Fred i gel al calorós Mediterrani

Les finals d’un esport d’hivern a Barcelona s’havien de celebrar en un escenari tan artificial com el parc del Fòrum. Tot aquelles tones de ciment i de metall inoxidable, sense éssers humans a la vista, als límits de la ciutat, són el lloc ideal per projectar l’estranya candidatura de la capital catalana als Jocs Olímpics d’Hivern.

La final de l’International Skating Union Grand Prix se celebra fins diumenge al Fòrum. És la cita mundial més important del patinatge artístic sobre gel. És una oportunitat única per veure a Barcelona un esport tan exòtic per a nosaltres com ho seria un campionat de botifarra a Madagascar —amb la vènia de l’estrella espanyola, Javier Fernández, un dels millors patinadors d’Europa. Però si un mundial d’atletisme se celebrarà a Qatar, i si a Dubai tenen una estació d’esquí interior amb cinc pistes de 400 metres de longitud, per què no pot Barcelona ser un centre de la neu i el fred?

Els esportistes sembla que s’hi han adaptat ràpid i es passegen pel Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) amb xandalls folrats i escalfadors de cames més propis d’Aspen que no pas de les platges del Besòs. Dins del CCIB s’ha obrat el miracle d’aixecar un pavelló de patinatge amb capacitat per a 5.500 persones. És un increïble trencaclosques de bastides i grades portàtils amb el mateix esperit que les tarimes dels circs ambulants, però amb una pàtina de modernitat i d’anuncis de patrocinadors xinesos.

A la primera jornada, la de dijous, predominava el públic asiàtic —majoritàriament familiars dels atletes—, russos amb banderes i grups escolars. Al pavelló no fa fred, o en fa menys que a la pista de gel de la plaça Catalunya. Les piruetes dels patinadors són espectaculars, inversament proporcionals a la qualitat de la música que els acompanya. La russa Serafima Sakhanovitx és la darrera concursant en les proves de dijous al migdia. La seva selecció musical és un híbrid entre l’anunci de la Loteria de Nadal i Mocedades. Amb aquest soroll té doble mèrit el que fa Sakhanovitx sobre el gel, potser per això queda segona en la classificació del dia. Les seves maniobres, segons el programa, constaven d’un “triple Tano, flip-triple Tano toe, triple Tano lutz i double axel”. Per 11,5 € m’assec dues files darrere de la taula dels jutges. Tenen un ordinador per puntuar múltiples variables de l’acció de l’esportista, totes incomprensibles per a un ull indocumentat com el meu que considera que tots els participants ho han fet perfectament.

La música de les proves és horrible, però les melodies que amenitzen els entreactes són encara pitjors. És aquesta mena de ritmes que va posar de moda El rei lleó i que es repeteix als esdeveniments esportius internacionals, siguin jocs olímpics o mundials, i al canal Disney Channel.

A la zona de benvinguda del públic hi ha poques paradetes de marxandatge i d’institucions vinculades a l’esport. La Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern comparteixen un raquític estand on destaca l’equipament per jugar a cúrling. El cúrling és, al meu parer, l’esport més fascinant que mai s’ha inventat: és una petanca sobre gel que es juga amb una escombra. El model que tenen exhibit em confirma que és un pal d’escombra, però en comptes de tenir un raspall a la punta hi afegeixen una mena d’esponja dura.

Tot plegat pot semblar ciència-ficció per a un català mediterrani. Per sort l'Ajuntament de Barcelona ens prepara progressivament per ser referents dels esports d’hivern. Ara només queda que TV3 reprogrami Cool runnings, aquella pel·lícula de la selecció jamaicana de bob entrenada per John Candy, i les medalles cauran com les fulles dels plataners.