Sexe al museu

Només els més desinhibits s'atreveixen a provar-ho, a asseure's a dins d'una caixa metàl·lica folrada de fusta que promet ni més ni menys que induir-los a l'orgasme. Perquè ens trobem a la llum pública, a la seu de la Wellcome Collection de Londres, i aquesta rèplica de l'artefacte dissenyat pel psicoanalista Wilhem Reich a mitjan segle passat forma part de la primera exposició al Regne Unit que converteix el sexe en objecte de museu. El desplegament de dos centenars de peces, des d'amulets fàl·lics romans fins a mostres dels estudis moderns sobre comportament sexual, proposa explorar actituds, conductes i tabús al llarg de la història, i s'atura especialment en aquells pioners que van desafiar els codis socials amb les seves investigacions sobre un dels actes més privats.

El remei per als problemes de la societat és que “la gent tingui orgasmes freqüents”, justificava Reich sobre la seva invenció el 1940 de l'Orgone, aquella caixa en què les capes de materials orgànics i no orgànics concentraven suposadament una energia capaç d'aixecar la libido de l'usuari. Potser l'Orgasmatron, que Woody Allen va reproduir a la pel·lícula El dormilega (1973), només va ser fruit del deliri d'aquell metge austríac emigrat als Estats Units, però el missatge controvertit i radical d'alliberament sexual que comportava el seu cos de treball el va convertir en un heroi de l'Amèrica de la contracultura.

La sexologia va ser encunyada per primera vegada en la literatura mèdica fa menys de 130 anys

La seva figura integra una llista heterogènia de personatges que amb els seus experiments i investigacions van confrontar prejudicis en convertir el sexe en un camp de discussió pública i d'estudi. Com Magnus Hirschfeld, de qui l'Institut de Sexologia dóna títol a l'exposició de Londres, en un homenatge al centre pioner en aquesta disciplina que va construir a Berlín per promoure el coneixement científic enfront del tracte discriminatori de les minories sexuals, especialment els gais i transsexuals. L'institut va acabar arrasat pels nazis, i va forçar l'exili del seu promotor, però el seu llegat va aconseguir operar un canvi en les nocions occidentals sobre sexualitat.

Sigmund Freud i l'acadèmica feminista Mary Stopes apareixen reunits com a “improbables companys de llit” en una de les sales de la mostra que, amb el format de gabinets, recorren la història i evolució de la sexologia, encunyada per primera vegada com a disciplina en la literatura mèdica fa menys de 130 anys.

La fundadora de la primera clínica britànica de control de la natalitat, que considerava clau per a l'emancipació de la dona, renegava de les teories del pare de la psicoanàlisi, però la mostra de la Wellcome subratlla que des de diferents aproximacions —la clínica i el divan— tots dos aconsellaven la satisfacció sexual com una de les claus per a la felicitat humana.

Un gabinet successiu ens relata el viatge d'Alfred Kinsey des de l'entomologia fins a la compilació obsessiva d'historials sobre el comportament sexual dels humans, que, el 1956 superaven els 18.000 morts. El professor anomenat Doctor Sexe va poder desenvolupar aquest treball sobre la varietat sexual a l'América de la postguerra gràcies al seu estatus com a pare de família conservador.

En el cas de William Masters i Virginia Johnson —avui coneguts del gran públic gràcies a una popular sèrie televisiva, Masters of sex—, el seu estudi de centenars de voluntaris practicant el sexe, al mateix temps que registraven el ritme del cor, la pressió sanguínia i altres canvis anatòmics, va necessitar un laboratori secret al campus de la Universitat de Washington. Precursors en l'estudi per saber de quina manera el cos humà respon a l'estimulació carnal i defensors del dret de la dona a la seva pròpia satisfacció, els seus descobriments van contribuir a l'esperit de la revolució sexual dels anys 60 als EUA.

Volem posar a prova la idea que som més experimentals o savis que els nostres avantpassats. Potser n'hem d'aprendre molt, d'ells”

El tribut als pioners de la sexologia el trobem al museu del nord de Londres —fins al setembre del 2015— en una àmplia exhibició d'objectes i peces que abraça des d'instal·lacions contemporànies entorn de la identitat sexual fins a joguines ideades en diverses èpoques i cultures per procurar plaer. Molts formen part de la col·lecció atresorada per Sir Henry Wellcome (1853-1936), fundador d'una institució consagrada a “les connexions entre la medicina, la vida i l'art” per sadollar els “curiosos incurables”.

La sorpresa del visitant davant la gosadia d'alguns artefactes antics convida una de les comissàries de la mostra, Honor Beddard, a una última reflexió: “A cada generació li agrada pensar que ha inventat el sexe, però volem posar a prova la idea que som més experimentals o savis que els nostres avantpassats. Potser n'hem d'aprendre molt d'ells…”.