Busquets trenca la resistència

La perseverança del Barça va tenir premi final a pocs minuts d'expirar el temps afegit per l'àrbitre. Un xut a boca de canó de Busquets després d'una parada de Diego Alves a la rematada de cap de Neymar va superar la resistència valencianista. Mestalla, acostumada a aquests fiascos finals (a la memòria, el gol de M'Bia en la passada semifinal de la Lliga Europea davant el Sevilla), va assaborir la fel de perdre en l'últim sospir. El València creia haver-se merescut l'empat, tota la nit amb una defensa tossuda i imprecís en atac, en fallar diverses rematades davant un Bravo impecable. El Barça va ser insistent i variat per trobar la victòria, des del minut 1 fins al 93, amb varietat de recursos: l'últim va consistir en el fet que Messi ocupés la posició de fals nou i, des d'aquesta zona indetectable, fabriqués amb una centrada el gol de la victòria blaugrana. Amb els canvis, Luis Enrique va impulsar el seu equip cap endavant; Nuno, cap enrere, i tan enrere va acabar defensant que Busquets va escometre Alves a pocs metres de distància. El València continua sense guanyar el Barça a Mestalla. L'última vegada que ho va aconseguir va ser el 2007.

D'entrada, Luis Enrique va injectar més múscul al centre del camp (Mascherano) en detriment de la tècnica de Rakitic. I va donar ordres que tot comencés pel Jefecito, que havia de combinar el joc en curt amb el llarg. Després Piqué va imitar-lo, amb un enviament en vertical per tal d'habilitar Neymar. La maniobra del brasiler, d'esquena a la meta d'Alves, va ser perfecta: va servir la pilota en safata i la va deixar lliure per a l'entrada enfurismada de Luis Suárez. Era gol o gol en qualsevol altre context, però si hi ha cap porter a qui li encanten aquest tipus de reptes aquest és Diego Alves, que va rebutjar amb el cos.

El Barça va trobar una via d'accés al porter brasiler en aquests centres verticals cap a una de les seves tres puntes, trobant espais entre la defensa de quatre. Messi, que s'avorria d'extrem dret, es va traslladar al centre al cap d'un quart d'hora. Neymar es va acomodar a l'esquerra i va topar amb un os en la figura de Barragán. I Luis Suárez es va moure per tot el front d'atac sense trobar gaires punts febles en la parella de centrals formada per Mustafi i Otamendi.

El Barça va trobar via d'accés a Alves en els centres verticals a les seves tres puntes

El Barça disposava de la pilota i del camp, obligant Javi Fuego a multiplicar-se en les ajudes defensives. Al conjunt de Nuno li quedava robar i sortir a tot drap, aprofitant el joc d'esquena de Negredo, que acostumava a llançar a l'esquerra (Rodrigo), ja que a la dreta no hi apareixia Feghouli. Faltant-li joc col·lectiu en atac, eren molt benvingudes en el quadre de Nuno les embranzines d'André Gomes, un fals lent, amb aquest regateig en sec amb l'esquerre que li permetia anar superant línies defensives. La primera meitat va acabar just amb una contra endimoniada del València: Negredo va obrir a l'esquerra aprofitant una arrencada de Rodrigo, que va filtrar la passada per André Gomes, i que va acabar la jugada amb un xut a la xarxa lateral del migcampista portuguès, a qui li va sobrar el regateig al porter: es va quedar sense angle. Dani Alves treia foc pels queixals camí del vestuari, contingut per Piqué, que l'eximia dels seus possibles errors. Tot que en realitat les millors ocasions locals es van concentrar en l'atac esquerre, aprofitant l'empenta de Rodrigo i les fugides ofensives de Dani Alves, amb prou feines auxiliat per Messi.

Temperat per les passades de Parejo, el València va entrar amb menys complexos a la segona part, molt més atrevit. La decisió de Gayà per encarar Alves així ho indicava. És clar que el Barça va continuar pel mateix camí: el servei de Mascherano al cap de Suárez, que va rematar fora aquesta vegada quan ja s'havia desempallegat de Diego Alves en el regateig. En aquesta acció Otamendi es va fer mal, reincorporat poc després com un torero ferit, aclamat per la graderia de Mestalla. La bicicleta posterior de Rodrigo a Dani Alves va fer pensar a Mestalla que el millor encara havia d'arribar.

El València sentia que també podia fer mal i Piqué va treure des de la línia de gol altre xut ras de Rodrigo. Cada acció a pilota parada era un turment per a la saga blaugrana, aliada amb la sort per evitar el gol valencianista.

Sense joc col·lectiu en l'equip de Nuno, Mestalla va aplaudir les embranzides d'André Gomes

Luis Enrique va entendre que el seu equip necessitava aventurar-se més i va donar entrada a Rakitic en lloc de Mathieu per endarrerir Mascherano. Al cap d'un minut va marcar Suárez després de rebutjar un xut creuat de Dani Alves, però el gol va ser invalidat per un fora de joc inexistent (el trencava Otamendi). La resposta valencianista no es va fer esperar amb un altre contraatac de llibre en què Negredo va habilitar en el temps i espai ideal per al xut de Feghouli. S'hi va interposar Bravo amb una gran estirada. Era la nit dels porters, confirmada poc després per un llançament de Negredo que va tornar a desviar el porter xilè.

Quan faltaven 10 minuts, els entrenadors van anar a totes a l'espera d'algun extra per guanyar. Messi va quedar de fals nou després de la marxa de Suárez i Alcácer va ocupar el lloc d'un Negredo exhaust. El València mirarva de sobreviure. El tall d'Otamendi a Messi semblava assegurar l'empat. Però a la Pulga sempre li queda una bala, aquesta vegada una centrada molt suau al cap de Neymar. L'aturada d'Alves només va ser una invitació al xut furiós de Busquets, que va posar fi a la resistència de Mestalla.