La Masia perd el lideratge

El Barça B no va poder passar de l'empat el dissabte al Miniestadi amb el Numància (1-1). No va poder cantar victòria ni amb tres ariets i un extrem: Adama, Dongou, Sandro i Munir, que va jugar d'interior, després del seu pas pel Camp Nou. El reforç de Munir no va ajudar a aixecar l'ànim del filial, que suma set partits sense marcar a Segona A. Molt de vertigen i gairebé cap pausa en un equip en el qual només Samper sembla interpretar els temps de joc necessaris, igual que passa amb Xavi al Camp Nou. La mateixa simptomatologia s'estén al Barcelona. Davant del Celta, el Barça de Luis Suárez, Messi i Neymar no va poder batre Sergio i contra l'Almeria, l'equip de Luis Enrique va trigar més d'una hora per doblegar l'equip andalús, després d'uns canvis que van acabar amb la substitució de Busquets i l'entrada de Xavi.

El Barça ha cedit el liderat al Madrid en la Lliga i en el futbol base formatiu, significativament en els dos juvenils i al Cadet A, mana l'Espanyol. Una classificació sorprenent si es té en compte el fet que el futbol base blaugrana, que inclou el filial, disposa d'un pressupost de 25 milions d'euros, mentre que el de l'Espanyol és de 4,5 milions.

El Barça destina 25 milions al planter, i l'Espanyol, 4,5

“Cal entendre el que suposa acoblar un equip nou cada any”, es defensa Eusebio. El Barça B ocupa el 12è lloc, i dimecres va caure a les portes de la Copa Catalunya contra l'Europa, un històric del barri de Gràcia que ara competeix a Tercera. “D'aquí uns quants anys s'entendrà millor. Tenir el filial cinc temporades seguides a Segona A és molt complicat”, afegeix el tècnic del Barça B.

Malgrat que la tasca de formació d'un filial sempre és costosa i variable, hi ha la sospita que el club ha variat la tasca de captació després d'arribar a la conclusió que al Barça li havien descobert el truc i s'imposava evolucionar l'estil. Una observació que sostenen els crítics amb els responsables del futbol formatiu. “La direcció esportiva és la culpable de la deterioració. Per continuar sent el número 1 cal treballar amb totes les armes i ganes. I això falta”, assegura un tècnic en un altre temps vinculat al Barcelona.

Els responsables del planter i el secretari tècnic, Andoni Zubizarreta, discrepen de tal asseveració i es remeten al programa informàtic COR (Coneixement, Organització i Rendiment), un sistema ambiciós i inèdit en el club perquè uneix base de dades, planificació, apartat mèdic i tot l'imaginable al voltant d'un jugador. “És cert que els partits fora de casa ens estan costant una mica més, per diferents circumstàncies, però això no significa que ens hagin descobert el truc. Quan hi ha qualitat i treball el truc no es descobreix”, asseguren a la ciutat esportiva.

17 de les millors promeses blaugrana estan sense jugar per la normativa internacional

Aquesta temporada, Jordi Roura i Aureli Altimira van prendre el comandament del planter, específicament la direcció i coordinació del futbol formatiu, en substitució d'Albert Puig i Guillermo Amor. “Tant Puig com Amor van realitzar una gran feina al club, però Roura i Altimira coneixen la dinàmica i feina del primer equip. Això ens ajuda molt: ens porten informes de com pressionar, de com sortir amb la pilota des de darrere, de variants per atacar”, completen les mateixes fonts del Barça.

Hi ha un factor que ajuda a entendre la dificultat del futbol formatiu per aconseguir resultats: el Barça té bloquejades 17 de les seves millors perles del planter per la sanció de la FIFA.

L'actual conjuntura, en qualsevol cas, no ha disminuït el poder de seducció del Barça. Molts nens es decanten pel club blaugrana, sobretot els que no tenen problemes amb la fitxa, com va passar amb Nico González, fill de Fran (jugador del Deportivo), que disposava d'ofertes econòmiques superiors del Reial Madrid i del Deportivo.

“L'únic problema del futbol formatiu és que depèn de les diferents generacions de jugadors. L'any passat, la generació de 1995 del Barça, va formar dos grans equips: un va guanyar la Champions juvenil i l'altre va quedar tercer a Segona”, explica Cristóbal Parralo, coordinador del futbol base de la Damm, una de les entitats que millor cuida aquest sector a Catalunya.

En el club blanc-i-blau han fet una molt bona feina”, admeten els seus rivals

L'Espanyol es troba en una dinàmica de resultats diferent. Després d'una etapa a les tenebres, de la mà de Jordi Lardín, director del planter, el futbol base blanc-i-blau va tornar a veure la llum. “El primer que vam fer quan vam arribar [novembre 2012] va ser implantar un sistema, el DOR (Departament de Rendibilitat i Optimització) per controlar tots els aspectes dels del planter: tècnics, físics, psíquics. Estem molt a prop dels entrenadors i d'Óscar Perarnau (director esportiu). Aquí tots juguen amb la mateixa filosofia, encara que no significa que s'utilitzi la mateixa tàctica", explica Lardín.

L'Espanyol, amb el Barça a prop, ha de ser ràpid per pescar talent. “Si ells fitxen al juny, nosaltres ho hem de fer al novembre o desembre. Es corre un risc, sí. Però barallem amb un monstre com el Barça”, afegeix el coordinador de l'Espanyol. “És el que havia de passar. L'Espanyol ha de ser o segon o primer, però mai podem ser tercers”, amplia Lardín. I l'elogien des del Barça: “En aquest últim any i mig, l'Espanyol ha realitzat una molt bona feina”.

El Barcelona i l'Espanyol no ho tenen fàcil. Juguen en un futbol formatiu molt competitiu. “El futbol base català té grans futbolistes i escoles. No tinc cap dubte que el Cornellà o la Damm poden guanyar un gran d'Europa com la Juventus”, assegura Lardín. “No és una feina d'ara, sinó de fa molts anys”, intervé Parralo. L'escola que dirigeix, la Damm, disposa d'un pressupost de 800.000 euros, suficient per tractar de tu a tu el Barça i l'Espanyol.

“Si algú preguntés a un dels xavals del Barça en quin camp li costa més jugar, segur que diria que un d'aquests és el nostre”, assegura Andrés Manzano, director esportiu del Cornellà, que inverteix prop de 700.000 euros en el futbol formatiu. “L'Espanyol sempre ha tingut un dels millors planters d'Espanya. I estar prop del Barça genera tendència. El reflex del Barça s'estén a la resta de Catalunya, xavals que entenen el joc”, conclou Parralo.