La guerra i la corrupció ofeguen Kíev

La guerra, la nefasta situació material i econòmica i la corrupció són les grans inquietuds dels ucraïnesos. La ciutadania s'està cansant del progrés lent de les reformes exigides pels manifestants a les protestes que van obligar a fugir el president Víktor Ianukóvitx fa gairebé un any, però “la frustració no és encara crítica”, segons Andrei Bychenko, del centre d'anàlisi Razumkov de Kíev. “El president, Petró Poroixenko, i el Govern encara tenen marge de confiança tot i que els retreuen no haver fet més”, explica l'expert.

Les enquestes del Centre Razumkov indiquen que l'anhel de posar fi a la violència a la regió de Donbass és la prioritat màxima dels ciutadans (79,4%). El segueixen el desig d'incrementar el benestar material, els sous i les pensions (47,9%), el creixement econòmic (43,4%) i la lluita contra la corrupció (33,8%). La integració a Europa, un dels motors de les protestes del 2013, coexisteix amb objectius pràctics. Als ucraïnesos els urgeix més normalitzar les relacions amb Rússia (21,8%) que aplicar el tractat d'associació amb la UE, acordat el juny passat, i l'eurointegració (20,5%).

Els traumes de l'últim any (desenes de morts en les protestes de Kíev i Odessa, annexió de la península de Crimea i més de cinc mil morts a Donetsk i Lugansk, a més de centenars de milers de desplaçats) marquen la ciutadania. “Hem de responsabilitzar-nos del nostre destí, perquè el món no defensarà Ucraïna i l'Estat ha mostrat tota la seva incompetència”, declara Oleksii Jmara, un dels líders del Paquet per Reanimar les Reformes, una ONG, sorgida arran de les protestes de Maidan. “La corrupció no abandonarà Ucraïna en l'equipatge de l'expresident Ianukóvitx, sinó que segueix aquí, però amb noves formes”, explica l'activista, que a més lidera la secció ucraïnesa de Transparència Internacional. El país ocupava el 2014 el lloc 142 (entre 175), el pitjor d'Europa, en la llista de percepció de la corrupció. “La corrupció segueix parasitat en les estructures administratives, però ha estat escapçada com a sistema”, afirma Jmara. “El centre en què convergien els fluxos financers il·legals a l'època de Ianukóvitx ha desaparegut”, explica.

L'ONG Paquet per Reanimar les Reformes ha preparat més de 30 lleis, entre les quals les d'accés a la informació, subhastes de l'Estat i del Poder Judicial. També, un programa de descentralització pressupostària i un altre contra la corrupció, que inclou la creació d'una oficina contra aquest fenomen. Un dels candidats per dirigir-la és l'expresident de Geòrgia Mikhaïl Saakaixvili. L'experiència de Saakaixvili i el seu equip es valora avui a Kíev. Eka Zguladze, exviceministra de l'Interior de Geòrgia, és ara la viceministra de l'Interior a Ucraïna i de la qual s'espera que eradiqui els suborns a la policia, com s'assegura que va fer al seu país natal.

Al Govern ucraïnès hi ha tres ministres d'origen estranger (el georgià Alexander Kvitashvili, de Sanitat; la nord-americana d'ascendència ucraïnesa Natalia Jareshko, de Finances, i el lituà Aivaras Abramovicius, d'Economia). Suposen saba nova en la política local, que rep també l'impuls d'algunes ONG, “un tipus de Govern paral·lel en una societat que desconfia de les institucions”, destaca l'activista anticorrupció Jmara.

Les ONG van revelar els efectes nocius de la mala gestió i el robatori en la preparació bèl·lica de l'exèrcit. “El Ministeri de Defensa va haver de contractar civils, fundadors de centres logístics particulars, que van recaptar milions de grivnies per equipar els combatents”, afirma Jmara.

“El món no ens defensarà i l'Estat és incompetent”, afirma un activista

“La guerra ens afecta a tots. En vista de com envien als soldats al front, el meu cap va comprar tot l'equip, des d'armilles antibales fins a visors nocturns, per al seu germà, cridat a files”, assegura Lida, treballadora en una empresa de decoració i esdeveniments a Kíev. “El nostre xofer, que ara és tanquista a l'est, ens va demanar que li enviéssim les espelmes que van sobrar de la decoració de les noces per il·luminar l'interior dels tancs i escalfar-se”, explica aquesta veïna de Kíev. Lida, fa uns anys marcadament prorussa, veu avui “Rússia com un agressor”. Els seus pares, refugiats de la metralla en un soterrani a la regió de Lugansk, consideren agressors els “feixistes de Kíev”.

Un 30% dels enquestats pel Centro Razumkov creuen que la “guerra amb Rússia” va ser el més important del 2014. Només un 0,4% la considera “guerra civil” i un 3,1% “operació antiterrorista”.

La mala gestió i la malversació han perjudicat la preparació bèl·lica

Els combatents proucraïnesos a l'est i analistes a la capital són crítics amb els dirigents estatals. Alguns opinen que no donen exemple i tracten els soldats com “carn de canó”. L'aeroport de Donetsk n'és un exemple. Tot i que segons els mapes dels acords de Minsk (que van incloure una treva acordada al setembre i no respectada) era a la zona adjudicada als insurgents, Kíev hi va permetre durant mesos l'heroica (i inútil) resistència dels seus homes.

“Poroixenko és un oligarca, que va rebre el vot del poble, però la confiança en ell és limitada”, diu Jmara. Al president li retreuen que va mantenir les seves fàbriques de xocolata i un canal de televisió que influeix en l'opinió pública ucraïnesa en territori de Rússia. Segons mitjans periodístics a Kíev, la presidència va pressionar els principals canals televisius per evitar el retorn a la pantalla del periodista Savik Shuster, el popular programa de debats polítics del qual no emet des del gener. “Ens van vetar en època de Ianukóvitx i ara, un altre cop, temen la crítica”, assenyala Vladimir Dolin, de l'equip de Shuster. “Per sort, els oligarques no formen un monopoli, sinó que competeixen entre si”, assegura l'analista Bychenko.