To Potami, el riu del centre

“Som optimistes, som la nova Grècia”, diu Pavlos Eleftheriadis, candidat per un districte d'Atenes de To Potami, últim partit a arribar a l'escenari polític grec. El Riu, traduït al català, va néixer al març amb la idea d'unir tots els corrents de descontents del centredreta i del centreequerra, i les enquestes li atorguen un 8% dels vots a les eleccions de diumenge. Aquest percentatge, si es confirma, pot ser clau per a la formació del nou govern si el vencedor, sigui la improbable aposta de la Nova Democràcia d'Andonis Samaràs o la més segura Syriza d'Alexis Tsipras, no aconsegueix la majoria absoluta.

To Potami va ser fundat per un popular periodista de la televisió grega, Stavros Theodorakis, un líder, com diu Eleftheriadis, que no pertany a la “casta”, —pronuncia aquesta paraula en espanyol—, “que va passar tota la seva vida exclòs per ser dislèxic i mai va anar a la universitat”.

El seu líder és un popular periodista televisiu que atreu les classes mitjanes

El nou partit fa gala de la seva voluntat de reformes, d'europeisme, modernitat i cosmopolitisme i els seus candidats són joves professionals de classe mitjana més o menys acomodada que participen per primera vegada en política. Les seves referències internacionals, Matteo Renzi, el primer ministre italià, i el Nou Laborisme de Tony Blair.

El mateix Eleftheriadis és professor ajudant de Dret a la Universitat d'Oxford i fa tres setmanes que està immers en aquesta aventura. “El gran problema de Grècia”, afirma, “l'obstacle més gran per al creixement és la desigualtat. Grècia no pot seguir a la cua de les dades de l'OCDE al costat de Xile, Mèxic i Turquia”. En la seva opinió, el Pasok és sinònim de corrupció i Nova Democràcia de clientelisme —“no han explicat mai els comptes públics falsos que va lliurar a Brussel·les”— i el país no necessita més del mateix. De Syriza en critica “la seva visió congelada del món”. “És un moviment populista basat en la confusió de la gent. Els seus ideòlegs marxistes tenen una hostilitat cap a l'Europa moderna que pot ser una ruïna per a nosaltres”. “Tsipras satisfà les necessitats emocionals de la gent, no les reals”.

Malgrat tot, To Potami no fa fàstics a una possible aliança de govern amb Syriza. Aquesta col·laboració hauria de passar necessàriament, segons Eleftheriadis, pel manteniment de Grècia a l'eurozona i una reforma de l'administració que la fes professional i independent. El programa de To Potami és prou difús —obrir l'economia grega i fer-la més competitiva, reformar els mitjans de comunicació “ara en mans d'oligarques”, i la universitat, posar fi al clientelisme, etcètera— per convertir-ho en soci atractiu sigui qui sigui el guanyador diumenge, conscients que és possible que l'electorat sigui reticent a atorgar noves majories absolutes després de les últimes experiències històriques.

Per Syriza podria ser útil tenir un aliat que dissolgués els temors dels creditors internacionals i mercats financers, disposat a discutir amb la troica (UE, BCE i FMI) la renegociació del deute grec sense insolències ni amenaces. Al mateix Tsipras, la moderació de To Potami l'ajudaria a resistir les pressions de l'ala més a l'esquerra del partit. La solució, diumenge. Dimarts, a Eleftheriadis l'esperen a Oxford per fer classe.