L’Estat Islàmic es concentra als seus feus després de diverses derrotes

Les forces kurdes i iraquianes han sumat nous èxits en la seva guerra contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI) al nord de l'Iraq i la frontera turcosiriana. Si fa 15 dies, els kurds van trencar el bloqueig al Mont Sinjar, on l'estiu passat van patir una gran humiliació a mans dels combatents de l'EI, ara és l'enclavament de Sultan Abd Allah, localitat situada a 80 quilòmetres d'Arbela, capital del Kurdistan iraquià. Segons reporters sobre el terreny de la cadena de Qatar Al-Jazeera, els peixmergues (forces regulars kurdes) han recuperat aquesta ciutat, punt estratègic vital per travessar el riu Tigris cap a Mossul, controlada pels integristes.

L'Exèrcit iraquià ha informat també aquesta setmana de la recuperació de diverses localitats als voltants de Samarra, com Dhuluiya, al nord de Bagdad. Aquestes victòries s'uneixen a l'avançament a la localitat siriana de Kobane, al costat de la frontera turca. Activistes de l'Observatori Sirià per als Drets Humans calculen que milicians kurds ja controlen almenys el 70% de la ciutat, objectiu fonamental de l'EI al nord de Síria.

La batalla pel Mont Sinjar és, tot i això, una de les principals claus en el front nord de l'Iraq. L'accés a aquesta muntanya, terra ancestral de la minoria yazidita, ha suposat tant una victòria estratègica davant del grup radical com un estímul psicològic per als qui hi combaten. Però l'entusiasme no ha d'eclipsar que els radicals islamistes estan reforçant les seves posicions a la província d'Al-Anbar i que continua pendent la recuperació de Mossul, la tercera ciutat iraquiana, encara en poder seu.

“La majoria de Sinjar està sota el nostre control; amb l'ajuda de Déu, alliberarem la resta”, va declarar ufanós el president kurd, Masud Barzani, durant una visita al cim de la muntanya, a les faldes de la qual vivien la majoria dels yazidites de l'Iraq. Els peixmergues han tingut el suport si més no simbòlic de milícies yazidites i dels kurds sirians del PYD, però també amb els bombardejos de la coalició que encapçalen els EUA.

L'obertura d'un corredor des del nord ofereix sens dubte un alleujament per a diversos milers de yazidities que es van refugiar en aquesta muntanya quan els gihadistes van avançar sobre les seves aldees l'agost passat. Encara falta conquerir la ciutat de Sinjar, i després els kurds haurien recuperat la majoria del territori que van perdre en aquella ofensiva.

Si té èxit, l'operació privaria l'EI d'una important línia de proveïment a les seves bases a Síria, a l'altre costat de la frontera. Tot i això, tal com ha advertit Ahmed Ali de l'Institute for the Study of War, també pot contribuir a fer que els gihadistes consolidin les seves posicions a Mossul, el seu principal trofeu a l'Iraq i l'objectiu últim pel Govern central de les operacions al nord del país.

A principis de desembre, el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va manifestar davant el Parlament la seva intenció d'establir un “procés d'alliberament de Nínive”, la província d'on Mossul és capital, amb la finalitat d'expulsar l'EI. El diari saudita Al Sharq al Awsat ha publicat declaracions d'un membre del Consell Provincial, segons el qual l'operació s'iniciaria a principis del 2015 i tindria un desplegament de 80.000 forces de seguretat,

Però els analistes tenen dubtes. D'una banda, l'empresa resulta complicada mentre les províncies de Salah ad-Din i Al-Anbar continuïn pràcticament controlades per l'EI. De fet, mentre els èxits a Sinjar omplien els titulars de premsa, la derrota a Al-Anbar, la més extensa de les províncies iraquianes i de població gairebé en exclusiva sunnita, està rebent escassa atenció mediàtica. En part, això es deu a les dificultats d'accés. A diferència del nord, on els kurds faciliten en gran mesura la feina dels periodistes, resulta molt difícil i perillós intentar accedir a aquesta regió, en poder dels gihadistes des de fa un any.

Malgrat les promeses del nou primer ministre, Haider al-Abadi, i de la seva proximitat a Bagdad, els militars i les tribus que els donen suport es queixen de falta de mitjans per mantenir les seves posicions a Al-Anbar. Un recent reportatge de la BBC, que va aconseguir col·locar un equip amb l'Exèrcit iraquià, mostrava la situació desesperada en què es troben els soldats que defensen la base aèria d'Ain al-Assad, pràcticament envoltada per les hosts de l'EI. És la instal·lació militar més gran de la província i, si cau a les seves mans, els donarà accés a Haditha, més al nord-oest, un dels pocs enclavaments sunnites que ha resistit els seus atacs durant els últims sis mesos.

D'altra banda, avançar sobre Mossul requereix la cooperació dels peixmergues. Barzani ha manifestat que estan disposats a participar-hi si els ho demana el Govern de Bagdad, però tenen condicions. Encara que el líder kurd ha evitat enumerar-les, no resulta difícil imaginar que, per exemple, una serà un nou traçat de les límits de la regió autònoma que inclogui el territori que han guanyat a l'EI des que el seu avançament va fer tocar el dos als soldats de l'Exèrcit iraquià al juny.