Història en dos locals

Nit electoral grega. Syriza va escalant escons cap al que podria ser una majoria absoluta. Alguns mitjans parlen de finalització de l'austeritat, de revolució democràtica, de creació d'un espai rupturista denominat Sud d'Europa. D'altres, expliquen una altra pel·lícula -possible títol: Sobra, el grec-, i parlen de caiguda de les borses, de devaluació de l'euro, de perill de ruptura europea. Sí, és un embolic. Per acabar-ho d'embolicar una mica més, me'n vaig a veure com es viu aquesta nit als locals dels partits proto-Syriza. Que n'hi ha diversos. Potser una excursió pels que estan oberts, i on aquesta nit hi ha festa, m'ajuda a orientar-me sobre la syirizitat, aquest estat d'ànim que s'està dibuixant, en efecte, en aquests precisos moments, al Sud.

Hola. Sóc al local d'ICV-EUiA. Molt gran, molt net, molt bonic. Hi ha més càrrecs que periodistes, que han vingut aquí a llegir el que passa a través d'un dels interlocutors del que passa. ICV-EUiA té una relació directa amb Syriza. Procedeixen d'itineraris semblants. Tsipras, el líder de la cosa Syriza -un paio amb aspecte vitalista, d'algú que està desitjant que acabi la renegociació del deute grec per anar-se a la disco de cap-, va venir a fer companyia els seus amiguets catalans a les passades eleccions. Aquest cap de setmana, d'altra banda, ICV-EUiA han organitzat a Barcelona el I Fòrum del Sud d'Europa, en què han participat diversos partits de l'esquerra del sud, i des del qual s'ha emès una Declaració de Barcelona, un decàleg de polítiques que suposen un posicionament del Sud enfront del Nord. Abans de la roda de premsa, intercanvio unes paraules amb Joan Herrera. Va ser la setmana passada a Grècia donant suport a la campanya de Syriza. "Molt estrany. Als mítings no hi havia gaire gent". En parlem després, en un tres i no res, amb desimboltura -aquestes converses són les que molen en política-, sobre el que Syriza pot fer o no. "Els primers 100 dies seran fonamentals". Sobre el deute. És poc probable, com s'ha anat veient aquests últims dies, que hi hagi un impagament. Però esmentar el deute és com esmentar la teva mare: la cosa exaspera l'ànim i té conseqüències immediates. "Això serà una partida de pòquer llarga". M'explica polítiques imminents coordinades ja amb Syriza "La idea" -respecte a la del deute- "és convocar una Conferència sobre el Deute", en què Nord i Sud reestructurin el tema. El que és nou / una coordinació de diverses esquerres nacionals, diversos grups parlamentaris en diversos Estats proposaran als seus parlaments una votació a favor d'aquesta conferència. "El primer parlament que la votarà serà" -tatxan-tatxan, i mentre ho pronuncia fa cara de nen entremaliat- "el català". "Ho proposarem en 10 dies. T'imagines Mas votant en contra de la sobirania nacional?". S'inicia roda de premsa. Nuet i Herrera parlen amb un nou vocabulari, que evoca una radicalitat democràtica, començat a formular el 2011. Dibuixen tots dos dos un Nord i un Sud enfrontats pel deute, i un Sud dividit entre defensors de la Troica i participants d'aquesta nit. Parlen de confluència, d'aquest nou tipus d'unitat, que no és una col·lació o una federació, que sembla estar dibuixant-se, i que encara no té el dibuix acabat.

Me'n vaig escopetejat cap al local de Guanyem. No hi fan cap acte oficial. Es tracta d'un acte intern. Han quedat per seguir a temps real el recompte. Aquí, la composició del grup és diferent. Només hi ha un periodista -jo, hola-, i una cinquantena de simpatitzants -entre ells, també persones de Podem i de Procés Constituent-, que observen la projecció d'un canal internacional. Hi ha tants ordinadors portàtils presidint la sala que sembla que hagin enviat un astronauta grec a la Lluna. Tothom mira els seus telèfons mòbils i intercanvien dades i interpretacions. Es tracta, en fi, d'una altra generació, una altra manera de consumir i intercanviar la informació. Em topo amb Ada Colau, que surt d'una reunió. Li faig un placatge i la interrogo sobre la syrizitat. Syriza serà un canvi o serà devorada per la real politik? "Crec que això no passarà. El poble no l'hi permetrà". I aquí em parla del seu viatge a Grècia, la setmana passada. D'una visita a una de les 20 clíniques de voluntaris que atenen els 3 milions de grecs que s'han quedat sense Estat. Del suport, crític i desconfiat, d'aquesta societat cap a Syriza, i d'una desconfiança crítica, símilar, a l'interior de Syriza. "Vaig estar parlant amb la gobernadora de l'Àtica, de Syriza. Era conscient que guanyar unes eleccions no significa res, que serà necessària la mobilització si és que es vol guanyar alguna cosa".