Detinguts dos dels autors de la mort de l’ultra dels Riazor Blues

Una trentena de persones han estat detingudes aquest matí com a presumptes participants i responsables de la mort a bastonades de l'ultra del Riazor Blues Francisco Javier Romero Taboada, mort el 30 de novembre passat. Entre els arrestats hi ha dos dels presumptes autors materials de l'agressió que va causar la mort del seguidor gallec. Tots els detinguts pertanyen al grup Frente Atlético. L'operació s'està desenvolupant a Madrid, Àvila i Toledo, on estan escorcollant nombrosos domicilis.

La baralla, que va enxampar a primera hora del matí les forces de seguretat fora de joc completament, va ser multitudinària. Tot i que no s'ha aclarit si va haver-hi cita concertada o no entre els dos bàndols (les versions són contradictòries), la tremenda agressivitat va poder veure's —veïns i passejants van gravar les escenes de la brutal baralla— a les dues bandes i es va saldar amb un mort, i desenes de detinguts (21) i ferits.

Aquest matí, una mica més de dues setmanes després dels fets, les indagacions policials han començat a donar els seus fruits. Una macrooperació policial en què han intervingut un gran nombre d'agents i que no és més que “la primera fase de l'operatiu policial que vol capturar els individus que van participar en la descomunal baralla i, singularment, els autors de la mort del seguidor gallec”, s'ha desenvolupat aquest matí a Madrid. Els investigadors han seguit la pista dels presumptes agressors fent servir els enregistraments de càmeres i dels seus telèfons mòbils.

El violent assassinat de Taboada, a qui després d'apallissar-l, els seus agressors van llançar al riu Manzanares, on va estar durant prop de 20 minuts fins que va ser recuperat per bombers i bussejadors dels serveis d'emergència, ha suposat un abans i un després en la regulació dels enfrontaments esportius, fonamentalment els de futbol. I ha deixat al descobert que molts d'aquests grups de violents (entre un 20% i un 30% dels membres, segons dades policials, tenen antecedents) viuen —o vivien— camuflats i a l'empara dels clubs, com una espècie d'afició vip, a canvi d'animar els estadis amb els seus càntics, pancartes i consignes per radicals, les que siguin.

Ningú —ni el Consell Superior d'Esports, ni la policia, ni la Delegació del Govern de Madrid— no va saber preveure fa dues setmanes els esdeveniments que es podrien desencadenar davant l'enfronatment de membres radicals de les dues aficions, malgrat que va haver-hi indicis –trucades i informes “poc consistents”—que anunciaven l'arribada dels ultres gallecs. El partit va ser qualificat de “baix risc” per la Comissió Antiviolència de l'Esport perquè els seguidors del Dépor van aconseguir esquivar els controls habituals de venda d'entrades, ja que les van adquirir a través de les penyes, i perquè l'única cosa que se sabia fins a aquest moment era que “podrien arribar a 50” membres radicals del Dépor a la tarda d'aquell diumenge.

Les últimes setmanes han estat un passeig de personalitats del món de l'esport i del futbol —a excepció del president de la Federació Espanyola de Futbol (FEF), Ángel María Villar, que no ha assistit a cap de les reunions ni compareixences—, i dels màxims responsables de seguretat, com el secretari d'Estat, Francisco Martínez, i el mateix ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, volent explicar el que és inexplicable: la mort d'un home brutalment apallissat per tota una colla d'homes. A les successives reunions, comunicats i versions del que se sap i el que queda per saber-se, l'ha seguit una bateria de mesures de control dels esdeveniments futbolístics que, d'entrada, ha enviat fora dels estadis els ultres i prohibeix i penalitza la violència verbal i les sigles radicals. Ahir mateix estava prevista la reunió per aprovar les “mesures antiultres”, però es va ajornar a dilluns que ve davant una nova absència de Villar, ja que és al Marroc al Mundial de Clubs. Tot amb la finalitat d'eradicar la violència en el futbol, però tot fa tard.

Els resultats de l'operació Neptuno serviran per acabar d'aclarir els fets i perquè els responsables directes del crim assumeixin les seves conseqüències.