Ni Messi evita el nyap del Barça

Un Barça de garrafa s’ha quedat a Getafe sense la coartada del resultat, que ha estat el seu principal argument en aquests temps de vaguetat. Ni Messi ha pogut evitar el nyap de l'equip blaugrana, que ha anat de l’avorriment en el primer temps a un equip aparatós i sense recursos quan ha volgut accelerar el ritme en el tram final. Els homes de Cosmin Contra han plantejat un gran entramat defensiu i els blaugrana, amb el seu futbol inofensiu, s’han fet un embolic.

El Getafe ha fet el partit que havia somiat. Per al Barça semblava un malson, encara que no ha fet la sensació d'immutar-se, perquè Luis Enrique no ha intervingut per canviar la partitura tàctica, per corregir. De principi a final ha estat molt previsible: una fotesa. Ara com ara, és un equip que sense la inspiració personal dels cracs no sap resoldre les dificultats en equip. Abans, en els moments de somni, els genis estaven al servei del mètode. Ara, el sistema és que algú ho intenti amb sort pel seu compte. Res d'això no ha passat al Coliseum.

En bona mesura, el Barcelona ha calcat el partit de Màlaga, on també va badallar amb un 0-0. A Getafe, Luis Enrique ha tornat al 4-3-3, res a veure amb el seu jeroglífic davant el París Saint Germain. Un altre adversari, un altre sistema. El tècnic va i ve, obstinat a fer de cada partit un tràmit més que no pas a perfilar un equip rodó i definitiu. Sense Neymar, Pedro ha ocupat la banda esquerra, amb Suárez d'ariet i Messi de Messi, amb llibertat total. Cap no ha aconseguit trobar la solució davant de Guaita. L'única via, dues faltes directes amb el segell de la Pulga, una al travesser —el vuitè pal en la Lliga— i una altra resolta molt hàbilment pel porter local. En aquest Barça de davanters, quan aquests no marquen el grup es queda sense solució, indefinit per arribar al gol a través del joc.

El Barça ni jugava ni rematava, incapaç d'agafar aire per les bandes, on només ha tingut presència Jordi Alba en la mitja hora final. Sense donar amplitud al camp, l'equip s’ha col·lapsat per dins, tancat en si mateix davant un Getafe amb nou futbolistes per a la cobertura, tots ben ordenats, atents a les ajudes, amb intensitat en cada disputa. Sense Messi o altres il·lustres, el partit l’ha definit Velázquez, un uruguaià de només 20 anys, cedit per l’Atlètic, que ha destacat per sobre de tots. Infranquejable, fort en el joc aeri, en la destrucció del joc o a l'hora d’intimidar. Amb Velázquez al capdavant, el quadre madrileny s’ha fet de marbre. Els barcelonistes no trobaven resposta, imprecisos en el control, erràtics a l’hora de tocar la pilota en curt en un camp on botava per la mala herba i la pluja perpètua. Fins i tot cracs com Xavi i Messi tenien dificultats per controlar la pilota. Sense llums curtes, ningú no ha encès les llargues.

Renunciant a les bandes, el Barça tampoc no trobava l’espai per dins, on els volants no intentaven cap altra línia de passada que el petit toc al peu. Ningú no buscava els espais, a l'equip li faltava amplitud, en la llargada i en l'amplada. Alves no apareixia, Rakitic encara menys, extraviat amb tant entrar i sortir, com si no sabés amb exactitud quina és missió té, la seva substància.

La rèplica del Getafe ha estat tan consistent que amb prou feines s’ha sentit desemparat. Fins i tot s’ha pogut posar per davant en el marcador després d'una jugada de Lafita per l'esquerra que ha deixat Alves retratat. El seu xut enroscat l’ha desviat Bravo amb una estirada fantàstica. Els azulones no es despenjaven gaire, però la seva missió era fondre les neurones al Barça, al qual només li quedava apel·lar a l'àrbitre. Com va fer Messi, amb raó, quan Valera va tocar la pilota amb la mà des de terra. El col·legiat, als núvols o allà on fos. Com en la continuació de la jugada, quan la mà ha estat d’Alves dins l'àrea. O com en l'última acció del duel, quan ha abaixat la persiana en una contra local.

Abans de les queixes finals del Getafe, Luis Enrique havia donat entrada a Iniesta, Munir i Adriano. Més del mateix, sense consol per a aquest Barça que ja no podrà ser líder per Cap d'Any, encara que només sigui perquè al Madrid li han ajornat una jornada pel Mundial de Clubs. A aquest Barcelona sense gràcia no sempre l’acompanyen els marcadors. La història recent li exigeix alguna cosa més que lectors de resultats. A Getafe, ni això.