17 vides truncades per l’odi

» Frédéric Boisseau va ser la primera víctima de la matança de Charlie Hebdo i el gran oblidat.  Agent de manteniment de Sodexo, era el seu primer dia a les instal·lacions del setmanari. Era a l'entrada quan es va produir l'assalt dels germans Kouachi. Tenia 42 anys i era pare de dos fills de 12 i 10 anys.

» Stéphane Charbonnier, Charb, era el director de la revista Charlie Hebdo. Tenia 47 anys. Dibuixant, va ser el creador de Maurice i Patapon, el gos i el gat que intercanviaven idees filosòfiques i anticapitalistes. Era un pacifista preocupat per la viabilitat de la seva revista. No tenia fills perquè, segons la seva companya, preveia el seu dramàtic final. Amenaçat de mort, portava escorta permanent.

» Jean Cabut, Cabu, de 76 anys, era un dels dibuixants estrella de Charlie Hebdo, creador de personatges tan coneguts com el Grand Duduche i Beauf, propietari d'un bistró. També col·laborava amb Le Canard Enchaîné. Va començar a Hara-Kiri, el precedent de Charlie.

» Georges Wolinski, de 80 anys, era també un dels grans dibuixants del setmanari satíric. Va néixer a Tunísia i era orfe des dels 12 anys. Va treballar en diversos mitjans francesos, com L'Humanité o Paris Match. També va començar a Hara-Kiri als anys seixanta.

» Bernard Verlhac, Tignous, tenia 57 anys. Era un altre dels dibuixants importants de Charlie. Va treballar per a diverses publicacions franceses, com Fluide Glacial o Marianne. Va néixer a París i el pseudònim amb què firmava significa "petit tinyós" en occità.

» Philippe Honoré, de 73 anys, també era dibuixant de Charlie i era seva, de fet, la vinyeta que el matí de la matança havia publicat la revista a Twitter. S'hi podia veure el cap de l'Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, desitjant salut a tothom per Nadal. Va néixer a Vichy i va treballar per a diversos mitjans francesos, com Libération i Le Monde.

» Bernard Maris, de 68 anys, era economista i cronista de Charlie, on l'anomenaven "oncle Bernard". Col·laborava també amb France Inter. Defensava l'economia col·laborativa i era molt crític amb el capitalisme, l'atur i l'exclusió.

» Franck Brisolaro, de 49 anys, era el policia que escortava Charb. Una setmana de cada dues era la seva ombra. Quan no treballava, es refugiava al camp, a Normandia, amb la seva dona i el seu fill d'un any. Tenia un altre fill, de 25 anys, del seu primer matrimoni. Com a policia havia treballat a Bòsnia i l'Afganistan. A Àfrica el van ferir amb una arma de foc.

» Michel Renaud estava de visita a Charlie el matí de la matança. Volia retornar a Cabu els dibuixos que li havia deixat per a la biennal que va fundar, el festival de Clermont-Ferrand. Periodista de formació, havia estat director de gabinet de l'exalcalde de la ciutat Serge Godard.

» Elsa Cayat, de 54 anys, és l'única dona víctima mortal de l'atac al setmanari satíric. Era psiquiatra i psicoanalista i tenia una secció fixa a la revista. Se centrava gairebé sempre en els problemes de parella. Tenia una consulta al districte XVI de París. Estava casada i tenia una filla de 20 anys.

» Moustapha Ourrad, de 60 anys, era corrector de premsa. Nascut a Algèria, era un apassionat de la civilització berber i de la llengua francesa. Amb 20 anys es va instal·lar a França i el 1997 es va incorporar a Charlie Hebdo. Acabava d'obtenir la nacionalitat francesa.

» Ahmed Merabet, de 42 anys, és el policia que, tot just després de la matança de Charlie Hebdo va ser rematat a terra per un dels terroristes. D'origen algerià, era de confessió musulmana. Treballava a la comissaria del districte XI de París i acabava d'aconseguir el grau d'oficial de policia judicial, per la qual cosa estava pendent d'un canvi de destinació.

» Clarissa Jean-Philippe, de 25 anys, era una becària de la policia municipal. Va ser l'agent que el terrorista Amedy Coulibaly va matar l'endemà de l'assalt a Charlie Hebdo, dijous al matí. Natural de Martinica, va deixar allà mare i germà per formar-se com a policia a l'escola de Pantin (Seine-Saint-Denis).

» Yohan Cohen, de 20 anys, va morir en l'assalt del supermercat Hyper Cacher divendres al matí pels trets de Coulibaly. Tenia el diploma de batxillerat de l'institut tecnològic i s'havia pres un any sabàtic per treballar i seguir els seus estudis. Treballador del supermercat, estava orgullós de tenir el seu propi sou. Vivia a Sarcelles, al nord de París, una ciutat amb una gran densitat de població jueva.

» Yoav Hattab, de 21 anys, era fill d'un rabí de Tunísia. Va arribar a França fa dos anys i treballava en una empresa d'electrònica de Montreuil, prop de l'Hyper Cacher. Solia passar pel supermercat abans de tornar a casa per fer petites compres. Segons alguns testimonis, va enfrontar-se al terrorista que el va matar.

» Philippe Braham, de 45 anys, treballava en una societat d'enginyeria informàtica. Era pare de quatre fills i estava pagant a la caixa quan hi va entrar el terrorista Coulibaly. Originari de Les Lilas (Seine-Saint-Denis), tenia el costum de passar pel supermercat, especialment els divendres, pel sàbat.

» François-Michel Saada, de 64 anys, estava jubilat. Vivia a Fonteney-sous-Bois i anava amb molta freqüència a Israel, on treballen els seus dos fills. Tenia previst establir-se allí definitivament quan es jubilés la seva esposa, Laurence, professora de psicomotricitat. Es va apropar a l'Hyper Cacher només a comprar pa.