La marea islamòfoba polaritza Alemanya
Milers de manifestants tornen a sortir al carrer després que Merkel condemnés el moviment xenòfob Pegida
Va començar com una protesta minoritària i, tres mesos més tard, reuneix milers de ciutadans i s'ha estès a una desena de ciutats per tot Alemanya. L'onada de manifestacions anomenada Pegida (acrònim de Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident) no tan sols arriba a llocs nous –aquest dilluns es va estrenar a Berlín i a Colònia–, sinó que també divideix cada vegada més el país entre defensors i crítics d'aquesta amalgama ideològica que reuneix sectors purament islamòfobs, xenòfobs i racistes amb ciutadans que senten que l'Estat del qual formen part ja no s'ocupa d'ells.
La catedral de Colònia apaga els llums com a protesta
A mesura que creixen els suports al moviment impulsat per Lutz Bachmann –un personatge fosc el currículum del qual inclou condemnes per proxenetisme, venda de cocaïna i agressions físiques–, també se senten més les veus d'aquells que aposten perquè Alemanya sigui un país d'acollida, sense importar la religió dels que arriben. Una desena de ciutats va reunir aquest dilluns més de 10.000 contramanifestants en ciutats com Dresden, Berlín, Colònia, Stuttgart o Hamburg, gairebé totes escenari també de les protestes dirigides per Pegida i derivats. “Hi ha un esquinçament en la societat. La meitat dels ciutadans defensa la diversitat, però un terç reclama un sentiment nacional més fort, del qual exclou els immigrants. Necessitem un model d'integració que inclogui tota la societat”, va assegurar aquest dilluns Werner Schiffauer, el president del Consell per a la Emigració.
La policia separa marxes enfrontades
L'estrena de Pegida a Berlín –o, més ben dit de Bärgida, el nom que ha adoptat la franquícia del moviment islamòfob a la capital alemanya– ha tingut molt menys èxit que a Dresden. Pocs centenars de persones es manifestaven aquest dilluns darrere de l'Ajuntament de Berlín. Davant i separats per diversos furgons de policia, els prop de 5.000 contramanifestants xiulaven i cridaven "marxeu!", més nombrosos i festius que els autoanomenats patriotes contra la islamització d'Occident.
Igual que els seus companys de Dresden, els manifestants berlinesos no tenen gaire simpatia per la premsa. D'una dotzena de persones consultades per aquest diari, només un parell va accedir a explicar per què eren allà. "Els nostres governants no es preocupen per nosaltres; i sí pels que no pertanyen a la nostra cultura", responia la Victoria, una pensionista que portava un cartell en el qual reclamava "llibertat per als cristians". "Cada any arriben un milió de terroristes. Com vols que avui no sigui aquí?", deia un home amb accent estranger que deia que procedia de la Unió Soviètica.
Més èxit han tingut a Berlín les protestes convocades contra l'aixecament de centres de refugiats. I aquest és el motiu pel qual l'estudiant Johannes va anar aquest dilluns a la contramanifestació. "Sé que els xenòfobs que hi ha avui aquí són pocs. Però em fa por que creixin i que els que no són alemanys ho tinguin més difícil per viure", responia, mentre de fons se sentia la cançó Bongo Bong de Manu Chao.
La guerra d'idees no es reflecteix només en l'escalada de manifestacions i contramanifestacions. Els partidaris d'una Alemanya oberta van mostrar el seu rebuig al retorn a temps foscos amb una mesura simbòlica. “Apaguem el llum a Pegida”, van demanar els socialdemòcrates a través del seu compte oficial a la xarxa social Twitter. És una mesura que ja va prendre fa dues setmanes l'òpera de Dresden, on es va celebrar la manifestació del 22 de desembre. Llocs tan representatius de la història alemanya com la catedral de Colònia o la porta de Brandenburg a Berlín van desconnectar la il·luminació per defensar una societat oberta, lliure i democràtica, una decisió a la qual es va sumar la fàbrica de Volkswagen a Dresden.
El centre d'atenció del moviment antiislam que reclama una revisió a fons de les lleis sobre refugiats va tornar aquest dilluns a ser a Dresden, la capital de l'Estat oriental de Saxònia. Tot i que hi ha un percentatge irrellevant de musulmans a la població, aquesta ciutat s'ha convertit en un termòmetre de la capacitat alemanya de bregar amb estrangers i, sobretot, els que arriben de llocs com Síria o l'Iraq. La convocatòria de Pegida a Dresden ha anat acumulant rècord rere rècord: el 8 de gener va reunir 10.000 manifestants; una setmana més tard, 15.000; i el dilluns abans de Nadal, 17.500. Aquest dilluns, segons estimacions policials, van arribar als 18.000.
Una desena de ciutats acullen concentracions contra la xenofòbia
Al marge del nombre d'adeptes que aconsegueixin reunir als carrers, Pegida ja s'ha situat al centre del debat públic. La cancellera Angela Merkel va fer servir ni més ni menys que el missatge de Cap d'Any per llançar l'atac més virulent que li ha sortit de la boca contra el moviment islamòfob. “Avui alguns han tornat a cridar ‘Nosaltres som el poble!’ [Frase que corejaven els manifestants a favor de la democràcia a la RDA abans que caigués el mur de Berlín], però el que realment pensen és: ‘Vosaltres no pertanyeu a aquest poble a causa del vostre color de pell i religió'. Per això us demano que no seguiu els que convoquen aquestes manifestacions ja que sovint els seus cors alberguen prejudicis, fredor, fins i tot odis”, va dir en el missatge televisat.
Però les paraules de Merkel xoquen amb les d'alguns membres del seu partit, i sobretot dels seus socis bavaresos de la CSU, que deixen entreveure un missatge de comprensió cap als ciutadans que sense declarar-se racistes o xenòfobs participen en les manifestacions.
Els efectes més evidents s'han vist en el partit euròfob Alternativa per Alemanya, que viu una baralla rupturista en la seva cúpula entre els que volen sumar-se al carro de Pegida per convertir-se en una mena de Front Nacional francès a l'estil alemany i els que, com l'ara com ara líder Bernd Lucke, aposten per convertir-se en un partit euroescèptic conservador més afí als tories britànics que a Marine Le Pen i similars.
Sobre la firma
