Un joc d’extrems

Sense jugar-s'hi res més que l'honor i amb l'únic objectiu d'afinar la posada a punt, ja que l'eliminatòria es va resoldre al Camp Nou (5-0), el Barça es va plantar a Elx amb un equip carregat de suplents i esquitxat per jugadors del filial que, tot i que no toquen cap pilota a Segona, reclamen el seu lloc en l'elit. I, estranyament, tots van tenir més ritme que els futbolistes de l'Elx, anèmics i destensats des de l'inici. Ter Stegen va jugar a l'estil Neuer, més de lliure que de porter; Montoya es va menjar a queixalades la banda; Gumbau no va evidenciar que la temporada anterior jugava a Primera Preferent (Girona B); Rafinha va expressar que encaixa  la perfecció en les anades i tornades de Luis Enrique, i Adama, un remolí difícil de parar, va esquivar tots els rivals que se li posaven al davant; alegria per a la vista perquè sempre té la finta a punt i el regateig a la butxaca, fins al punt que l'afició el va acomiadar amb aplaudiments.

L'Elx no va confiar en la remuntada  —en cap moment va tenir pressa per treure els serveis de banda, a posar en joc la pilota—, motiu pel qual l'enfrontament no va tenir gasolina, només sacsejat per les bandes blaugrana. Resulta que Luis Enrique va canviar fa un temps la seva idea original de futbol; si bé al principi obligava els extrems a lligar-se al centre, ara juguen enganxats a la línia de calç i només deixen el passadís lliure quan els laterals actuen de carrilers. Pedro, que es resisteix a la seva condició de segona opció, tot i que la titularitat de Neymar, Luis Suárez i Messi sigui innegociable, i també Adama, futbolista que té coets per peus, en van ser exemples. L'atacant del filial va voler la pilota i el protagonisme, convençut que sempre guanyaria en l'esprint. I així va ser, però, per mala sort seva, se li va torçar la bota a l'hora del xut i del centre, potser perquè Munir no va estava al seu lloc, descol·locat des que va perdre la butaca en el primer equip. Es va cobrar, no obstant això, un penal que no ho era i que va convertir en gol el mateix Pedro.

El conjunt local no va confiar en la remuntada i l'enfrontament no va tenir gasolina

Abans, en qualsevol cas, el Barça ja havia desxifrat el partit. La pressió de l'Elx no va ser ni de bon tros asfixiant, sobretot perquè no era estrany que diversos jugadors es despengessin a dalt. Oli en un llum per al Barça, que va aprofitar la conjuntura per fer contres amb espais, que van esprémer els mitjos Sergi Roberto i Rafinha, palanques esvalotadores en els últims metres. Així, Rafinha va connectar amb Adama, que, en una de les seves arrencades, va anar a parar de morros a terra per una puntada de peu d'Albacar. La falta, des d'uns 25 metres, la va executar de meravella Mathieu, que va obrir el marcador. I en aquesta desídia defensiva de l'Elx també va arribar el gol de Sergi Roberto, que va completar una dansa blaugrana de la pilota de banda a banda amb una gardela amb l'esquerra que va fer pessigolles al pal abans d'anar a parar a la xarxa.

La rèplica només va arribar per Cristian Herrera, l'únic que va baixar la pilota a camp contrari i que va tractar de jugar-la, i que va fer les dues rematades que van definir les dues millors jugades de l'Elx: una la va frustrar Ter Stegen; l'altra la va fer massa creuada. Res més a càrrec de l'Elx, que amb prou feines va poder contenir l'arribada de Halilovic (un xut al pal) i que ni es va preocupar de Douglas, que segueix sense explicar el perquè de la seva arribada. Bany i massatge per al Barcelona, en definitiva, que s'enfrontarà a quarts contra l'Atlètic.