Europa es planteja accions noves davant el repte gihadista
El Regne Unit i Alemanya preparen mesures d'excepció després dels atacs de París
“No cal reaccionar immediatament després d'una tragèdia per no cometre l'error d'anar massa lluny o quedar-se massa curt”, deia el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, després dels atemptats de França. Els grans països de la UE han fet just el contrari: França, el Regne Unit, Alemanya, Espanya i Bèlgica van anunciar aquest dilluns que preparen mesures fulminants davant l'amenaça gihadista, que poden suposar retallades de llibertats i, fet i fet, una resposta política a cop calent molt semblant a la que va donar el Govern dels EUA després de l'11-S amb la denominada Patriot Act.
Berlín estudia retirar el DNI als sospitosos de violència islamista
La gran majoria d'aquests països ja tenien preparades algunes d'aquestes propostes per fer front al fenomen dels combatents estrangers: els ciutadans europeus que van a lluitar a Síria i a les zones en conflicte. Els atemptats a França n'han accelerat l'engegada davant la possibilitat de vèncer amb més facilitat les resistències internes a aquest tipus de mesures. Encara que legislar a cop calent pot tenir efectes secundaris. Juncker l'encertava de ple quan explicava que la precipitació comporta alguns riscos: després dels atemptats de Madrid (2004) i de Londres (2005), la Unió va aprovar una directiva que obligava als operadors de telecomunicacions a conservar les dades dels seus clients fins a dos anys per facilitar la lluita antiterrorista; els tribunals europeus la van anul·lar l'any passat en considerar-la una ingerència “de gran magnitud i especial gravetat” en els drets fonamentals i en la protecció de dades.
Però els atemptats a França, malgrat els advertiments, han servit de catalitzador a diversos països. El Govern britànic va anunciar aquest dilluns que revisarà els protocols de seguretat, amb la intenció d'actualitzar-los per respondre millor a amenaces com la que va desembocar en els atacs terroristes de França la setmana passada. Així ho va expressar el primer ministre conservador, David Cameron, després d'una reunió celebrada a Downing Street per abordar els nous reptes a la seguretat del país.
El Regne Unit va elevar l'alerta de terrorisme l'agost de l'any passat al segon nivell més alt, la qual cosa significa que un atac sobre el país és “altament probable”. Les forces de seguretat asseguren haver detectat i frustrat diversos plans d'atacs en sòl britànic en els últims mesos, per part de ciutadans britànics entrenats en la gihad fora de les seves fronteres. El primer ministre va insistir, a preguntes dels periodistes després del seu discurs sobre els plans per reduir el dèficit si resulta reelegit després de les eleccions de maig, que els serveis d'intel·ligència necessiten més poders per rastrejar les comunicacions a Internet de sospitosos de cometre actes de terrorisme. Si els conservadors guanyen les eleccions, el Govern introduirà lleis noves que garanteixin l'accés a qualsevol tipus de comunicació sempre que es disposi d'una ordre d'Interior.
Es tractaria d'un pas més enllà dels plans, ja anunciats pels conservadors, de recuperar la legislació sobre comunicacions que no va arribar a entrar en vigor a causa de l'oposició l'any passat dels seus socis de govern liberal demòcrates. El que va suggerir aquest dilluns Cameron és que els serveis d'espionatge tindrien més accés, no solament als registres de les comunicacions, sinó també al contingut d'aquestes. Això, va dir el primer ministre, és compatible amb una “democràcia moderna i liberal”.
En un altre gran gest destinat a combatre el perill del terrorisme a Alemanya, el Gabinet federal aprovarà demà, dimecres, un paquet de lleis que preveuen, entre altres mesures, retirar els documents d'identitat als supòsits gihadistes per un termini de tres anys, per impedir que viatgin al Pròxim Orient per unir-se a les forces de l'Estat Islàmic, informa Enrique Müller des de Berlín.
Londres pretén establir controls en comunicacions a través d'Internet
Alemanya, igual que d'altres països europeus, està esforçant-se per evitar que els seus ciutadans viatgin per unir-se a l'Estat Islàmic, el grup gihadista que controla amplis territoris a l'Iraq i a Síria, i altres grups islamistes, segons Reuters. En virtut del projecte de llei, aquells als quals es retirin els documents rebran un nou document que els prohibirà viatjar. Uns 550 ciutadans alemanys s'han unit a la lluita a Síria i uns 180 es creu que ja han tornat.
Bèlgica també pretén accelerar l'adopció de les mesures contra el terrorisme i la radicalització previstes en l'acord entre els partits de la coalició de centredreta que governa el país, després de les últimes amenaces de l'Estat Islàmic, segons el diari Le Soir. El ministre belga de Seguretat i Interior, Jan Jambon, presentarà “en els propers dies” les seves propostes, que inclouen millorar la vigilància de les xarxes socials i establir un marc legal que faciliti la mobilització de l'Exèrcit per fer tasques de supervisió en aeroports o estacions en cas d'urgència.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
