El PSOE mirarà de situar Podem a l’extrema esquerra

Atac i contraatac. Si Podem va a totes, és a dir, a obtenir el màxim nombre de vots a costa d'aconseguir electors de gairebé totes les forces polítiques, els possibles perjudicats no es quedaran de braços plegats. En el cas del PSOE comencen a elaborar l'estratègia per fer front al PP, d'una banda, i a Podem, de l'altra. Els socialistes miraran de situar Podem a l'extrema esquerra —l'ordre de la direcció serà que no els titllin de populistes, sinó d'extremistes— i situant-los en l'espai —“potser ampliat”— que ha ocupat tradicionalment Izquierda Unida. No en el “centre del tauler”, com propugna el seu líder, Pablo Iglesias. Els imposa tant el perill de Podem que en un primer esborrany sobre l'estratègia per a les eleccions municipals i autònomiques del proper mes de maig, que es distribuirà avui per tota l'organització, s'hi apunten arguments molt elaborats contra aquesta força emergent. També contra el PP.

El PSOE voldrà negar en tot moment que Podem pugui arribar ser un partit de govern. “Caldrà recordar que la majoria dels líders de Podem procedeixen de l'Esquerra Anticapitalista i d'organitzacions d'extrema esquerra afins”. “Caldrà recordar que Podem no és la reunió de gent corrent, sinó la canalització del descontentament social per líders que procedeixen de l'extrema esquerra i que ja tenien àmplia experiència política quan van fundar Podem”. I els autors socialistes s'animen a si mateixos. “Si el PSOE i altres forces polítiques i socials fan bé el seu paper, aquesta contradicció entre les paraules avui moderades i el discurs radical de sempre dels líders de Podem hauria de quedar revelada”.

Al llarg dels últims 30 anys, la dedicació del PSOE en la seva estratègia contra Izquierda Unida s'ha limitat a invocar el vot útil i a proclamar-se com els gestors més eficaços per defensar els interessos de la immensa majoria. Ara, amb l'emergència de Podem, el PSOE es veu directament afectat i concernit. Però el seu afany de “revelar” els qui estan al capdavant d'aquesta força política no pot ser matusser per por a agredir milions de ciutadans. A les eleccions europees del passat 25 de maig aquest partit va obtenir 1,2 milions de vots però aquest nivell de suport es multiplicaria —dependrà de la participació— enormement si, com assenyalen els sondejos, estan entorn del 30%. “És fonamental que la revelació del discurs hipòcrita i enganyós de la direcció de Podem no ofengui els seus votants o simpatitzants. Cal recordar que aproximadament un terç dels votants de Podem, si no més, van votar en algun moment el PSOE i bona part podrien ser recuperables”.

Si Podem no para de créixer, alguna cosa deuen haver fet malament els altres i, per descomptat, el PSOE, com s'admet en el document intern d'aquest partit. “Podem és els seus votants: són en bona part persones progressistes que expressen la seva indignació amb el funcionament del sistema i que no troben avui en el PSOE la resposta adequada”. Per tant, la força de Podem ve d'aquests ciutadans la posició dels quals volen respectar —“i continuar treballant per tenir la seva confiança”—, però després està la seva “dirigència”. “Líders polítics amb un passat nítidament d'ultraesquerra, procedents de partits i moviments a l'esquerra d'Izquierda Unida”. Molt aviat es va aplicar a Podem des del PSOE i des d'altres àmbits polítics, econòmics i acadèmics, la denominació de populistes pel seu discurs i els seus postulats. Ells no es defineixen ni de dretes ni d'esquerres, en negació d'etiquetes convencionals, i usen la invocació del “poble” com a agent polític contra “l'elit” i usen expressions com “els de dalt i els de baix”. Es parla “en nom del poble” i amb aquesta força es demana “la demolició de les velles estructures que van sortir del règim de 1978”.

Aquesta és part de la descripció de Podem que en fan els autors del document. En el text es percep frustració pel fet que aquesta força es defineixi com a capaç d'aglutinar tothom quan “és una escissió de l'esquerra d'Izquierda Unida, i la ciutadania la situa en aquest moment en el 2,5 de l'escala 0-10 d'ubicació ideològica” i “es presenta com un partit de Govern”. Aquesta és l'obsessió dels socialistes: que Podem aspiri a governar i que els sondejos ho avalin.

Tot l'arsenal argumental que puguin acumular serà utilitzat pel PSOE perquè les urnes no confirmin els sondejos. Si bé és cert que tots els sociòlegs, singularment Metroscopia, adverteixen després dels seus estudis que els resultats que presenten obeeixen al moment de l'enquesta i que hi ha molts elements que poden fer variar els resultats quan es produeixin les eleccions.

Un terç dels votants de Pablo Iglesias van donar suport algun cop al PSOE

Els ciutadans voten majoritàriament un partit extremista? No és habitual i per això s'insistirà en aquesta denominació, tot i que el fons teòric sigui el populisme, segons els autors del text. “Extremista és un terme més adequat per tractar la direcció de Podem que el mot massa sentit populista”, per molt que “els professors de Podem acceptarien estar aplicant el manual del populisme per arribar a una majoria àmplia d'espanyols”.

Al PSOE l'afecta del tot l'aparició d'aquesta força política, però reconeixen que de fet “ha entrat de ple al territori electoral d'Izquierda Unida” i d'UPyD. “Les aspiracions del partit de Rosa Díez de ser alternativa al bipartidisme semblen haver acabat de cop, víctima de la nova lògica de nova política contra vella política de la qual participa la societat espanyola”. Sembla que no se salva ningú. “El realineament també afecta el nacionalisme perifèric, que també entra en competència amb Podem”.

El PSOE es presentarà com “el partit més semblant a Espanya; l'opció d'esquerres que el país necessita per a un Govern segur i capaç a favor del 90% dels ciutadans que formen les classes mitjanes i treballadores”.