Grècia no és l’Alemanya hitleriana
L'equiparació que fa Syriza entre el deute grec i l'alemany després de la guerra és un argument brillant però científicament erroni
Els de Syriza són brillants: intuïcions precises, demostracions precàries. Quan equiparen el deute grec de la gran recessió a l'Alemanya de la gran depressió l'encerten políticament. Per què? Perquè el pes de totes dues impedia atendre les despeses socials urgents, cosa que contribuïa a l'asfíxia social. El seu lema és imbatible.
Però erren científicament. Les situacions no són comparables. És cert que amb el primer rescat grec el pagament d'interessos va superar el de les reparacions alemanyes d'entreguerres 1925-1932. Però el segon rescat va suavitzar el martiri.
Lord Keynes va demostrar a Les conseqüències econòmiques de la pau —envejable assaig d'història/política econòmica del segle XX—, que la càrrega del deute imposat als alemanys després de la seva derrota el 1918 va ser excessiva, abusiva, venjativa i inconvenient, ja que sembraria les ànsies de la revenja hitleriana.
La conferència de Londres del 1953, en què els aliats i d'altres (inclosa Grècia) van condonar el 62,6% del deute privat alemany, reparava aquest esperit de venjança de les reparacions bèl·liques: de la Primera Guerra Mundial, i de la Segona. Per això estava moralment justificada la condonació/repudi.
Ara no sembla estar-ho, doncs, el segon rescat, i la disposició a millorar-lo en un tercer dóna fe de la gran solidaritat, no ja dels governs, sinó dels contribuents europeus (240.000 milions d'euros). Però això no és l'essencial. La clau pràctica és que hi ha una fórmula més bona per millorar l'àrdua vida quotidiana dels grecs que la fallida/default/repudi/impagament unilateral del deute: la seva reordenació pactada.
I és millor no només filosòficament (evita conflictes intraeuropeus i turbulències financeres, ja a la baixa), sinó perquè és econòmicament possible (“Evitem un altre drama als grecs”, EL PAÍS, 15 de gener del 2015).
Si guanya la dreta, dependrà que s'obstini o no a alleujar el malestar social. En cas d'imposar-se Syriza, de si Alexis Tsypras mana sobre els seus fonamentalistes. I de si pacta amb el reformisme centrista o amb el partit comunista/estalinista KKE.
Tot és possible perquè el deute grec, contra el que argumenten fanàtics ultradretans i gurus progres, no és necessàriament insostenible. Pot afrontar-se, amb ajudes i sense asfixiar. Aviat us parlaré dels últims treballs científics seriosos sobre aquesta qüestió. Encara que no agitin les masses com l'acord del 1953, ni calmin els governants ignorants del drama social de la crisi.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
