Sterling i Coutinho, i també per Gerrard. Suma tres partits seguits imbatut i es posa en dubte que Tim Howard, a punt de tornar de la lesió, torni a ocupar la plaça sota els pals.

→ Zappacosta (Lateral de l'Atalanta; 22 anys). El seu equip va perdre davant la Fiore (3-2), però aquest lateral internacional sub-21 amb Itàlia va tornar a demostrar que pot jugar en un gran club. Bon marcador, li ha agafat el gust de les ascensions pel costat dret i ja suma una assistència i tres gols en les últimes sis jornades de la Serie A. L'últim va ser de cap, entrant al segon pal, com manen els cànons.

→ Knoche (Central del Wolfsburg; 22 anys). Assentat al costat de l'experimentat Naldo al centre de la defensa, l'alemany s'està guanyant floretes i una oportunitat en la selecció de Joachim Löw. No defuig del xoc, brilla per la seva col·locació i capacitat d'anticipació, i tampoc no té manies a la sortida de la pilota. Defensa molt complet que aguanta el Wolfsburg com a segon de la Bundesliga i que contra el Hoffenheim (3-0) va tornar a fer una grata impressió.

→ Alaba (Lateral del Bayern; 22 anys). Ha jugat de migcampista, extrem, lateral i central amb Guardiola, ara que utilitza una defensa de tres. El seu potent tren inferior i la seva facilitat per picar la pilota el converteixen en un dels millors defensors del planeta. Ja recuperat de la lesió de menisc, davant l'Stuttgart va marcar un golàs de falta d'aquells que deixen empremta. S'estrena en l'estadística.

→ Diamanti (Extrem del Fiorentina; 31 anys). Futbolista amb la motxilla a l'esquena –ha jugat en 12 equips–, el talentós volant va decidir fa dos anys marxar a la Xina (GZ Evergrande) per guanyar iuans a dojo. Però la Fiore l'ha rescatat en aquest mercat d'hivern per al futbol d'alta nissaga i ja ha jugat dues trobades saldades amb un gol. El va fer aquest cap de setmana a l'Atalanta (3-2), tot finor i classe sempre acompanyades amb la seva preciosista esquerrana.

→ Blind (Migcampista del Manchester United; 24 anys). Fill del mític Danny Blind, Daley ha sofert sempre comparacions odioses en la seva carrera, a més de gelosia i desconfiances perquè ascendia categories a passos de gegant, acusat llavors de tenir bons padrins. Arribar a Old Trafford guiat per l'exseleccionador oranje Louis van Gaal tampoc el va ajudar després de triomfar, després de molts anys de baralla, a l'Ajax. Però Blind encaixa bé les crítiques –li van rebaixar la qualitat perquè entenien que era més lateral que eix del centre del camp– i ara passa per un bon moment, amb dues assistències en el penúltim duel i una diana de bella factura i sobre el xiulet aquesta setmana davant el West Ham.

→ Mertens (Mig del Nàpols; 27 anys). Encara que va començar la temporada una mica rovellat, sense l'enginy per al regateig i amb mal peu per a la passada, el belga ja està a punt. No és un golejador –alerta, malgrat això amb cinc assistències–, però l'exemple el va signar aquest cap de setmana davant l'Udinese (3-1) amb una conducció, paret i rematada que va acabar en gol. Benítez li ha donat protagonisme en tres dels últims quatre enfrontaments i Mertens, qualitat en abundància, respon.

→ Depay (Extrem del PSV; 20 anys). És extrem però podria jugar en qualsevol posició –fins i tot de porter vistes les nefastes pífies de la setmana, com la del meta del Go Ahead– perquè va sobrat a l'Eredivisie. La competició li queda petita i també jugar en el líder destacat, el PSV, que té 12 punts d'avantatge sobre l'Ajax. Cada setmana celebra gols (en va fer dos i va donar l'altre en el triomf per 3 a 1 davant l'Utrecht), pitxitxi amb 15 xarxes en 18 duels. Ja queda menys per veure'l en un gran l'any que ve i calibrar la seva ferocitat rematadora, la seva velocitat elèctrica, el seu regateig magnètic.

→ Icardi (Davanter de l'Inter; 21 anys). Tot i que el superen els mals gestos i l'aire de divo, l'argentí, amb un pas ressenyable per la Masia, és un davanter de cap a peus. Alguna cosa que no va apreciar l'afició neroazzurra la setmana passada, quan li van tornar des de la graderia la samarreta en senyal de protesta, decebuts com estan amb el curs de l'equip. Enfadat llavors i enfadat ara, Icardi va rematar dues vegades a gol davant el Palerm (3-0) i no en va celebrar cap. Les seves xifres, en qualsevol cas, són expressives: 13 gols en 22 jornades.

→ Harry Kane (Davanter del Tottenham; 21 anys). Ja no queden dubtes que el davanter anglès és la gran revolució de la Premier. Futbolista forjat en categories menors que ha fet el salt a l'elit de forma fulgurant, només comparable a Michael Owen el 1998. El seu idil·li amb el gol no s'esgota, davanter físic però amb olfacte i moviments, atacant que des de les rotatives britàniques exigeixen que sigui el proper 9 dels pross. Davant l'Arsenal, bon partit, va fer dues dianes més (2-1) i ja en són 12 gols a la lliga anglesa, 22 en totes les competicions.

→ Aubameyang (Extrem del Borussia Dortmund; 25 anys). Pitja amb facilitat el botó de l'hiperespai, futbolista d'àmplies gambades i velocitat endimoniada. No hi ha qui l'aturi quan està en carrera i així ho va demostrar en un dels seus dos gols davant el Friburg (0-3). L'altre, el va regalar. Bona notícia per a l'equip alemany, que segueix a la zona de la crema però de qui s'espera que converteixi totes les seves trobades en victòria. Amb Reus recuperat i amb Aubameyang amb el turbo posat, tot serà més fàcil.