La fina línia entre identitat i racisme que inquieta Alemanya

Milers de persones —potser superaran les 15.000 de dilluns— tornaran a manifestar-se a Dresde demà contra el que consideren un procés evident d'islamització de la seva ciutat, d'Alemanya i de tot Occident. En la desena edició d'unes protestes setmanals que han estat en tot moment pacífiques, els organitzadors proposen cantar nadales davant de l'òpera on Richard Wagner va estrenar Tannhäuser i L'holandès errant. Els partits polítics amb representació parlamentària rebutgen de forma unànime un moviment titllat d'“extremista” pel president Joachim Gauck. Els al·ludits, tot i això, responen que no són ni xenòfobs ni racistes, i que tan sols tracten de defensar la seva forma de vida davant d'imposicions externes. Una de les seves grans reivindicacions és evitar que, entre els refugiats per motius polítics, es colin immigrants que van a Alemanya només per raons econòmiques.

Pegida —l'acrònim de Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident— és un moviment heterogeni que abasta des de votants tradicionals dels democristians decebuts pel gir al centre de la cancellera Angela Merkel passant per desenganyats amb l'establishment polític fins a radicals de dretes. “Sabem que hi ha representants del partit antieuro AfD i també persones vinculades a l'extrema dreta del NPD, alguns amb antecedents penals. Tots ells intenten posar una falca a la societat. No podem permetre-ho”, assegura a aquest diari la secretària d'Estat d'Integració, Aydan Özoguz. “La xenofòbia i sobretot la islamofòbia són elements importants de Pegida, que sorgeix per donar respostes senzilles a fenòmens complexos. Són explicacions del tipus: hi ha atur perquè els estrangers ens prenen els llocs de feina”, sintetitza Gero Neugebauer, politòleg de la Universitat Lliure de Berlín.

El que passa aquests dies a Dresde no és un cas aïllat. L'augment de les sol·licituds d'asil —aquest any arribaran a 200.000, el rècord de les dues últimes dècades— o el mig miler llarg d'alemanys que combaten com a gihadistes a l'Iraq o Síria han elevat el grau de tensió social a Alemanya. De gener a setembre s'han comptabilitzat 86 atacs a centres de refugiats, l'últim aquest mes a Nuremberg, on un alberg es va despertar cremat i amb creus gammades pintades a les parets. I el grup autodenominat “Hooligans contra salafistes” va protagonitzar fa dos mesos disturbis violents al centre de Colònia amb mig centenar de policies ferits.

En un acte dels hooligans a Hannover van actuar músics de l'òrbita neonazi i va parlar un membre del partit feixista NPD; i a Dügida (la versió a Düsseldorf del moviment Pegida) una dona lligada a l'extrema dreta va actuar com a oradora. Però el fenomen és més complex. Al marge dels elements ultres, una majoria dels que cada setmana es manifesten rebutgen qualsevol etiqueta de racistes. Dilluns passat a Dresde, moltes pancartes reclamaven “tolerància” i “rebuig a qualsevol fanatisme”. Els ànims s'escalfaven quan s'esmentava la construcció d'un centre de refugiats en aquesta zona d'Alemanya, on la població musulmana és de tan sols un 0,1%.

Un de cada dos alemanys, segons una enquesta de Zeit online, sent algun tipus de simpatia cap a Pegida, mentre que només un 23% es mostra crític amb el moviment. El 73%, a més, confessa la seva preocupació per la possibilitat que l'islam radical s'estableixi al seu país.

“La majoria d'immigrants estan integrats. Però amb els musulmans augmenten els problemes. Hi ha guetos on ningú entén alemany i la policia no s'atreveix a entrar; mercats típics nadalencs que de sobte comencen a anomenar-se ‘mercats d'hivern’. Tot això preocupa molta gent, que se sent insegura i provocada”, assenyala Roland Tichy, president de la Fundació Ludwig Erhard. Aquest periodista defensa que Pegida no tenen res a veure amb el radicalisme i que el seu èxit s'explica pel cansament ciutadà davant les seves elits. “La major part d'ells no són de dreta radical, sinó que representen al ciutadà mitjà. El problema, que afecta tot Europa, és què fer amb una minoria d'islamistes radicals”, explica l'historiador Michael Wolffsohn.

Mentre tot Alemanya parla d'ells, els representants de Pegida defugen la premsa, a la qual acusen de mentir sistemàticament. Aquest diari tampoc ha aconseguit posar-se en contacte amb els seus portaveus. “Per descomptat que caldria parlar amb ells, però fan servir una estratègia típica de l'extrema dreta: el silenci, com si estiguessin en una dictadura. El seu objectiu és instrumentalitzar els manifestants per polaritzar la societat i fer un pas més en l'escalada d'un conflicte en què les dues parts, islamistes i islamòfobs, són cada vegada més radicals”, conclou Thomas Mücke, responsable del projecte Violence Prevention Network, que tracta de conscienciar els joves contra el radicalisme.