Una multitud marxa a París en contra del terrorisme

París ha estat aquest diumenge la capital mundial contra el terrorisme en una jornada històrica que quedarà gravada en la memòria del combat ciutadà contra la barbàrie terrorista. Prop d'1,5 milions de persones i mig centenar de líders d'Europa, l'Àfrica i el Pròxim Orient van acudir a la manifestació convocada per mostrar la seva repulsa als atacs gihadistes que aquesta setmana van llançar el desafiament més greu de l'últim mig segle contra França, el país per excel·lència dels drets i la llibertat. L'assassinat de 17 persones –periodistes, policies i jueus– va tenir aquest diumenge com a resposta la concentració ciutadana més gran contra la barbàrie no només a París, sinó també a la resta de França i de la Unió Europea. A tot França, càlculs provisionals eleven a tres milions la xifra total de ciutadans als carrers.

“París és avui la capital del món”, va dir el president francès, François Hollande, als seus ministres en una breu reunió mantinguda amb ells al matí. La unitat que buscava amb aquesta protesta sense precedents. Hollande havia dedicat bona part de dissabte a contactar amb diversos líders mundials perquè l'acompanyessin en l'anomenada “marxa republicana”. Hi van acudir la cancellera alemanya, Angela Merkel; el primer ministre britànic, David Cameron; el president espanyol, Mariano Rajoy; o els primers ministres d'Itàlia, Portugal, Bèlgica, Grècia, Hongria, Croàcia, Romania, Suècia… També el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Especial significació ha tingut la presència del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas. Tots dos es van col·locar en la primera línia de la manifestació oficial, a pocs metres l'un de l'altre, tot un símbol afegit per a una jornada històrica. El rei de Jordània i el primer ministre turc també han assistit a l'acte. O Eric Holder, ministre de Justícia en representació del Govern nord-americà. “Avui tots som ciutadans francesos”, va declarar Holder després de la reunió.

Però a més de la participació massiva, els autèntics protagonistes a la capital francesa en aquesta iniciativa contra la barbàrie i els violents han estat els supervivents del setmanari satíric Charlie Hebdo, commocionats per l'atac de dimecres passat amb la mort de dotze persones, i els familiars de les víctimes d'aquest atemptat i els de l'atac de divendres a l'Hiper Casher de menjar jueu, on quatre persones d'aquesta comunitat van ser assassinades. Els assistents a la protesta, en molts moments en un silenci tibant, no van deixar d'aplaudir sense parar al pas d'aquesta comitiva de duel. O mentre passaven els furgons de policies (tres assassinats aquesta setmana).

A la marxa hi van acudir Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas

Darrere seu, a les 15.25, va partir la comitiva de líders, presidida per Hollande. A la seva dreta es van situar el president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita; el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, Cameron i Rajoy. A la seva esquerra, la cancellera Merkel i el primer ministre Renzi. A la segona fila, i a escassos metres un de l'altre, l'israelià Netanyahu i el palestí Abbas. Uns minuts després, Netanyahu i Abbas eren convidats a passar a la primera fila, un gest que els manifestants que van adonar-se'n van saludar amb aplaudiments.

Deu minuts després d'arrencar la comitiva, Hollande i el seu primer ministre, Manuel Valls, s'han dirigit cap al grup de familiars i amics de les víctimes. El president s'ha abraçat amb Patrick Pelloux, metge d'urgències i membre de l'equip de la publicació, mentre aquest no podia contenir les llàgrimes. El mateix ha passat quan el cap de l'Estat s'ha abraçat amb un policia destinat a Marsella, germà de l'agent assassinat al setmanari.

“Sóc Charlie”, es llegia en unes cintes blanques lligades al front dels membres de la redacció presents en la protesta. Les mateixes escenes de dolor s'han repetit quan Hollande s'ha abraçat amb alguns membres de la comunitat jueva familiars dels quatre assassinats divendres en un hipermercat de l'avinguda Vincennes de París. Pels volts de les 16.30, Hollande ha abandonat la manifestació per tornar a l'Elisi. Minuts abans també ho havia fet el mig centenar de líders que l'havien acompanyat.

La xifra d'assistents ha desbordat totes les previsions de participants en la marxa. No tan sols a París, sinó també a la resta de França. El ministeri de l'Interior xifra en uns 3,7 milions de manifestants els que han sortit al carrer en una desena de ciutats, això comptant només les marxes més nombroses. A la capital francesa, el prop de milió i mig d'assistents, segons els organitzadors, ha impedit que els manifestants es poguessin moure gaire pel recorregut previst, entre les places de República i Nation, que disten uns tres quilòmetres.

Al migdia, molt abans de començar la manifestació, desenes de milers de persones ja omplien la plaça de la República amb banderes franceses i cartells de “Jo sóc Charlie” o “Jo sóc jueu” i crits de “Charlie, Charlie”. “Ha calgut que passés això del Charlie per sentir-nos units. Hem de seguir així”, ha escrit algú en grans lletres al terra de la plaça, on entre les desenes de milers manifestants onejaven també banderes espanyoles, turques, daneses o brasileres.

A Lió, més de 150.000 persones han sortit al carrer. O 100.000 a Lió. I més de 40.000 a Perpinyà, com a Saint-Etienne, més de 14.000 a Tarbes i unes 10.000 a Dammartin, la localitat a 40 quilòmetres al nord de París on divendres van ser abatuts els germans Chérif i Said Kouachi, autors de l'atac a Charlie Hebdo. Aquestes manifestacions van ser precedides per concentracions espontànies celebrades dimecres passat, hores després de l'atac gihadista contra el setmanari satíric Charlie Hebdo, que es va saldar amb dotze assassinats, i dissabte, quan més de 700.000 persones van sortir al carrer per tot el país per expressar el seu rebuig al terrorisme i a l'antisemitisme. En les manifestacions de dissabte, molts dels assistents portaven cartells amb la frase “Jo sóc jueu”.

“Tot França està de dol”, va dir el ministre d'Interior francès

Abans de començar la manifestació de París, els líders estrangers assistents que havien acudit al palau de l'Elisi van ser rebuts i saludats un a un per Hollande. Després, es van traslladar amb autobús a les proximitats de la plaça de la República. En el camí cap a l'autocar, Merkel, que es va abraçar amb Hollande a les escales del palau presidencial, va intercanviar alguns comentaris amb Sarkozy, situat prop del president espanyol, Mariano Rajoy. El cap del Govern espanyol va assenyalar: “Ningú no està mai a resguard de res. Seria una inconsciència dir que no hi ha riscos. Cap país pot lluitar tot sol contra això”.

Per la seva banda, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va assegurar: “Sortirem vencedors d'aquest desafiament contra el terrorisme. El més important és l'Europa dels germans”. “L'amenaça gihadista estarà amb nosaltres durant molts anys”, va lamentar el primer ministre britànic, David Cameron.

Al costat d'Hollande i el seu primer ministre, Manuel Valls, en la manifestació han estat els ex-primers ministres François Fillon, Alain Juppé, Michel Rocard i Jean-Pierre Raffarin, així com l'expresident Nicolas Sarkozy, actual líder de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el principal partit de l'oposició.

Al matí, el ministre francès de l'Interior, Bernard Cazenueve, havia anunciat “mesures excepcionals” de seguretat amb la ciutat en estat de màxima alerta. Francotiradors d'elit, va explicar, es van desplegar per teulades i terrats al llarg del recorregut de la marxa. També es van desplegar 24 unitats policials de reserva i companyies d'intervenció. Un total de 150 agents especials es van dedicar exclusivament a la protecció dels líders. “Tot França està de dol”, va dir Cazenueve, per agrair a continuació el suport i la solidaritat de la resta del món. El fenomen, va afegir, “afecta totes les democràcies”.

Cameron assegura que l'amenaça extremista durarà molt de temps

Les sinagogues han estat especialment protegides des de dissabte i el Govern ha anunciat que, si fos necessari, l'Exèrcit participarà directament en la seva vigilància. A última hora de la tarda, Hollande i Valls es van traslladar a la Gran Sinagoga de París, on van assistir amb Netanyahu a una cerimònia de dol pels assassinats. Abans de començar la marxa, Hollande va rebre diversos dirigents d'aquesta comunitat. “Estem decidits a seguir vivint el nostre judaisme. No cedirem davant la violència”, va comentar després Roger Cukieman, president del Consell Representatiu d'Institucions Jueves de França. Durant la manifestació, un bon nombre de jueus van demanar als mitjans gràfics que no els fotografiessin per no ser reconeguts posteriorment.

Abans d'arrencar la manifestació de París, Hollande va trucar per telèfon a Lassana Bathily, el jove de 24 anys, treballador de la botiga de productes jueus que va actuar heroicament quan va amagar al soterrani una quinzena de persones que havien quedat atrapades quan, divendres al migdia, va ser atacada pel gihadista Amedy Coulibaly.

Dirigents mundials al capdavant

Guillermo Altares, Madrid

La capçalera de la monumental manifestació que ahir va inundar els carrers de París semblava més aviat una cimera internacional que una marxa reivindicativa. Gairebé 60 personalitats del món polític, caps d'Estat i de Govern, representants d'organitzacions internacionals es van unir ahir a la protesta contra la violència i a favor de la llibertat d'expressió a la capital francesa.

Des de l'alemanya Angela Merkel fins a l'espanyol Mariano Rajoy, l'hongarès Viktor Orban o la danesa Helle Thorning-Schmidt; els màxims representants de les institucions europees —Parlament, Comissió i Consell—; el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas; el ministre d'Exteriors rus i el president de Kosovo; els presidents de diversos països africans; el fiscal general (ministre de Justícia) d'Estats Units, Eric Holder... La llista és interminable. Tot això sense comptar els innombrables ambaixadors i delegats d'organitzacions internacionals.

No obstant això, la presència d'alguns líders va provocar certa polèmica i ironies entre els mateixos manifestants. “Són tots benvinguts però haurien de tenir clar que això és també una marxa a favor de la llibertat d'expressió”, explica Benjamin Cataliotti, muntador de vídeo de 27 anys, que porta un cartell en el qual es pot llegir “No sóc” i a continuació un reguitzell de noms de personalitats internacionals presents. “No hauríem de deixar que s'apoderin d'un moviment polític que és el nostre a favor de la llibertat i de la tolerància. Molts d'ells han demostrat el contrari”.

L'Elisi es va veure forçat diumenge a respondre a les crítiques de diferents ONG per la presència de països, com Turquia i Rússia, on la llibertat de premsa està molt amenaçada. "El president ha estat molt clar en aquest sentit. Tenint en compte el mal mundial que representa el terrorisme, tothom és benvingut, tots els que ens han ajudat a lluitar contra aquesta xacra", va manifestar la Presidència francesa en un comunicat. "Aquests terroristes han atacat la llibertat de premsa, la policia i han comès crims antisemites. No ens podem permetre distincions entre països i estigmatitzacions. Tots els dirigents presents han condemnat clarament l'atac contra Charlie Hebdo".