Neymar s'ho passa bé a Elx

El FC Barcelona ha agafat velocitat de creuer des que va tocar fons a Anoeta. Fins i tot goleja en els partits més plans, sense substància, com el d'Elx, un equip ahir abatut per la gràcia de Piqué i les filigranes de Messi i sobretot de Neymar. Les rotacions, necessàries malgrat que els blaugrana no tenen marge d'error, van deixar tocada la sala de màquines. Faltant-hi el futbol col·lectiu, es va imposar la pilota parada, estranya al Barça, i l'atac d'una davantera sense Suárez.

Vençut Tyton, els gols van arribar de manera fàcil i senzilla per al Barça. Els blaugrana en van tenir prou amb poca cosa per posar distància amb el contrari i tancar després el partit, sobretot per la inferioritat de l'Elx, que va jugar més de mitja hora amb un menys per l'expulsió de Fayçal, tan merescuda com la que va perdonar el col·legiat a Pelegrín després de cometre penal sobre Neymar, més terminal que Messi. A l'argentí li va agafar per exercir de 10 després de no funcionar com a 9 ni com a 7.

Luis Enrique va canviar els tres futbolistes de mig camp i hi va posar Messi de fals 9. Va variar la mecànica de joc i els automatismes davant un contrari que es va desplegar amb tres migcampistes darrere del gladiador Jonathas. Va augmentar la possessió i el volum de futbol en la divisòria blaugrana i per contra va perdre de sortida verticalitat, profunditat i arribada, excessivament pendent de les conduccions de Messi, allunyat de l'arc de Tyton.

Malgrat la intensitat contagiosa de Mascherano, situat com a pivot, a l'equip li faltava sorpresa, amb prou feines feia anar amb velocitat la pilota, no trobava solucions ofensives enfront de l'organitzat rival. No hi havia ocasions, s'hi trobaven a faltar Alves i Rakitic i només s'hi advertia la lluita de Neymar amb Damián. Hi va haver un moment en què va semblar com si Messi no hagués jugat mai en la punta d'atac del Barça. La incomoditat del 10 es va estendre a tot l'equip de Luis Enrique.

Els blaugrana miraven estranyats cap a la banqueta, parlaven més que jugaven, no apareixien els laterals i menys Montoya, poc fiable, per a la tranquil·litat de l'Elx. El Barça no jugava ni per dins ni per fora, incapaç de rematar entre els tres pals, i Fayçal, per contra, va exigir dues vegades seguides el solvent Bravo. Agressiu i ben plantat, l'Elx no concedia oportunitats i les seves contres tenien molta intenció, sobretot quan encaraven Alba i Montoya.

El partit va estar més de mitja hora molt igualat, sense desequilibri del Barça

El partit va estar més de mitja hora molt igualat, sense desequilibri per part del Barça, semblant al que va provocar l'estrepitosa caiguda a Anoeta. Els blaugrana no tenien cap altre recurs que l'estratègia, especialment en les faltes ocasionades per Messi. Fins que a la tercera hi va intervenir Xavi i sense demora ni demanar distància, amb la saga local a la lluna, va posar la pilota al segon pal per al resolutiu Piqué. El central va parar l'esfèrica amb el pit i va engaltar un xut que va batre Tyton després d'espetegar en Cisma.

A partir del gol de Piqué, els blaugrana van combinar millor les jugades, més organitzats des que els interiors van recuperar el seu lloc natural (Xavi a la dreta i a l'esquerra Rafinha) i Messi es va desplaçar fins a l'extrem dret mentre centrava la seva posició Pedro. Als blaugrana, no obstant això, els va costar estabilitzar el seu futbol, els centrals van cometre fins a tres errors seguits i l'Elx va estar-se una estona prop de Bravo.

Però llavors va aparèixer Neymar i es va marcar un final de partit genial, en la línia de les molt bones actuacions que té des de l'arribada de Luis Enrique. A la carrera, esquivant rivals, li va treure un penal de llibre a Pelegrín, transformat per Messi, i després va marcar dos punts en dues assistències precioses del 10. Neymar i Messi van aprofitar des de l'expulsió de Fayçal. El brasiler ja compta 19 gols, mentre que l'argentí n'aconsegueix 31.

Messi no va voler acomiadar-se sense deixar de fer una última jugada i hi va posar el punt final de manera precisa amb una passada de Neymar. La cirereta la va signar el treballador Pedro, per completar la golejada de la davantera, després d'una centrada decisiva de Neymar en una acció iniciada per Rafinha. Ja són 23 punts des d'Anoeta i 18 davant l'Elx en quatre partits, mentre Bravo només n'ha encaixat nou a la Lliga. Messi compta els gols a favor i Luis Enrique es felicita pels que no rep: és l'equilibri del Barça.

Tot i que la intensitat defensiva va ser escassa, els davanters no en van perdonar ni una en una segona part tan divertida com difícil va ser la primera, en què Neymar se les va heure amb Damián. Quan es va deixar anar, Neymar va conquerir el Martínez Valero amb la complicitat de Messi. Al Barça li va sortir un partit que ni pintat.